Una quarantena de professionals de l’entitat, entre educadores socials, integradores i monitores, atén unes 800 persones directament en tres eixos: els serveis de protecció o residencials, que inclouen serveis residencials, pisos per a joves de 16 a 18 anys i també majors de 18 anys, els projectes d’acció social i comunitària, dins l’àmbit preventiu que atenen persones derivades de serveis socials, i l’espai jove, dins del pla integral d’aquest barri amb tanta complexitat social i convivencial, amb l’objectiu de regenerar el teixit comunitari. ”Ara té molta tirada l’esport i ens està ajudant a arribar a moltes més persones. Sobretot l’esport femení, que en els últims dos anys ha crescut molt”. Entre els serveis que presten també s’inclouen projectes de l’àmbit educatiu, com la UEC, els tallers d’estudi assistit o altres.
Els últims mesos la inflació està sent un autèntic mal de cap per a totes les famílies, però ho és molt més en aquests entorns en risc d’exclusió social “Estem notant com està afectant en una emergència alimentària que creix. Nosaltres ho notem en els tallers de cuina i en els berenars al centre obert” ens explica la Mercè i afegeix “des de fa anys detectem un tema de mala alimentació, no tenen recursos ni consciència d’una nutrició saludable”. També han notat la factura energètica dels equipaments, que en aquest cas són tots de l’entitat: “hem passat de pagar factures de 500 o 600 euros, a pagar-ne 2.000 i això no ens ho compensa ningú”. La Mercè ens explica que, respecte el finançament manquen criteris clars i decidits que atenguin les diferents realitats d’entitats, territoris i projectes, a més de la manca d’estabilitat i previsió en el temps.
La majoria dels projectes són finançats a través de fons públics, però també tenen la col·laboració d’empreses privades a través de la Fundació que van crear per poder vehicular aquests ingressos. Entre aquests projectes que es canalitzen a traves de les donacions hi ha el banc de roba. ”Es tracta d’aprofitar les tones de roba que llencen els fabricants per petites tares i repartir-la a la gent que ho necessitava en una mena de botiga social en que no paguen però segueixen la rutina de provar-se les peces i endur-se-la”.