imagen_2023-03-13_164928066

Les cures no tenen gènere – 8M

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

Les cures no tenen gènere - 8M
09/03/2023

FEDAIA llança una campanya pel Dia Internacional de la Dona per reconèixer el treball de les cures en general, i en concret, les relatives a la infància i l’adolescència.
A més vol visibilitzar una feina que malgrat ser una feina majoritàriament femenina, necessàriament és una responsabilitat de tots i totes.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen7

FEDAIA en Ruta- Llar Santa Rosalia

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

Fedaia en Ruta - Fundació privada Llar Sta. Rosalia
07/03/2023

“És important que quan tornen de les seves activitats diguin que venen a casa, no al centre”

A la part alta de Teià, al Maresme, ens hem citat amb els responsables de la Fundació Privada Llar Santa Rosalia, en una casa entre el poble i la natura amb un espaiosa entrada, i una capella que corona un conjunt arquitectònic bucòlic. En aquest espai hi ha un centre residencial que acull 29 infants i adolescents i que s’ha convertit en un referent en l’acompanyament d’aquestes persones. Ens rep el sacerdot d’origen irlandès David Kelly i la subdirectora del centre, Lluïsa Romero, acompanyada de l’Eric, un dels nens que està al centre i que aquest matí té festa a l’escola. Afectuós ens fa de guia per les instal·lacions del centre mentre observem els espais diàfans i ben cuidats on viuen els residents, habitacions àmplies, cuines integrades amb els menjadors i els salons de cada sala i una organització per edats en cada planta de l’edifici. Tot en una casa rústica enmig d’un entorn natural que permet a la infància i l’adolescència poder desenvolupar-se en un  ambient sa i espaiós.

El David Kelly ens explica que el centre va néixer el 1985 després que les monges franciscanes que el portaven el cedissin a la Fundació. Des de 1989 van començar a treballar amb la infància derivada per DGAIA. I acollien infància i adolescència des dels 0 fins als 18 anys. La distribució de l’edifici està concebuda per plantes segons franges d’edat, dels 0 als 5 anys, dels 5 als 10, dels 10 als 14 i dels 14 fins els 18 anys. També les professionals que se n’ocupen estan dividides per plantes i hi ha 26 persones que se n’ocupen.

Actualment només rebem infància a partir dels tres anys, i mantenen la independència de les plantes en les mateixes franges d’edat. El David ens explica que la situació és complicada perquè “Tenim bastanta infància amb problemes psicològics. Més de la meitat necessita tractaments per aquesta mena de trastorns” I com ens hem trobat en moltes altres entitats, afirma que els serveis públics de salut mental són absolutament deficients,  “ l’any passat vam gastar de fons propis més de 12.000 euros per fer front aquesta mena de tractaments. En els serveis de salut pública hi ha llistes d’espera molt llargues i cada dos per tres canvien els professionals cosa que fa que els infants i adolescents no tinguin un seguiment adequat. Els nens i nenes que venen aquí arriben amb unes motxilles molt pesades i necessiten aquest tipus d’acompanyament”.

Aquest serveis s’acaben pagant amb fons de la Fundació perquè sinó tindrien dèficit. Com diu el David la prioritat és que el centre sempre compleixi amb la seva funció i que sigui el millor lloc possible per la infància que hi resideix. La majoria dels residents estudien al mateix municipi i això fa que la convivència amb els teixit social sigui molt fluida. De fet la finca té espais que cedeixen al municipi per fer activitats, com l’esplai Ítaca, i això facilita molt les relacions. A més “intentem que puguin fer una vida el més normalitzada possible, quan un infant vol celebrar el seu aniversari el deixem portar els seus amics i amigues perquè ho celebrin aquí, i mirem que tots puguin fer activitats extraescolars que reforcin aquest vincles” Per a la majoria aquesta serà la seva llar fins que facin els 18 anys.

La Fundació disposa de dos pisos tutelats al municipi per a joves extutelats amb l’objectiu de facilitar-los el trànsit a la vida adulta, però en alguns casos, quan arriben a la majoria d’edat aquesta infància vol tornar amb el seu entorn familiar. Parlem de les famílies d’aquesta infància i el David ens diu “Nosaltres hem de fomentar la relació amb els pares i mares, però en moltes ocasions veiem una evolució en aquesta infància mentre els seus entorns queden estancats. Això no fa possible la majoria de retorns familiars. Segurament caldria més recursos de suport a les famílies per mirar de revertir aquesta situació però ens trobem que els serveis públics estan col·lapsats. S’haurien de repensar aquests serveis per donar més recursos a les famílies per exemple en matèria psicològica” Per a molts dels residents la Fundació és la família fins el punt que mantenen el contacte amb les professionals al llarg dels anys.

Quan li plantegem el futur de la infància que acompanyen un cop superen la majoria d’edat, el David ens diu que hem d’entendre que aquests nois i noies quan deixen el centre, en moltes ocasions, no tenen una xarxa familiar estable com la resta i això fa que no acabin d’estar preparats per a la vida adulta. “Nosaltres els preparem des de l’adolescència ensenyant-los a ser autònoms en l’àmbit domèstic i per afrontar els reptes. Moltes vegades surten amb por, no tenen família on recolzar-se”. 

Per acabar el David posa sobre la taula les traves burocràtiques de l’administració alhora de fer efectius els pagaments pels que serveis que presten des del centre, i ens explica que com que es paga amb tant de retard, la Fundació els avança els diners “però que poden fer les entitats que no tenen una fundació al darrera” es pregunta.

El David viu a la casa i per la infància acollida és un referent. La seva vocació no coneix límits y com diu “jo sempre estic disponible “. Igual com ell el pare José Manuel Carretero, també està sempre a la casa des de fa 18 anys. Per a ells és important que la infància i l’adolescència que resideix al centre quan venen a dormir “diguin que van a casa, no al centre, perquè intentem que acollir-los com a qualsevol llar”.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen1

FEDAIA en Ruta- CFP, Centre de Formació i Prevenció

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

Fedaia en Ruta- CFP. Centre de Formació i Prevenció
27/02/2023

“La principal lluita per les entitats socials és contra l’estigma de les persones que atenem” 

Ens desplacem a Mataró, prop de l’estació de tren, on hi ha la seu central del Centre de Formació i Prevenció (CFP), una entitat que és referent en la inserció laboral de les persones en risc d’exclusió i que sempre ha posat el focus en les persones amb patologies mentals. Ens reben el Jaume Clupés, director, la Carla Cruells, cap de comunicació i la Begoña Gallardo, tècnica d’habitatge, salut mental i pisos de joves DGAIA.

El seu objectiu principal ens diuen és que tothom pugui millorar la seva qualitat de vida, posant l’accent en la part comunitària i en les possibilitats laborals. Treballen unes 80 persones entre educadores socials i personal vinculat a la psicologia que atenen unes 500 o 600 persones del Maresme. Fan una atenció transversal “una mateixa persona pot passar per més d’un programa dels que fem, un infant pot començar en el Centre Residencial, després a un pis tutelat i li podem fer un petit itinerari laboral formatiu amb l’objectiu que puguin assolir la seva autonomia” ens explica la Carla.

No és una tasca gens fàcil perquè, segons ens diu, la majoria de les persones ateses tenen trastorns mentals severs i per tan tenen dependència durant tota la vida. La Begoña ens diu que “tenim casos de persones institucionalitzades des de petits i continuen amb nosaltres en la vida adulta”.

A més són fundadors de Maresme Continuum, una aliança estratègica a la comarca. El CFP disposa d’un centre especial de treball per a persones diagnosticades amb trastorns de salut mental, La Klosca, i que produeix ous ecològics per a comerços i restauració de la zona amb més de 2000 gallines ponedores.

Treballen en l’àrea sanitària i sociosanitària, bàsicament per a patologies de salut mental, en que se’ls fa programes per a que puguin fer activitats i mantenir la vida comunitària; l’àrea d’infància i família i l’àrea sociolaboral. En aquesta última fan formació i intermediació a través de diversos programes i disposen d’un servei  prelaboral i un d’atenció diürna en què treballar amb les habilitats de persones, sobretot afectats per trastorns mentals i joves tutelats o extutelats, en què se’ls donen eines i recursos perquè es puguin integrar al mercat laboral.

Centrats en l’àrea d’infància i família actualment gestionen un CRAE amb infants i adolescents, els pisos assistits per a joves de 16 a 18 anys, l’ASJTET que acull joves tutelats i extutelats i un pis centrat en el Programa d’Inserció Laboral (PIL), amb l’objectiu que assoleixin autonomia. En Jaume ens parla del programa de parentalitat positiva, que es va iniciar amb el propòsit de retornar la infància de centres residencials a les famílies i que segons ens explica “s’ha convertit en un programa previ als ingressos, més amb un esperit preventiu”.

Parlem de la salut mental de la infància i l’adolescència i com passa en totes les entitats amb les que hem parlat ens expliquen que hi ha falta de recursos i que això afecta l’atenció d’aquestes persones. “En general hi ha una saturació en els serveis mentals públics, degut a la creixent demanda” ens diu en Jaume. “També nosaltres en els nostres programes de rehabilitació hem d’atendre més gent de la que estava prevista. Està creixent el malestar en general i això fa augmentar els diagnòstics en relació a la salut mental. Un 30% de la infància que està en aquests centres pateix algun trastorn i no sempre rep l’acompanyament que necessitaria. Nosaltres fem una supervisió individualitzada i si cal financem teràpies per aquests infants”.

CFP té un finançament majoritàriament públic ja que responen a serveis públics, ja sigui en la tutela de la infància i l’adolescència, que depenen de DGAIA, com en els programes relacionats amb salut mental, en que estan integrats amb els serveis del Servei Català de la Salut. Amb els seus programes de inserció laboral aconsegueixen una part de recursos propis amb la producció d’ous ecològics i diversos serveis comercials com ara el de jardineria o repartiment de publicitat

Un dels punts forts de l’entitat és la gestió de llars amb suport per a persones amb trastorns de salut mental i pisos  de adolescents tutelats o joves ex-tutelats. En gestionen 7 en total – quatre de salut mental i tres de joves – i segons ens diu la Begoña, en general hi ha una bona convivència amb el veïnat.

Parlem de com es financen tots aquests serveis i ens expliquen que és un problema endèmic i que en alguns casos ja es dona per fet que hi haurà dèficit, com els centres residencials. En general creuen que els recursos assistencials són escassos i la Begoña assegura “que la pandèmia va posar de manifest aquestes mancances” I afirma que mentre que en el terreny de la salut mental hi està havent avenços importants en l’atenció a la infància i l’adolescència en risc de vulnerabilitat encara falta molta feina per fer. Per això ens traslladen aquest desig que expressa la Begoña “que el sistema d’acompanyament i la protecció de la infància posi els nens i les nenes al centre de l’atenció”.

Un desig que expressen amb la mateixa honestedat i compromís amb el qual treballen dia rere dia per millorar la qualitat de la vida de les persones en risc d’exclusió social. Sortim de la trobada convençudes que amb persones com el Jaume, la Begoña i la Carla es pot trobar el camí perquè la inclusió de tothom puguin ser una realitat, o com a mínim, no es quedi en simple declaració d’intencions. Són persones que treballen per fer-ho realitat.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Ubuntu

FEDAIA en Ruta- UBUNTU

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

Fedaia en Ruta- Associació UBUNTU
20/02/2023

“Per nosaltres el principal reconeixement és el de la infància i les seves famílies”

Ens hem desplaçat al barri de Ciutat Meridiana de Barcelona, a la frontera amb Montcada i Reixac. Es tracta d’un barri amb poc comerç i això fa que en aquest matí fred d’hivern hi hagi poca gent al carrer. En una plaça envoltada de grans edificis d’habitatges trobem l’ Associació Ubuntu, un referent de l’acció social al barri i de l’acompanyament a les famílies, la infància i l’adolescència. Ens reben la presidenta Vane Españó i la coordinadora de projectes, Sílvia Cubet. Estan il·lusionades perquè fa pocs mesos disposen de més espai gràcies al lloguer d’un local al costat del que ha estat des de fa anys la seu de l’associació.

Són persones dedicades a la educació social per la infància en situació de risc de vulnerabilitat que és força present en el barri. La seva feina està centrada sobretot en intentar fer un treball preventiu amb les famílies. En el cas de la infància de 0 a 6 anys sempre ho fan amb famílies. La ubicació del centre en una cruïlla de barris, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, fa que acompanyin la infància de tots aquests i de Montcada i Reixac “Aquest és el gran repte” diu la Vane, i la Sílvia ens explica que com que no són del terme municipal de Barcelona “això ens genera molts problemes, per exemple amb les beques de l’ajuntament, els nens que estan escolaritzats aquí i que volen fer colònies amb els seus companys, no els deixen”.

Quan van començar com a Cau es va iniciar el creixement de l’entitat perquè les mateixes famílies necessitaven un lloc per socialitzar diàriament. “Hem fet un gran esforç amb persones que ens ho agraeixen molt, per això creiem molt en la participació de les famílies i el gran èxit és que joves del barri estiguin col·laborant voluntàriament”, diu la Vane, “hem fet un procés en què la gent està implicada en el que fa i per això s’ha de reconèixer la tasca que fem com a servei públic. Sempre tenim la porta oberta a totes les persones que ens requereixen”. De fet el nom, Ubuntu, és un nom africà que respon a això, tractar tothom des del respecte i d’igual a igual.

En aquests moments atenen 68 infants perquè una de les màximes és no ampliar places si no hi ha prou recursos “per nosaltres l’important és donar un bon servei” ens explica la Sílvia. I la Vane afegeix que “nosaltres no entrarem per competir amb les altres entitats per aconseguir més diners públics”. Ara hi treballen 17 professionals, més 4 o 5 voluntàries del Cau que fan aprenentatge en el lleure educatiu.

Tenen cinc programes principals, tots en la línia de la prevenció i per millorar el benestar de les famílies. El Cau, un espai de lleure educatiu per a la infància i adolescència; el centre obert, que és un servei d’atenció, també per a les  famílies, i que inclou lleure educatiu i reforç de competències bàsiques; Trampolí, un innovador projecte de psicologia i logopèdia que fan amb les escoles i amb intervenció individualitzada; l’Espiral, un programa en els àmbits quotidians de les famílies per potenciar el benestar i l’acompanyament materno- infantil, i Iqembu, un projecte de suport a les famílies que busca crear espais d’intercanvi d’experiències

També treballen en un programa de l’ajuntament i el ministeri per regularitzar la situació de persones migrades amb un contracte en la mateixa entitat. Fa tres anys que el fan i gràcies a aquest programa han donat sortida a persones que eren usuàries d’altres serveis.

En el barri on són han d’atendre un munt de situacions extremes, sobretot relacionades amb la emergència habitacional. S’hi dediquen amb cor i ànima intentant pal·liar els efectes d’una administració que deixa les famílies en situacions molt complicades quan són víctimes de desnonaments. Elles mateixes han estat acompanyant famílies en els alçaments o bé s’han fet càrrec de les necessitats quan aquestes persones queden a la intempèrie. “Moltes vegades han d’anar a pensions al centre de Barcelona, els ofereixen un guardamobles a l’altra punta de l’Àrea Metropolitana i continuen escolaritzats en aquest barri” I això en famílies en una situació extrema de precarietat. “Han arribat a sopar aquí. Nosaltres oferim un espai de protecció perquè entenguin que no els trauran els fills, que podem mirar alternatives, etc.. ”

Tan la Sílvia com la Vane denuncien la violència institucional que reben les famílies en aquests casos, amb desplegaments policials desproporcionats i constants amenaces si tornen a ocupar els espais desallotjats, que en molts casos queden buits i són ocupats per altres persones del barri i organitzacions que es dediquen a això. “A nosaltres ens han de veure com una aliats no com una amenaça, per això estem obligades a conèixer les famílies i a oferir-nos per a acompanyar-les en els seus problemes” ens diu la Vane.

Ens acomiadem amb el somriure de la Vane, que ens ha donat un exemple d’entusiasme de forma molt expressiva, i la Sílvia, més continguda però que mostra l’orgull per la feina feta sense embuts. Totes dues ens han donat una lliçó de compromís i valors que haurien de ser exemple per a tothom i que permeten que les famílies de la zona sàpiguen que si van a Ubuntu estaran en molt bones mans.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen3

FEDAIA en Ruta- Fundació Vicki Bernadet

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

Fedaia en Ruta- Aldees Infantils SOS Catalunya
31/01/2023

“Ens agradaria una societat menys tolerant amb les violències sexuals a la infància”

Avui ens adrecem a la part baixa de l’Eixample, a tocar de Ciutat Vella, a Barcelona, per visitar les instal·lacions d’una Fundació que és tot un referent. La Fundació Vicki Bernadet, dedicada a la lluita contra els abusos sexuals infantils des de fa més de 25 anys. Ens reben la Maria Victòria Cabau, directora de la Fundació i la Pilar Polo, responsable de  relacions institucionals  Fa més de 20 anys que treballen en aquesta fundació i totes dues van estar en el procés en què es va originar aquesta fundació.

Tot va néixer el 1994 quan la Vicki Bernadet explica les seves experiències personals a diverses persones i decideixen reunir-se el dissabte al matí en un bar de Barcelona a pensar què podien fer. Comencen a treballar amb voluntariat a finals dels anys 90 i reben  trucades de molta gent, i poc a poc es van aconseguint fons per contractar persones per ajudar les víctimes infantils d’abusos sexuals. D’una manera molt natural van començar a treballar en diverses línies, la part terapèutica, la formativa i la de comunicació.

Avui hi treballen 22 persones amb seu a Barcelona i Saragossa. Gràcies a la col·laboració de diversos professionals poden acompanyar les persones afectades. La Pilar Polo ens explica “Entenem la violència sexual infantil de manera transversal, però sempre en l’àmbit intrafamiliar i entorn de confiança. Això ens dona moltes possibilitats, des de formació a escoles, amb professionals, intervenció amb menors i familiar, i intentem arribar al màxim de projectes en aquesta línia. És un tema massa ampli i amb molta afectació com per buscar altres terrenys com els maltractaments o altres violències”

Les xifres de violència sexual en què la infància és víctima és esfereïdora, i la Fundació no dona a l’abast. Ens diu la Pilar que: “Tenim sort que cada vegada hi ha més serveis públics que atenen la infància víctima d’abusos sexuals, pal·lien en certa manera la llista d’espera que tenim nosaltres. Nosaltres ens coordinem amb tots els serveis i treballem en xarxa”. I la Maria Victòria ens comenta: ”Quan vam començar ens deien que això afectava poques persones i ara els serveis estan saturats”

Actualment atenen unes 1.500 casos nous cada any, i fan formació a 13.000 persones, fan xerrades per famílies. Els arriben derivats dels serveis públics o bé perquè les coneixen i truquen a la porta. “Els moments mediàtics sobre abusos infantils ens reporten moltes peticions d’atenció”

La Pilar explica que adapten els processos d’intervenció a cada cas i en funció de les possibilitats que hi ha en els serveis públics. Els seus mètodes passen per conèixer bé la situació familiar un cop ja hi hagut denuncia dels abusos sexuals. “Quan la demanda és molt primerenca donem un marge molt ampli amb la intervenció perquè el trauma es va manifestant de manera diferent mentre creixen, i per tant hem d’adaptar la teràpia a cada moment” , ens diu la Maria Victòria i la Pilar afegeix que “en infància fem les teràpies de forma universal i gratuïta”

Els últims anys hi hagut un augment de la consciència sobre la violència sexual en la infància, ens diu la Maria Victòria, “el que si vam notar després de la pandèmia és que quan anàvem a les escoles els infants tenien més ganes de parlar i cada vegada tenim més revelacions a les escoles i els professors i professores escolten més. Això té a veure amb la formació”

El més important per la Fundació és que la detecció dels abusos sigui precoç amb l’objectiu que no es cronifiquin aquestes situacions. Han tractat casos d’infants que han estat víctimes més de set anys, i l’objectiu és evitar-ho. Per això fan tants esforços en la formació de les professionals que tracten amb infància, és la millor manera de accelerar la detecció. “Tota la infància està en risc perquè és depenent, per això hem de crear entorns segurs. En aquest cas no hi ha un biaix en funció a les rendes baixes. No és un cas d’exclusió social” ens diu la Maria Victòria. En aquesta línia també col·laboren en la creació de protocols per a entitats de lleure, escoles, entitats socials, escoles de música, associacions i clubs esportius per el tractament d’aquests casos.

         Per elles la formació és cabdal, tant que en fan en totes les franges d’edat, també infants. Ara per exemple, treballen amb un programa finançat per la unió europea. El resultat és un programa per professionals, famílies i infants de 3 a 5 anys, per treballar aspectes que permetin identificar situacions que agraden o no, i a saber que hem de ser estimades per qui som, no pel que fem. La Maria Victòria ens explica que també tenen un projecte amb els centres oberts per a formar professionals i orientar-los en la detecció i tractament dels infants que han estat víctimes de violència sexual “Volem que siguin ser autònoms amb els seus programes i per tant els oferim totes les eines perquè puguin treballar en aquest sentit” De fet fan orientació i formació per a tot Espanya.

         Tenen molt poc suport social perquè l’abús sexual es considera un fet puntual segons ens expliquen. I això fa que tinguin molt poques donacions tant de particulars com d’empreses. “Depenem exclusivament de capital públic i dels nostres serveis” ens diu la Maria Victòria. I això que aquest no és un problema menor, segons dades de la mateixa fundació afecta un de cada cinc infants. “L’abús sexual infantil és un abús de poder que fa servir la sexualitat per controlar l’infant” ens diu la Pilar i assegura que aquest control és clau per entendre el problema.

         “Crec que en aquest cas cal que comencem a treballar amb la perspectiva d’infància” ens diu la Maria Victòria i afegeix “perquè sinó no entendrem quins són els problemes per aquestes persones”, i la Pilar afegeix “falten espais de debat en què es posi al centre la infància i que sigui compatible amb la perspectiva de gènere” I la Maria Victòria lamenta la poca força que té encara el sector que treballa en la infància per tenir incidència social i política. “Els infants ni paguen impostos ni voten, hi ha lobbys molt més poderosos” diu la Maria Victòria.

Per acabar la conversa ens assenyalen que la falta de perspectiva de la infància és nota molt en l’àmbit judicial i per això la Maria Victòria demana “un sistema judicial més amigable amb la infància i les famílies”.

         Sortim de la Fundació amb el convenciment que, tot i que queda molt terreny per recórrer en la lluita contra els abusos sexuals a la infància, sense la Maria Victòria i la Pilar encara en quedaria molt més, i que és per persones com elles que el món és una mica millor. 

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen3

FEDAIA en Ruta- Aldees Infantils SOS Catalunya

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

Fedaia en Ruta- Aldees Infantils SOS Catalunya
31/01/2023

“El nostre objectiu és que cap nen, cap nena i cap família se sentin soles”

Avui ens apropem a la nova seu de programes d’Aldees Infantils SOS Catalunya, una entitat que des de fa mig any s’ha integrat a FEDAIA. Estan fent mudança a un espai diàfan al costat de la Sagrada Família,  des d’on dissenyen totes les estratègies i treballs per millorar els seus serveis dia a dia i des d’on acompanyen els joves emancipats de qualsevol servei. Aldees Infantils SOS Catalunya es va fundar el 1967 i els seus col·lectius meta són infants privats de la cura parental, infants i famílies en risc social, i joves extutelats o en situació de fragilitat sociofamiliar.

Ens reben el director territorial, José Luís Escobar, i les directores d’alguns programes de protecció, prevenció i autonomia: Claudia Muzzioli (residència adolescents Sant Quirze),  Cristina Pous (Aldea de Sant Feliu), Carmelo Blázquez (pis per a adolescents), Laura Fuertes (centres oberts i serveis d’intervenció socioeducativa) i Celia García (serveis d’orientació, acompanyament i teràpia familiar).   

Es tracta d’una Fundació que va néixer al Tibidabo de la mà de Montserrat Andreu i que avui està associada a Aldees Infantils SOS Espanya. La Fundació té el seu origen amb la idea d’un metge austríac que desprès de la Segona Guerra Mundial va voler donar assistència als grups de germans i germanes orfes per aquella tragèdia, acollint-los no en grans institucions sinó en llars petites que s’apropessin el més possible a un entorn familiar,  amb la dedicació permanent d’una mare SOS. Destaquen que va ser un model innovador, el que avui seria un acolliment familiar professionalitzat.

Aquests valors d’atenció familiar al llarg de la vida de les persones és precisament la filosofia de l’entitat i així gestionen tots els serveis que fan, que inclouen protecció als infants en acolliment residencial i en acolliment familiar, prevenció i tractament en diversos serveis i suport als joves, sense límit d’edat.

Destaquen el servei de  “l’aldea infantil” per la importància històrica en l’entitat, un CRAE a Sant Feliu de Codines, que es composa de cinc llars d’ambient familiar, servei que va complir 50 anys el 2022. També acompanyen a infants en acolliment familiar al Vallès Occidental i a Girona. D’altre banda ofereixen una xarxa de vuit pisos assistits per a majors d’edat en diverses poblacions. Atenen a infants i famílies amb centres oberts o SIS de Sant Adrià de Besós, Badalona, Badia del Vallès, Montcada i Reixac, i Sant Cugat. Els programes preventius familiars incorporen un SOAF, teràpia familiar assistida amb cavalls i recentment un servei de suport psicològic per a adolescents, joves i famílies a onze municipis del Vallès Occidental.

Imagen1

Ens expliquen que el creixement de l’entitat i els seus serveis ha anat en paral·lel al creixement dels infants que han acompanyant en aquest mig segle d’existència perquè l’entitat s’adapta a les necessitats canviants de les persones que atenen. El Carmelo que dirigeix un d’aquest pisos a Barcelona ens diu “nosaltres no creiem en els 18 anys, que és quan l’administració deixa d’acompanyar les persones, sinó en els joves i els seus projectes vitals”

En aquest temps han viscut moltes experiències i han hagut d’adaptar-se a cada moment. El José Luís ens explica per exemple que “després de la Covid-19 hem decidit ampliar el suport dels nostres centres oberts cap a centres escolars per aquella infància que no entrava en el focus dels serveis socials i que té situacions molt complexes”

I afegeix que amb la crisi de 2008, amb l’augment de les necessitats alimentàries i de bens bàsics de moltes famílies també van haver d’obrir un debat sobre la seva tasca: “Un dels principis que ens mou és enfortir la xarxa social i familiar dels infants, però hi ha situacions de pobresa que això ho fa molt difícil. El nostre focus no és la pobresa però a partir de la crisi de 2008 vam tenir un debat al respecte. Ens trobem de nou, al 2022, que hi ha famílies que estan al llindar del que assisteix els serveis socials i ens estem plantejant com ajudar-los”

Actualment donen servei a un miler d’infants, adolescents i joves en tots els seus programes amb 135 treballadores. Per tirar endavant es financen amb un 65% de fons privats i la resta fons públics. “En els nostre ADN hi ha les petites donacions. No fem grans campanyes, la nostra fortalesa són els socis que en són 25.000 a Catalunya i suposen el 85% dels nostres fons privats”

I el Carmelo ens posa un exemple de perquè necessiten el diner de les donacions: “Apostem per pisos per a nois i noies que procedeixen dels nostres programes i que no entren en la xarxa de protecció de l’administració, això no rep cap euro de finançament públic”.

Aldees Infantils SOS Catalunya és una fundació que té mecanismes certament innovadors en diversos terrenys. “Tenim comissions de treball transversal per dissenyar estratègies conjuntes i reflexionar sobre les necessitats que van sorgint” ens explica el José Luís i amb satisfacció ens mostra l’aposta de l’entitat per la participació amb programes pioners. “De cada programa tenim consells de representació dels infants, dels joves i les famílies, i tenim un consell de tots els programes que ja fa deu anys en que els usuaris valoren la feina que fem. Els joves i infants ens avaluen en aquest aspecte”

En aquest moments la preocupació se centre en aspectes relacionats amb la salut mental i emocional de la infància, l’adolescència i la joventut. “Cada vegada hi ha més infants i joves que es veuen desbordats per situacions molt complexes. La Covid-19 va agreujar molt la situació” ens explica la Cristina. I afegeix: “Tenim la sensació que de vegades els serveis socials actuen tard i això fa que ens arribin infants i adolescents en situacions molt complexes”.

El Carmelo centra la preocupació amb els adolescents un cop superen els 18 anys: “S’aposta molt per la salut mental quan són menors però a partir dels 18 anys se’ls abandona i nosaltres intentem seguir donant suport a aquests joves. Nosaltres hem de buscar convenis amb la sanitat privada en matèria de salut mental perquè els serveis públics estan saturats”

Acabem la conversa reflexionant sobre el reconeixement del sector i de la feina que fan i la Cristina diu:  “en general la societat no sap que és l’educació social, hem d’explicar-ho molt perquè es pensen que som simples monitors de lleure o esplais” Cada any conviden els claustres de professors i mestres perquè coneguin que és un CRAE o un centre obert. El Carmelo afegeix “ notem una pèrdua de contacte amb l’administració els últims anys. Abans teníem reunions periòdiques. Ara nosaltres anem acumulant coneixement i ningú no ens pregunta res. Reestructuren programes i serveis i ni tan sols se’ns pregunta. I això també té a veure amb el reconeixement” 

En aquest sentit també està preocupat per les dificultats que la societat entengui les necessitats d’aquesta infància, adolescència i joventut i en posa un exemple: “hi ha molta resistència per part dels veïns de les finques” i ho atribueix a la desinformació que hi ha respecte a aquestes persones.

I la Cristina conclou: “la societat hauria de ser conscient de la gran resiliència que hi ha en cada infant que viu en un centre residencial”.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen3

Ja tenim Codi d’Ètica de FEDAIA

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

Ja tenim el Codi d'Ètica de FEDAIA
13/01/2023
Encapçalament de les diapositives
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
Clic aquí

Es va aprovar en la passada Assemblea General i servirà perquè totes les entitats puguin tenir una guia de bones pràctiques que sigui comuna. El Codi d’Ètica de FEDAIA es va elaborar durant els anys 2021 i 2022 amb l’assessorament de la Càtedra de Bioètica UVIV-UCC Fundació Grifols. Podeu consultar-lo en aquesta mateixa web: Codi d’ètica

 

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen3

COMUNICAT FEDAIA – En defensa dels CRAE

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

COMUNICAT
13/01/2023
Encapçalament de les diapositives
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
Clic aquí

En defensa dels CRAE

Els últims dies en l’àmbit mediàtic s’ha tornat a parlar dels Centres Residencials d’Acció Educativa, CRAE, arran de l’oposició d’algun ajuntament a la instal·lació d’un d’aquests espais en el seu municipi.

Davant d’aquesta realitat FEDAIA, que representa gran part de les entitats que gestionen aquests centres, vol fer una sèrie d’aclariments per contribuir a combatre la desinformació.

 Què és un CRAE?

Els Centres Residencials d’Atenció Educativa són institucions per la guarda i educació d’infants i adolescents (de 0 a 18 anys) que per diferents circumstàncies vitals s’han d’acollir a la tutela de l’administració. Formen part del sistema de protecció de la infància i l’adolescència en situació de risc i per tant són centres que protegeixen els drets d’aquesta infància i l’adolescència.

Les entitats que acullen aquestes persones estan formades per professionals, educadores i educadors socials, que acompanyen i donen resposta a les seves necessitats educatives i assistencials i de desenvolupament personal.

 Les seves funcions són:

Proporcionar a infants i adolescents atesos tota la cobertura inherent a l’exercici de la guarda i l’educació.

Promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives i d’inserció social, laboral i familiar.

En aquest moments a Catalunya hi ha 101 Centres Residencials d’Atenció Educativa amb 1878 places.

 

Per això des de FEDAIA demanem als responsables polítics que actuïn amb responsabilitat i no contribueixin a la desinformació i l’estigmatització amb decisions que representen una vulneració dels drets de la infància i l’adolescència que més atenció, suport i acompanyament necessita.

Creiem que una societat que te cura dels infants és una societat que es responsabilitza i genera espais complementaris per assegurar el benestar de la infància. Aquest comportament te a veure amb una societat adulta i responsable i co-responsable vers els nens, nenes i joves que no poden assumir autonomia plena per viure.

I alhora recordem que les administracions, les entitats i els responsables públics tenim l’exigència davant la desinformació, la por i les actituds xenòfobes o d’exclusió d’obrir espais de diàleg per informar, promoure acords per la tolerància i respecte i descartar les decisions o acords que comportin l’exclusió i el rebuig de l’atenció a les persones. 

Facebook
Twitter
LinkedIn
Ateneu Sant Roc

FEDAIA en Ruta- Ateneu Sant Roc

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

Fedaia en Ruta- Ateneu Sant Roc
12/01/2023

 

Avui hem decidit apropar-nos al barri de Sant Roc, un dels més populars de Badalona i que des de fa anys ha estat motiu de publicacions als mitjans de comunicació per realitats de vulnerabilitat i pobresa . En aquest barri, nascut fa poc més de 50 anys, hi ha situacions d’una alta complexitat social i es fa necessari el treball intens de les entitats socials per mirar de pal·liar els efectes d’una precarietat creixent. Una de les entitats que fa més temps que treballa sobre el terreny és l’ Ateneu de Sant Roc.

Porten més de 40 anys promovent diferents projectes educatius, culturals, socials i de lleure, adreçats als infants, joves i adults del territori, tot incidint de manera especial en els col·lectius en risc social. A la seva seu ens reben la Pilar López, coordinadora projectes, l’Albert Francolí, responsable de captació de fons i la Roser Corbera, de l’àrea de comunicació.  

Ens expliquen que l’entitat va començar com una iniciativa dels veïns i veïnes quan van crear espais per cooperar i millorar la situació del barri de Sant Roc. “L’embrió està en la necessitat que tenia la gent que va començar a viure aquí, d’organitzar-se i reivindicar millores en les infraestructures i els serveis”.  Al llarg dels anys, adaptant-se a les necessitats i demandes del barri, l’Ateneu segueix la tasca comunitària per la millora del territori i la ciutat de Badalona.

Amb 23 persones remunerades i més de 300 voluntaris i voluntàries, porten a terme projectes d’infants i joves com els centres oberts infantil i Joves, l’Aula oberta i l’Esplai Borinot, acollint a més de 180 participants. Entre altres projectes d’adults, destaquen Formació de dones Laila, que ofereix classes de català i castellà, i l’Espai familiar Elna. A l’estiu, organitzen activitats de vacances per a més de 350 infants i joves.

Ens expliquen que “la idea és que en tots els projectes hi participin les famílies i tenim un projecte d’intervenció al carrer. Una tarda a la setmana sortim a jugar amb  els nens i nenes del carrer i ens interrelacionem amb la comunitat” ens diu la Roser.

I la Pilar afegeix “Tenim convenis de col·laboració amb l’institut del barri en què hi fan activitats i educadores socials de l’entitat fan el reforç escolar en el mateix institut. També acords amb les escoles, que hi ha a la zona”.

Tots els espais de l’Ateneu són polivalents per poder-los adaptar als diferents projectes i activitats que es fan al llarg del dia.

Quan els preguntem per les demandes que tenen com a entitat, la Pilar ens assenyala “que l’administració valorés més la feina que fem, cada vegada ens trobem en situacions més extremes, s’està fent una bola tan gran i ens sembla que no podem arribar a tot. Hi ha molta complexitat amb temes d’habitatge, accés al treball, etc.”

La Roser ens explica que “professionals del CAP moltes vegades diuen que el que haurien de receptar és un habitatge, perquè molts dels problemes que tenen té relació amb la vivenda” i afegeix “el problema de l’habitatge és espantós,. El que detectem és que la gent que es queda aquí cada vegada té menys oportunitats”.

L’Ateneu Sant Roc és una excepció respecte la majoria d’entitats socials dedicades a l’acompanyament de la infància, l’adolescència i les seves famílies pel que fa al seu finançament. En el seu cas reben un 29 per cent dels recursos de programes finançats per les administracions i la resta s’aconsegueix per donacions, tant d’empreses i entitats com de particulars. Aquest grau d’autonomia financera els permet tenir més llibertat en els programes i projectes que gestionen i una millor adaptació a les necessitats que detecten.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Esplai Florida7

FEDAIA en Ruta- Esplai La Florida

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 7

Fedaia en Ruta- Esplai La Florida
27/12/2022

““Les necessitats estan creixent molt més ràpid que la resposta que s’hi dona, i nosaltres mirem de crear xarxes amb les famílies per pal·liar els efectes” “

El barri de La Florida, a l’Hospitalet de Llobregat, és un formiguer de gent diversa que camina a mig matí pels carrers amb els carros de la compra, paquets per portar a alguna adreça i de fons els crits dels infants que són a escola ofegats pel soroll dels cotxes que transiten per les àmplies vies que el caracteritzen. Ens dirigim a la entitat La Florida, Acció Socioeducativa i de l’Esplai, en unes magnífiques instal·lacions que formen part del paisatge i que porten des de 1984  acompanyant la infància i adolescència d’aquest barri, un dels indrets amb més necessitats socials a Catalunya. Ens reben a la seu central la Laura Crespo,  coordinadora general, la Matilde Diaz, que gestiona l’àrea econòmica de l’entitat i la Mari Carmen Zafra, que coordina projectes.

A nosaltres ens agrada definir-nos com a esplai, perquè és com van néixer, i incloem el projecte de centre obert igual com tenim l’espai familiar i altres. Però de cara al barri som un esplai, perquè tenim aquest model integrador que els nens i les nenes venen aquí, encara que siguin derivats de serveis socials, com qualsevol altre criatura del barri” ens explica la Laura.

Aquest centre va ampliant els projectes segons les necessitats i atenent a la complexitat del barri, amb molts indicadors de risc, destinen els educadors socials a treballar en funció de les necessitats de les famílies i la infància. La idea però és que tots formin part de l’esplai i adaptar les intervencions en funció del procés que segueixen aquestes persones.  Atenen 1947  infants i adolescents i l’any passat van destinar 119 professionals a fer-se’n càrrec en tots els programes que gestionen, i que també inclouen els tallers assistits a les escoles. Entre els professionals la figura de l’integrador social és cabdal, perquè, com ens expliquen, en aquest barri hi ha 93 nacionalitats diferents. Una situació que no és fàcil sobretot perquè molts son de famílies que no tenen la documentació en regla. “Fem el que podem perquè puguin accedir als ajuts en els activitats que proposem”.

Ens admeten que els últims anys hi ha coses que estan canviant, i estan especialment preocupades per l’augment de persones amb algun trastorn en la salut mental. “Ens estem plantejant incorporar algun perfil professional per poder-hi fer front” ens anuncia la Laura.

La Mari Carmen ens explica que a banda del reforç educatiu que fan a les escoles, a l’esplai també fan reforç educatiu i els donen de berenar. Ens expliquen que s’està notant l’empremta que deixa l’augment de preus dels últims mesos “els últims anys havíem aconseguit que molts nens portessin berenar, i ara tornem a tenir una situació molt dura perquè ho han deixat de fer i moltes famílies ens demanen com poden aconseguir menjar perquè no tenen res”.

És una inèrcia que ja van notar a la pandèmia i que s’agreuja per la saturació dels serveis socials. Durant aquells mesos moltes famílies es van quedar sense ingressos perquè es va aturar l’activitat, que en molts casos és d’economia submergida, i no tenien accés a cap ajuda pública i tampoc podien accedir als serveis socials. “Les necessitats estan creixent molt més ràpid que la resposta que s’hi dona, i nosaltres mirem de crear xarxes amb les famílies per pal·liar els efectes” ens expliquen.

Aquesta entitat intenta fer la vida comunitària el seu eix per mirar d’integrar al màxim totes les persones. Una tasca que els últims anys s’està complicant perquè, com ens explica la Matilde, estan reapareixen fenòmens que s’havien difuminat: tornem a veure el reclutament d’adolescents en bandes juvenils, tornem a veure el consum al carrer, i són símptomes del malestar general d’aquest joves i la falta d’expectatives” , i la Mari Carmen afegeix cada vegada hi ha més persones en pisos més petits, en 40 metres quadrats hi poden viure tres famílies”.

També en aquesta seu ajuden les persones a desenvolupar-se amb les noves tecnologies, amb cursos a gent gran i joves, i sobretot a orientar-los amb els tràmits amb l’administració per mirar de reduir l’escletxa digital. De fet tot l’espai és polivalent per poder-se adaptar a totes les activitats que organitzen. Es tracta de tenir el màxim de possibilitats. “Aquí també acollim propostes de les famílies”, ens explica la Laura, “teníem una educadora que feia balls llatins i vam fer una activitat per les dones del barri”.

La Laura i la Mari Carmen ens diuen que els agradaria que es pogués superar la situació d’emergència per poder destinar tots els esforços “al que és l’adn de la nostra entitat, que és educar en el lleure. Però ens trobem que hem de dedicar massa temps a tapar forats per aquesta situació extrema”.

Forma part del treball comunitari com a eina fonamental per detectar indicadors de risc. Treballen amb totes les escoles del barri per mirar de prevenir casos que estan marcats per la precarietat i poder atendre’ls o avisar als serveis socials. Quan fan activitats al carrer també estan atentes per actuar. Lamenten que la visió que es té del barri sigui un estigma i ens expliquen que de vegades, per notícies que han sortit a la televisió “m’ha arribat a trucar la mare preocupada per mi”, ens diu la Mari Carmen. En aquest sentit afirmen que potser caldria un reconeixement més explícit per part de les administracions i la societat de la tasca que fan.

Un reconeixement que sens dubte mereixen després d’haver comprovat sobre el terreny la immensa tasca que fan i l’entusiasme i professionalitat amb què la fan. Són professionals com elles i la seva entitat les que fan que, tot i les dificultats, es pugui tenir esperança que la igualtat d’oportunitats és possible.

Facebook
Twitter
LinkedIn