Posts in category: NOTÍCIES

Ens desplacem a la vila de Gràcia, al carrer Jaén, un d’aquells carrerons estrets i per a vianants tan emblemàtics del barri on trobem la seu d’YMCA a Barcelona. Es tracta d’una organització internacional que té per objectiu promoure el benestar de la infància i l’adolescència i el seu desenvolupament personal. Ens reben la Neus Ribera, directora d’YMCA  i Laura Bosch, responsable de l’àrea d’intervenció social

Actualment treballa una quarantena de professionals entre l’equip tècnic i el socioeducatiu y unes 40 voluntàries que atenen unes 900 persones l’any. Treballen amb tot tipus de famílies per desenvolupar el potencial de la infància, adolescència i joventut, no només amb famílies en situació de risc. La Neus ens explica que algunes de les activitats que fan són les que serveixen per finançar la resta de serveis, els més adreçats a la vessant social. “La nostra vocació és transformar la vida de les persones i per a fer això ho fem a través d’uns indicadors que ens permeten seguir el seu itinerari” Gràcies aquests indicadors poden veure la situació en tots els territoris on treballen.

La Neus ens explica “Tenim molt clar el model d’intervenció i quins serveis podem oferir, sobretot en la vessant socioeducativa i d’oportunitats laborals”. Acompanyen infància i adolescència de 4 anys a 18 anys en els programes socioeducatius fonamentalment del barri “abordem tots els nivells d’intervenció, des de les educatives de la infància fins a les sociolaborals de les famílies. Ens trobem amb dificultats de tota mena, des de econòmiques fins les psicoemocionals” 

FEDAIA llança una campanya pel Dia Internacional de la Dona per reconèixer el treball de les cures en general, i en concret, les relatives a la infància i l’adolescència.
A més vol visibilitzar una feina que malgrat ser una feina majoritàriament femenina, necessàriament és una responsabilitat de tots i totes.

A la part alta de Teià, al Maresme, ens hem citat amb els responsables de la Fundació Privada Llar Santa Rosalia, en una casa entre el poble i la natura amb un espaiosa entrada, i una capella que corona un conjunt arquitectònic bucòlic. En aquest espai hi ha un centre residencial que acull 29 infants i adolescents i que s’ha convertit en un referent en l’acompanyament d’aquestes persones. Ens rep el sacerdot d’origen irlandès David Kelly i la subdirectora del centre, Lluïsa Romero, acompanyada de l’Eric, un dels nens que està al centre i que aquest matí té festa a l’escola. Afectuós ens fa de guia per les instal·lacions del centre mentre observem els espais diàfans i ben cuidats on viuen els residents, habitacions àmplies, cuines integrades amb els menjadors i els salons de cada sala i una organització per edats en cada planta de l’edifici. Tot en una casa rústica enmig d’un entorn natural que permet a la infància i l’adolescència poder desenvolupar-se en un  ambient sa i espaiós.

El David Kelly ens explica que el centre va néixer el 1985 després que les monges franciscanes que el portaven el cedissin a la Fundació. Des de 1989 van començar a treballar amb la infància derivada per DGAIA. I acollien infància i adolescència des dels 0 fins als 18 anys. La distribució de l’edifici està concebuda per plantes segons franges d’edat, dels 0 als 5 anys, dels 5 als 10, dels 10 als 14 i dels 14 fins els 18 anys. També les professionals que se n’ocupen estan dividides per plantes i hi ha 26 persones que se n’ocupen.

Actualment només rebem infància a partir dels tres anys, i mantenen la independència de les plantes en les mateixes franges d’edat. El David ens explica que la situació és complicada perquè “Tenim bastanta infància amb problemes psicològics. Més de la meitat necessita tractaments per aquesta mena de trastorns” I com ens hem trobat en moltes altres entitats, afirma que els serveis públics de salut mental són absolutament deficients,  “ l’any passat vam gastar de fons propis més de 12.000 euros per fer front aquesta mena de tractaments. En els serveis de salut pública hi ha llistes d’espera molt llargues i cada dos per tres canvien els professionals cosa que fa que els infants i adolescents no tinguin un seguiment adequat. Els nens i nenes que venen aquí arriben amb unes motxilles molt pesades i necessiten aquest tipus d’acompanyament”.

Ens desplacem a Mataró, prop de l’estació de tren, on hi ha la seu central del Centre de Formació i Prevenció (CFP), una entitat que és referent en la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió i que sempre ha posat el focus en les persones amb patologies mentals. Ens reben el Jaume Clupés, director, la Carla Cruells, cap de comunicació i la Begoña Gallardo, tècnica d’habitatge, salut mental i pisos de joves DGAIA.

El seu objectiu principal ens diuen és que tothom pugui millorar la seva qualitat de vida, posant l’accent en la part comunitària i en les possibilitats laborals. Treballen unes 80 persones entre educadores socials i personal vinculat a la psicologia que atenen unes 500 o 600 persones del Maresme. Fan una atenció transversal “una mateixa persona pot passar per més d’un programa dels que fem, un infant pot començar en el Centre Residencial, després a un pis tutelat i li podem fer un petit itinerari laboral formatiu amb l’objectiu que puguin assolir la seva autonomia” ens explica la Carla.

No és una tasca gens fàcil perquè, segons ens diu, la majoria de les persones ateses tenen trastorns mentals severs i per tan tenen dependència durant tota la vida. La Begoña ens diu que “tenim casos de persones institucionalitzades des de petits i continuen amb nosaltres en la vida adulta”.

A més són fundadors de Maresme Continuum, una aliança estratègica a la comarca. El CFP disposa d’un centre especial de treball per a persones diagnosticades amb trastorns de salut mental, La Klosca, i que produeix ous ecològics per a comerços i restauració de la zona amb més de 2000 gallines ponedores.

Ens hem desplaçat al barri de Ciutat Meridiana de Barcelona, a la frontera amb Montcada i Reixac. Es tracta d’un barri amb poc comerç i això fa que en aquest matí fred d’hivern hi hagi poca gent al carrer. En una plaça envoltada de grans edificis d’habitatges trobem l’ Associació Ubuntu, un referent de l’acció social al barri i de l’acompanyament a les famílies, la infància i l’adolescència. Ens reben la presidenta Vane Españó i la coordinadora de projectes, Sílvia Cubet. Estan il·lusionades perquè fa pocs mesos disposen de més espai gràcies al lloguer d’un local al costat del que ha estat des de fa anys la seu de l’associació.

Són persones dedicades a la educació social per la infància en situació de risc de vulnerabilitat que és força present en el barri. La seva feina està centrada sobretot en intentar fer un treball preventiu amb les famílies. En el cas de la infància de 0 a 6 anys sempre ho fan amb famílies. La ubicació del centre en una cruïlla de barris, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, fa que acompanyin la infància de tots aquests i de Montcada i Reixac “Aquest és el gran repte” diu la Vane, i la Sílvia ens explica que com que no són del terme municipal de Barcelona “això ens genera molts problemes, per exemple amb les beques de l’ajuntament, els nens que estan escolaritzats aquí i que volen fer colònies amb els seus companys, no els deixen”.

Avui ens adrecem a la part baixa de l’Eixample, a tocar de Ciutat Vella, a Barcelona, per visitar les instal·lacions d’una Fundació que és tot un referent. La Fundació Vicki Bernadet, dedicada a la lluita contra els abusos sexuals infantils des de fa més de 25 anys. Ens reben la Maria Victòria Cabau, directora de la Fundació i la Pilar Polo, responsable de  relacions institucionals  Fa més de 20 anys que treballen en aquesta fundació i totes dues van estar en el procés en què es va originar aquesta fundació.

Tot va néixer el 1994 quan la Vicki Bernadet explica les seves experiències personals a diverses persones i decideixen reunir-se el dissabte al matí en un bar de Barcelona a pensar què podien fer. Comencen a treballar amb voluntariat a finals dels anys 90 i reben  trucades de molta gent, i poc a poc es van aconseguint fons per contractar persones per ajudar les víctimes infantils d’abusos sexuals. D’una manera molt natural van començar a treballar en diverses línies, la part terapèutica, la formativa i la de comunicació.

Avui hi treballen 22 persones amb seu a Barcelona i Saragossa. Gràcies a la col·laboració de diversos professionals poden acompanyar les persones afectades. La Pilar Polo ens explica “Entenem la violència sexual infantil de manera transversal, però sempre en l’àmbit intrafamiliar i entorn de confiança. Això ens dona moltes possibilitats, des de formació a escoles, amb professionals, intervenció amb menors i familiar, i intentem arribar al màxim de projectes en aquesta línia. És un tema massa ampli i amb molta afectació com per buscar altres terrenys com els maltractaments o altres violències”

Avui ens apropem a la nova seu de programes d’Aldees Infantils SOS Catalunya, una entitat que des de fa mig any s’ha integrat a FEDAIA. Estan fent mudança a un espai diàfan al costat de la Sagrada Família,  des d’on dissenyen totes les estratègies i treballs per millorar els seus serveis dia a dia i des d’on acompanyen els joves emancipats de qualsevol servei. Aldees Infantils SOS Catalunya es va fundar el 1967 i els seus col·lectius meta són infants privats de la cura parental, infants i famílies en risc social, i joves extutelats o en situació de fragilitat sociofamiliar.

Ens reben el director territorial, José Luís Escobar, i les directores d’alguns programes de protecció, prevenció i autonomia: Claudia Muzzioli (residència adolescents Sant Quirze),  Cristina Pous (Aldea de Sant Feliu), Carmelo Blázquez (pis per a adolescents), Laura Fuertes (centres oberts i serveis d’intervenció socioeducativa) i Celia García (serveis d’orientació, acompanyament i teràpia familiar).   

Es tracta d’una Fundació que va néixer al Tibidabo de la mà de Montserrat Andreu i que avui està associada a Aldees Infantils SOS Espanya. La Fundació té el seu origen amb la idea d’un metge austríac que desprès de la Segona Guerra Mundial va voler donar assistència als grups de germans i germanes orfes per aquella tragèdia, acollint-los no en grans institucions sinó en llars petites que s’apropessin el més possible a un entorn familiar,  amb la dedicació permanent d’una mare SOS. Destaquen que va ser un model innovador, el que avui seria un acolliment familiar professionalitzat.

Es va aprovar en la passada Assemblea General i servirà perquè totes les entitats puguin tenir una guia de bones pràctiques que sigui comuna. El Codi d’Ètica de FEDAIA es va elaborar durant els anys 2021 i 2022 amb l’assessorament de la Càtedra de Bioètica UVIV-UCC Fundació Grifols. Podeu consultar-lo en aquesta mateixa web: Codi d’ètica

Els últims dies en l’àmbit mediàtic s’ha tornat a parlar dels Centres Residencials d’Acció Educativa, CRAE, arran de l’oposició d’algun ajuntament a la instal·lació d’un d’aquests espais en el seu municipi.

Davant d’aquesta realitat FEDAIA, que representa gran part de les entitats que gestionen aquests centres, vol fer una sèrie d’aclariments per contribuir a combatre la desinformació.

 Què és un CRAE?

Els Centres Residencials d’Atenció Educativa són institucions per la guarda i educació d’infants i adolescents (de 0 a 18 anys) que per diferents circumstàncies vitals s’han d’acollir a la tutela de l’administració. Formen part del sistema de protecció de la infància i l’adolescència en situació de risc i per tant són centres que protegeixen els drets d’aquesta infància i l’adolescència.

Les entitats que acullen aquestes persones estan formades per professionals, educadores i educadors socials, que acompanyen i donen resposta a les seves necessitats educatives i assistencials i de desenvolupament personal.

 Les seves funcions són:

Proporcionar a infants i adolescents atesos tota la cobertura inherent a l’exercici de la guarda i l’educació.

Promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives i d’inserció social, laboral i familiar.

En aquest moments a Catalunya hi ha 101 Centres Residencials d’Atenció Educativa amb 1878 places.

Per això des de FEDAIA demanem als responsables polítics que actuïn amb responsabilitat i no contribueixin a la desinformació i l’estigmatització amb decisions que representen una vulneració dels drets de la infància i l’adolescència que més atenció, suport i acompanyament necessita.

Creiem que una societat que te cura dels infants és una societat que es responsabilitza i genera espais complementaris per assegurar el benestar de la infància. Aquest comportament te a veure amb una societat adulta i responsable i co-responsable vers els nens, nenes i joves que no poden assumir autonomia plena per viure.

I alhora recordem que les administracions, les entitats i els responsables públics tenim l’exigència davant la desinformació, la por i les actituds xenòfobes o d’exclusió d’obrir espais de diàleg per informar, promoure acords per la tolerància i respecte i descartar les decisions o acords que comportin l’exclusió i el rebuig de l’atenció a les persones. 

Avui hem decidit apropar-nos al barri de Sant Roc, un dels més populars de Badalona i que des de fa anys ha estat motiu de publicacions als mitjans de comunicació per realitats de vulnerabilitat i pobresa . En aquest barri, nascut fa poc més de 50 anys, hi ha situacions d’una alta complexitat social i es fa necessari el treball intens de les entitats socials per mirar de pal·liar els efectes d’una precarietat creixent. Una de les entitats que fa més temps que treballa sobre el terreny és l’ Ateneu de Sant Roc.

Porten més de 40 anys promovent diferents projectes educatius, culturals, socials i de lleure, adreçats als infants, joves i adults del territori, tot incidint de manera especial en els col·lectius en risc social. A la seva seu ens reben la Pilar López, coordinadora projectes, l’Albert Francolí, responsable de captació de fons i la Roser Corbera, de l’àrea de comunicació.  

Ens expliquen que l’entitat va començar com una iniciativa dels veïns i veïnes quan van crear espais per cooperar i millorar la situació del barri de Sant Roc. “L’embrió està en la necessitat que tenia la gent que va començar a viure aquí, d’organitzar-se i reivindicar millores en les infraestructures i els serveis”.  Al llarg dels anys, adaptant-se a les necessitats i demandes del barri, l’Ateneu segueix la tasca comunitària per la millora del territori i la ciutat de Badalona.

Amb 23 persones remunerades i més de 300 voluntaris i voluntàries, porten a terme projectes d’infants i joves com els centres oberts infantil i Joves, l’Aula oberta i l’Esplai Borinot, acollint a més de 180 participants. Entre altres projectes d’adults, destaquen Formació de dones Laila, que ofereix classes de català i castellà, i l’Espai familiar Elna. A l’estiu, organitzen activitats de vacances per a més de 350 infants i joves.

Ens expliquen que “la idea és que en tots els projectes hi participin les famílies i tenim un projecte d’intervenció al carrer. Una tarda a la setmana sortim a jugar amb  els nens i nenes del carrer i ens interrelacionem amb la comunitat” ens diu la Roser.

I la Pilar afegeix “Tenim convenis de col·laboració amb l’institut del barri en què hi fan activitats i educadores socials de l’entitat fan el reforç escolar en el mateix institut. També acords amb les escoles, que hi ha a la zona”.