Imagen17

Tanca el 26èFòrum FEDAIA amb l’assistència de més de 200 professionals

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

Tanca el 26èFòrum FEDAIA amb l'assistència de més de 200 professionals
07/10/2022

 Després de tres dies, es tanca el 26è Fòrum FEDAIA que ha reunit més de 200 professionals per reflexionar i debatre sobre la perspectiva de gènere en la infància i l’adolescència i avançar en l’aplicació de pràctiques que incloguin la igualtat en el centre de les activitats. 

 Ponències, taules rodones i tallers han servit per plantejar diagnòstics sobre la transmissió dels rols de gènere, com afrontar les noves masculinitats o com abordar les violències sexuals en la infància i l’adolescència.

 La  ciberactivista Psico Woman, Isa Duque,  la filòsofa Miriam Aleman o  la sociòloga Amparo Tomé, entre moltes altres ponents, van aportar la seva expertesa en una segona jornada a La CIBA de Santa Coloma de Gramenet, amb xerrades enriquidores.

 En l’ultima jornada, repartida en diverses seus territorials, a Barcelona, Tarragona  i Girona, es va poder escotar la psicòloga Gemma Altell en una ponència sobre els estereotips de gènere i el plantejament de diversos reptes per treballar en grups que, posteriorment, han posat en comú i presentat els resultats.

Facebook
Twitter
LinkedIn
IMG-20221005-WA0002

Inaugurat el 26è FÒRUM FEDAIA dedicat a la perspectiva de gènere

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

Inaugurat el 26è Fòrum FEDAIA dedicat a la perspectiva de gènere
06/10/2022

Entitats socials dedicades a l’atenció a la infància i l’adolescència i administracions han donat el tret de sortida el 26è Fòrum FEDAIA dedicat íntegrament a la perspectiva de gènere.

 En la jornada inaugural s’han pogut escoltar les veus de les representants institucionals després d’una benvinguda de la presidenta de FEDAIA, Elisenda Xifre, en què ha demanat el compromís de tothom perquè la igualtat d’oportunitats sigui també una realitat per a les nenes. “Serà necessari que fem un diagnòstic de la situació actual, que elaborem propostes per garantir que la perspectiva de gènere s’aplica de manera transversal en la nostra feina diària i per abordar el treball amb les famílies perquè la igualtat d’oportunitats per a totes les persones en tots els terrenys”

 En les intervencions de les representants institucional, la secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Pineda, ha agraït la feina de les entitats socials per aproximar-se a la realitat de les famílies “que no podem obviar que estan influenciades per una estructura patriarcal” i ha demanat un esforç de tots els agents socials “per superar unes estructures que afecten tots els àmbits. Les administracions hem de donar exemple, però és feina de totes, ciutadanes, entitats socials i famílies aplicar aquesta perspectiva de gènere que ens vincula amb els drets humans”

 També des de la Generalitat, el secretari d’Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra, ha demanat a les entitats suport als representants dels poders públics per tirar endavant les polítiques adaptades a aquesta perspectiva de gènere i ha anunciat una Jornada Nacional sobre l’atenció a la infància i l’adolescència pel dia 17 de novembre. En aquesta jornada es faran públics els resultats d’una enquesta a famílies acollidores i infants i adolescents sobre els serveis d’atenció a la infància i l’adolescència.

També hi ha assistit en nom de la Diputació de Barcelona, Josep Muñoz Luque, gerent de Serveis Socials; per part de l’Ajuntament de Barcelona, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, de l’Ajuntament de Sta.Coloma de Gramenet, Mireia González, regidora de Ciutat educadora, Infància i Joventut i Esports, i Maria Jesús Larios, adjunta a la Síndica de Greuges.

          L’acte inaugural ha acabat amb una actuació especial de la cantant SUU, que han pogut gaudir les més de 100 persones que hi ha assistit.

Durant tres dies, fins divendres 7, el Fòrum abordarà diverses qüestions com les noves masculinitats, la detecció de l’abús, l’aterratge de la igualtat de gènere en el dia a dia dels infants i adolescents o les noves formes de consum cultural i audiovisual. Es farà a través de ponències, xerrades i taules rodones amb persones expertes com Isa Duque, psicòloga i formadora creadora del projecte ciberactivista la Psico Woman o a Gemma Altell, sòcia fundadora de G-360. 

Facebook
Twitter
LinkedIn
OTA 1

FEDAIA EN RUTA- Fundació Privada Obra Tutelar Agrària

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

FEDAIA EN RUTA- Fundació Privada Obra Tutelar Agrària
04/10/2022

“Aquí oferim una atenció diferent en un entorn gairebé paradisíac”

        Entre grans extensions de cultius de cereals i en un conjunt de tres masies, trobem la Fundació Privada Obra Tutelar Agrària a Lliçà de Vall. Arribar a aquest escenari és envoltar-se de les vistes, les olors i els sons d’una mena d’estampa bucòlica que ens remet a les millors qualitats de l’àmbit rural. Ens reben a l’entrada rústica d’una de les masies de l’entitat, Martín Berini, president de la Fundació i la Marta Angrill, que és directora d’un dels centres residencials que la Fundació té a la Colònia dels Gimenells a les comarques lleidatanes.

         Mantenen l’esperit inicial de la Fundació a principis del segle passat quan el magistrat Ramon Albó la va fundar amb la idea que la infància desemparada i en risc d’exclusió social tingués un espai en contacte amb la natura i que els permetés formar-se en l’àmbit rural. Conversem en una masia de finals del segle XVI, a la colònia agrícola de Santa Maria del Vallès, que avui fa de centre residencial i al costat dels habitatges tutelats per a joves. Ens explica com es va esglaià Ramon Albó quan va conèixer “la gàbia dels micos” ens explica en Martín i afegeix “era el lloc on tenien tancats el que anomenaven els trinxeraires, criatures desemparades que vivien al carrer. Es tractava de treure aquests nens i nenes dels baixos fons de la gran ciutat i oferir-los vida sana i un futur en el camp”

         Avui la Fundació continua donant formació agrícola als adolescents que atenen. Es tracta de 28 adolescents d’entre 14 i 18 anys al centre residencial i 8 més al programa Cultiva i Educa per a majors d’edat als quals paguen un salari per treballar en els terrenys de la colònia.

         La Marta ens explica que en els centres territorials fan el possible per què aquesta adolescència mantingui la vinculació amb la família “treballem amb la DGAIA en aquesta feina, malgrat que en la majoria de casos el retorn a l’àmbit familiar no es dona”.

         Per això segons en Martín “és tan important treballar l’autonomia personal. Donar-los eines perquè puguin desenvolupar-se per ells mateixos quan abandonin els serveis de protecció. Aquesta és la segona oportunitat que els podem oferir. Gairebé tota l’adolescència que surt d’aquí acaba trobant sortides laborals, i no només al camp”.

         L’entitat, i això els fa diferents a la majoria de les associades a FEDAIA, té una part important del seu finançament en el patrimoni agrícola: “amb la seva explotació aconseguim anivellar el dèficit ja que l’administració no acaba de cobrir tot el que volem per donar un servei digne a aquesta adolescència. A més això ens proporciona un entorn paradisíac que, no només dona l’oportunitat als usuaris de formar-se en l’activitat agrícola, sinó que el fet d’estar aquí els dona una serenor que no troben a la ciutat” ens diu el Martín.

        La Marta ens explica que “és important fer un bon acompanyament en la transició de l’adolescència a la joventut, aquesta és la clau” I en aquesta atenció l’escola hi juga un paper important “els nostres educadors i educadores fan un seguiment diari del seu desenvolupament escolar”.

         A la Fundació hi treballen unes 50 persones que s’ocupen que tot funcioni i que l’atenció sigui la millor possible. Ens explica en Martín que els últims anys “s’estan complicant les coses, perquè l’adolescència que ens arriba ara als centres residencials cada vegada tenen més trastorns de conducta o relacionats amb la salut mental. No és fàcil preparar-se per això i tampoc tenim prou recursos per fer-hi front”.

         Amb tot, el Martín i la Marta estan convençuts que se’n surten força bé i que la relació amb l’administració és prou bona, malgrat que tenen una demanda coincident amb moltes altres entitats “hauríem de mirar de reduir la tramitació burocràtica per fer qualsevol gestió o tenir els ingressos compromesos. Perdem molt de temps que seria molt millor destinar a l’atenció a les persones que és pel que treballem” assegura el Martín.

         Ha estat una visita diferent. Copsar com des de l’economia social es pot recuperar una activitat bàsica pel territori, l’agrícola, alhora que es generen dinàmiques emancipadores per una adolescència a qui les circumstàncies semblava que li robaven el futur. La tasca de la Fundació Privada Obra Tutelar Agrària fa possible que aquests joves tinguin una segona oportunitat, es recuperi una activitat essencial i alhora s’aposti pels productes de proximitat per reduir l’impacte en l’emergència climàtica que vivim. Una autèntica quadratura del cercle.

Facebook
Twitter
LinkedIn
WEB Imagen2

FEDAIA i el tercer sector català es reuneixen amb les institucions europees a Brussel·les

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

FEDAIA i el tercer sector català es reuneixen amb les institucions europees a Brussel·les
29/09/2022

Durant dos dies, Elisenda Xifre, presidenta de FEDAIA,  junt amb altres entitats del tercer sector social,  han viatjat a Brussel·les com a membres de la delegació organitzada per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, per mantenir diverses trobades amb representants de les principals institucions europees.

FEDAIA ha participat a les reunions amb eurodiputats i eurodiputades catalans com Ernest Urtasun, Diana Riba i Toni Comín on, entre d’altres qüestions, ha traslladat la nostra preocupació pel creixent índex de pobresa infantil a Catalunya, així com la realitat i efectivitat dels Serveis Socioeducatius per ajustar-nos a les recomanacions europees en matèria de desinstitucionalització i treball preventiu.   

Una altra de les trobades mantingudes ha estat amb una representació d’Eurochild amb qui han compartit reflexions i estratègies comunes referents a la Garantia Infantil.

Altres reunions celebrades han estat amb la Direcció General de Treball i Assumptes Socials de la CE i xarxes europees del tercer sector.

 

Facebook
Twitter
LinkedIn
Esperança5

FEDAIA EN RUTA- Fundació L’Esperança

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

FEDAIA EN RUTA- Fundació de l'Esperança
27/09/2022

“L’acompanyament integral a les famílies fa que moltes vegades puguem ser més accessibles i resolutius a curt termini”

Al vell mig de Barcelona, a molts pocs metres de l’Ajuntament i del Palau de la Generalitat hi ha una entitat que treballa per garantir la igualtat d’oportunitats i per atendre  les necessitats de la infància, l‘adolescència i les seves famílies en un barri admirat pel turisme, però que  amaga també la cara del risc i de la vulnerabilitat. Ens desplacem a la Fundació de l’Esperança i ens reben la Núria Danés, directora, Berta Boadas, coordinadora d’Acció Social i Jalal El Aamri, educador social del grup de joves.

Parlar amb responsables d’aquesta entitat és parlar amb la història de la ciutat. El seu origen es remunta al 1740 a partir de la Casa de Recés, un centre residencial que acull a dones joves en situació de vulnerabilitat, tot i que la Fundació és relativament jove, va néixer el 2013. Quan entres a l’edifici s’ensuma història. Estan a un edifici de l’antic Mont de Pietat, que està construït a sobre de la capella de l’Esperança.

Una referència pels veïns i veïnes, ara per les persones que tenen menys recursos. “És molt important que les famílies en situació de vulnerabilitat sàpiguen que tenen un lloc de referència al barri” ens diu la Núria.

Atenen uns 150 infants i adolescents que participen a les activitats de centre obert, reforç i lleure educatiu i hi treballen 28 professionals. La seva filosofia la resumeix amb poques paraules la directora: “Nosaltres acompanyem persones i generem oportunitats”.

 

El 2019 es va ampliar l’edifici on són i això els ha permès augmentar l’atenció que ara és dels  6 als 18 anys i oferir nous serveis. El seu principal objectiu és garantir la continuïtat de l’acompanyament a la infància, l’adolescència i les seves famílies en totes les etapes vitals i en la seva trajectòria formativa i d’autonomia. Una de les principals tasques que fan és el reforç educatiu per a una infància i adolescència amb situacions i entorns complicats que els allunyen de la possibilitat de progrés “Volem trencar el cercle de pobresa i que la desigualtat no impedeixi el seu progrés. Volem que sàpiguen que tot i les circumstàncies tenen drets, és una qüestió de dignitat”

La Fundació l’Esperança és l’única entitat d’acció social directa de la Fundació “la Caixa” i segons explica la Núria “això també ens permet fer proves pilot dels programes d’inclusió social de la Fundació. Ara per exemple estem treballant com vincular el programa Caixa ProInfància amb els processos d’inserció laboral dels i les joves.”

La Berta ens explica que un dels principals focus que tenen és el progrés de les persones: “Un dels indicadors que entenem com a èxit és la continuïtat i finalització dels estudis postobligatoris, per això ens enfoquem molt en el reforç i acompanyament educatiu i també impliquem a les famílies en tot el procés”.  Treballen  sempre adaptant la seva activitat per millorar els processos i  la seva eficàcia, ara per exemple estan enfocant el suport educatiu dels adolescents i joves cap a un model d’aula oberta més flexible i adequat per a aquestes edats.

I la Núria explica com intenten trobar una bona integració amb tots els actors que atenen les persones en risc de vulnerabilitat. “Estem intensificant les relacions amb les escoles per poder donar atenció a les famílies que no estan ateses per serveis socials però estan al límit i necessiten atenció de caràcter preventiu”.

La Núria ens diu: “Per millorar la situació dels infants cal millorar també la situació de les seves famílies i nosaltres treballem d’una forma integral amb recursos propis com l’atenció social i la inserció laboral i també treballant en xarxa amb altres entitats i recursos del territori.  Aquesta accessibilitat i proximitat que tenim amb les famílies fa que moltes vegades puguem ser més resolutius a curt termini”.          

Una metodologia que es va notar molt durant la pandèmia, segons la Núria: “Durant la pandèmia vam començar a treballar des del primer dia en ajudar a famílies. Vam ser molt àgils en l’atenció a les persones i ens vam anticipar per orientar-les en totes les situacions que s’anaven generant des de les ajudes a que podien accedir fins a la cobertura de necessitats bàsiques. També vam fer esforços per mantenir el reforç educatiu” I la Berta afegeix: “Nosaltres mediàvem molt amb els contactes de serveis socials, apostem per aquest efecte frontissa per poder aprofitar els recursos i agilitzar els processos”.

No ha estat un període senzill, sobretot pels efectes que la situació va tenir en la infància i l’adolescència. El Jalal: “Ara notem molt els problemes relacionats amb la salut emocional i mental sobretot per l’addicció a les pantalles. Cada cop tenen més problemes en habilitats comunicatives relacionals”.

I la Núria ens posa en context sobre la situació que viuen moltes famílies del barri i com va afectar la pandèmia: “Hem detectat molt d’estrès per les condicions de vida en què viuen algunes d’aquestes famílies. N’atenem a moltes que viuen en pisos compartits o molt petits. Hi hagut un retrocés en algunes habilitats que s’havien après, com les competències lingüístiques”.

Ha estat una visita molt enriquidora en un espai ple d’història, la del passat, la del present i la que queda per escriure. I en aquesta segur que la Fundació L’Esperança hi té pàgines per escriure, fragments de la història que ens recorden que el món pot ser encara millor, i això és, precisament, l’esperança.  

Facebook
Twitter
LinkedIn
fundacio fatima

FEDAIA EN RUTA- Fundació FÀTIMA

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

FEDAIA EN RUTA- Fundació Fàtima
12/09/2022

“La satisfacció més gran és que la infància estigui bé”

   En els costeruts carrers d’El Carmel i sota el Turo de la  Rovira trobem un dels centres residencials referents a Barcelona. Són les instal·lacions que la Fundació Fàtima té en aquest indret i on habiten una trentena d’infants i adolescents acompanyats per una quarantena de professionals, socioeducadors i socioeducadores i auxiliars. És un centre peculiar, tan per la seva ubicació com per les seves metodologies que tenen en l’educació la pedra angular del projecte.

  Ens rep l’Anna Marín, gerent de la Fundació. “L’atenció està centrada en què l’educació que es doni el nen o nena li permeti tenir un projecte de vida quan marxi del centre” ens diu. Actualment atenen infància des dels 0 als 16 anys. “Els grans han de poder marxar almenys amb una titulació. Per això fem un programa de reforç escolar, amb tres mentors, que també es fa durant l’estiu per solventar les dificultats que tenen en les 11 escoles en què treballem”.

  L’objectiu és superar l’estigma i per això reparteixen els infants per diversos centres del barri i els inscriuen en activitats extraescolars perquè reforcin la seva vida comunitària.   “Procurem que els infants que atenem tinguin recursos per tractar problemes conductuals.  Sempre busquem les solucions terapèutiques més adequades per cada infant. Arran del confinament els infants que arriben tenen situacions més complicades des del punt de vista de la salut emocional i mental” ens diu l’Anna i ens recorda que els contextos familiars són cada vegada més complicats “avui no n’hi ha prou amb un salari per sortir del cercle d’exclusió social”.

        La gerent de la Fundació Fàtima ens explica que una part important dels programes que fan els financien aportacions privades perquè amb els diners que cobreix la plaça amb diner públic no hi arribarien. L’Anna apostaria per una feina en xarxa en què es posés les famílies en el centre, però ara per ara no funciona.

           Un dels projectes que ha engegat recentment la fundació és un programa on es treballen tots els eixos d’autonomia d’un jove “els joves més grans de 16 fan estades en un pis d’autonomia amb l’objectiu que treballin la soledat, que és el més dur que troben quan surten del centre, i s’organitzin en tots els aspectes, cuinar, netejar la roba i administrar una paga al mes i sempre acompanyats d’un educador o educadora. La veritat és que responen molt bé i ara treballem aquestes aspectes en l’adolescència de 12 a 16”-

            Un dels problemes que detecten la majoria de centres residencials és la gestió de les persones que atenen un cop abandonen la tutela de l’administració. L’Anna ens expliquen que la Fundació n’és conscient i ja ha presentat una iniciativa per intentar donar resposta. “La voluntat de la Fundació seria tenir un pis tutelat per donar continuïtat a la feina que hem fet en el centre residencial amb les persones que atenem. Però ens estem trobant dificultats amb les administracions per tirar endavant aquest projecte”.

            En aquest centre s’ha atès persones amb discapacitats i no ha estat fàcil perquè l’administració tracta per igual a tota la infància depenent de les seves circumstàncies. “No és el mateix treballar l’autonomia d’una persona amb discapacitats, i de vegades no podem acceptar alguns casos perquè redundaria en contra de l’atenció a la resta de les persones que atenem” . Ens explica que totes les despeses extres que suposa tenir infància amb necessitats específiques sempre córrer a càrrec de les entitats.

            Per l’Anna els problemes que es troben avui van més enllà de la infància vulnerable “S’ha d’abordar la situació social en què estem, les famílies han entrat en una dimensió diferent i això es reflecteix en les emergències socials. Molta infància no té referents i en molts casos l’emergència habitacional fa que perdin arrels” i lamenta “costa molt que la gent entengui que hi ha persones amb necessitats socials, ningú no es pregunta que passa amb la pobresa quan es publiquen les estadístiques. Hi ha molt desconeixement, la pobresa molesta. Aquí encara tenim l’estigma del orfenat”-  L’ Anna no vol que es tracti als nens i nenes que atenen de manera diferent a la resta “no es mereixen que els tractem com pobrets”.

            La gerent de la Fundació Fàtima és una dona entusiasta amb la seva feina que té una llarga experiència en diverses entitats i ens diu que la seva feina li encanta. I a nosaltres ens ha encantat escoltar-la i aprendre d’una persona que per vocació té molt clar que és això de la igualtat d’oportunitats, tantes vegades repetit però en tan poques ocasions practicada.

Facebook
Twitter
LinkedIn
pexels-norma-mortenson

Construir igualtat amb la infància i l’adolescència

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

Construir igualtat amb la infància i l’adolescència
08/09/2022

08 setembre 2022- Article de la FEDAIA per a Social.cat.

Els últims anys, sobretot des de 2017, amb l’auge de les mobilitzacions vinculades al 8M i moviments a les xarxes socials com el Me too, la discriminació per raons de gènere han estat un dels temes centrals en les agendes públiques a Catalunya i Espanya. Les administracions han iniciat una cursa per reduir les desigualtats en aquest terreny amb la implementació de plans d’igualtat als sectors públics i privats, amb legislacions específiques i amb l’alliberament de recursos en la lluita contra les violències masclistes.

Amb tot hi ha terrenys que queden a l’ombra d’aquestes polítiques, especialment en els àmbits de relacions socials i sexo afectives. La infància i l’adolescència són, sense cap mena de dubte, els sectors poblacionals on més es pot treballar per mirar de reduir discriminacions que durant dècades han estat normalitzades.

Que infants i adolescents prenguin consciència hauria de ser, doncs, una prioritat, i per això cal que totes treballem plegades. No serà fàcil veient els índexs que revelen algunes enquestes recents A l’estudi “Percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut”, publicat el setembre de 2021 per Save The Children, es constatava que només un terç dels nois i les noies joves de 15 a 29 anys identifica com a violència les pràctiques de submissió digital, mentre que un altre terç considera “inevitable o acceptable” controlar els horaris de la parella, impedir-li que contacti amb familiars o amistats o dir-li què pot o no pot fer. I en l’estudi publicat per la Fundación FAD Juventud revelava que un de cada cinc adolescents i homes joves creu que la violència de gènere és només un “invent ideològic” creat pel moviment feminista.

És per això que es fa més necessari que mai que les entitats i organitzacions que acompanyem la infància i l’adolescència reflexionem i compartim coneixement i aprenentatges per revertir aquesta situació. Aquest és precisament l’objectiu del 26 Fòrum FEDAIA que se celebrarà els dies 5,6 i 7 d’octubre amb el títol “Avancem en la perspectiva de gènere en la infància i l’adolescència”.

Serà un punt de trobada de professionals i expertes que debatran i dialogaran, des de diverses vessants i sensibilitats, sobre la perspectiva de gènere en l’educació, l’atenció i acció socioeducativa adreçada a la infància i l’adolescència. S’abordaran temes com les masculinitats crítiques, l’abordatge de la igualtat de gènere en el dia a dia d’infants i adolescents, coeducació, diversitat, les violències i abús. També s’abordarà fins a quin punt les professionals ens hem de reeducar per superar el patriarcat, com a sistema atàvic i com a origen de la discriminació de gènere, que ha travessat tots els marcs de pensament i acció durant molt de temps.

A través de ponències, tallers i xerrades, i amb l’acompanyament de noms propis com el d’Isabel Duque, Psicowoman, o Lucia Ortiz, advocada, entre moltes altres, amb l’objectiu d’abordar totes aquestes qüestions.

L’augment de les formes de consum cultural i informatiu que permeten les tecnologies estan comportant un retorn en alguns aspectes a una concepció arcaica pel que fa a la distinció i rols dels gèneres en indústries tan populars com els videojocs, alguns productes audiovisuals i l’accés a continguts per a adults que refermen formes de masculinitat crítica. Un retrocés que també s’està produint en un marc polític amb opcions que representen una involució en el camí cap a la igualtat i que representen esculls als quals s’hi haurà de fer front.

FEDAIA a través del seu Fòrum vol posar el seu granet de sorra en el camí per generar dinàmiques capaces de sobreposar-se a les amenaces que posen en perill la igualtat de totes i per extensió la igualtat d’oportunitats per a tothom. Perquè treballar per una perspectiva de gènere no és una opció, és una obligació si volem societats més justes.

Article publicat a Social.cat

Facebook
Twitter
LinkedIn
FUNDACIO REIR

FEDAIA EN RUTA- Associació REIR

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

FEDAIA EN RUTA- Associació REIR
05/09/2022

“Tenim clar que venim a fer el que no fa ningú”

Avui toca visita a Granollers, i parlar a la capital del Vallès Oriental del sector social és parlar de l’Associació REIR, Recursos Educatius per la Infància en Risc . Aquesta entitat s’ha convertit en un referent en l’atenció integral de les persones i en especial en l’acompanyament en processos de recuperació de la infància en risc de vulnerabilitat. Ens hi desplacem a la seva seu iens reben el Daniel Julià, director general de REIR  i la Carol Gesa, cap de projectes.

Arribar a la seu és arribar a una oficina diàfana que permet la relació entre totes les persones que hi treballen i que dona una sensació de professionalitat. És una de les idees principals del Daniel, fundador de l’entitat.

Van néixer ara fa 15 anys en l’àmbit de la protecció de la infància, amb el centre residencial de Santa Agnès. Però per l’extensa experiència del Daniel “teníem clar que la protecció és l’últim esglaó perquè és molt difícil fer un treball integral només amb la infància quan t’arriba a un centre amb 14 o 15 anys”. Per això van considerar que havien de posar l’accent en la prevenció. “Vam ser pioners amb iniciar un model que no es basa en un espai físic. Nosaltres volíem arribar on eren les persones amb necessitats. Jo era educador de carrer a Barcelona i això em va marcar”.

REIR tenen molt clar que els projectes s’han d’adaptar a les realitats territorials i aquesta és el seu principal eix d’actuació. “La nostra funció és capacitar les persones perquè es valguin per si mateixes, treballant en la seva formació i sobretot posant la família en el centre d’actuació, perquè protegir l’infant sense capacitació de les famílies és molt complicat. La clau és treballar en processos preventius abans que les famílies hagin de recórrer a serveis socials. No té cap sentit treballar només amb la infància sense garantir que tindrà un ecosistema saludable” I el Daniel ofereix una possible solució: “El problema és que anem fent accions puntuals. Cal fer atenció universal a tota la població per tal que puguem detectar ràpidament els processos de deteriorament en les estructures familiars i engegar programes per evitar mals majors”.

Cada any han anat creixent i actualment treballen unes 120 persones en els projectes de l’associació en 29 municipis. “Vam néixer amb la primera crisi, la financera de 2007 i per això vam entendre des de l’inici que havíem de treballar en xarxa amb altres entitats per poder fer sinèrgies amb els ajuntaments i poder donar una atenció integral” .Tant és així que com a entitat estan compromesos a no entrar en competència amb cap entitat que treballi en el territori ”En tot cas oferim col·laboració a aquells que ja treballen per augmentar les possibilitats de donar una atenció completa. Amb la crisi de la Covid hem hagut de tornar a la atenció assistencialista primària, amb ajuts com menjar, medicaments…. coses amb les quals no ens havíem trobat mai”.

La Carol ens diu que ara el que ha canviat és que tenen una demanda altíssima d’assistència en el terreny de la salut mental. ”Hem iniciat un punt d’atenció psicologia a Canovelles a l’octubre Si hi ha alguna cosa que ens caracteritza és l’arrelament als territori i coneixem molt les necessitats dels municipis i la comarca. Som molt propers i la detecció la tenim molt controlada”.

Per la Carol l’atenció integral és absolutament crucial per l’èxit, i assegura que els últims anys a Catalunya hi ha avenços importants sobretot pel que fa a la participació de la infància i l’adolescència “se’ls té més en compte”. Ara bé, cada vegada hi ha més necessitats tant pels infants com pels pares i mares arran de noves addicions i de la digitalització de molts processos administratius. “Hi ha una gran bretxa digital, encara hi ha gent que ens pregunta com s’encén un ordinador” afegeix en Daniel.

Tirar endavant no és fàcil quan el que vols és atendre les necessitats de les persones vulnerables, però a REIR han trobat la fórmula: “El problema és que no hi ha finançament públic per la majoria de projectes que engeguem“ no tenim un patronat que ens financi, ni cap multinacional al darrera. Nosaltres ens mantenim treballant. Al principi va ser a través dels contractes amb l’administració pública i a la llarga vam diversificar les fonts de finançament. Ara treballem amb molts ajuntaments que ens requerien per buscar solucions a complexitats socials, i treballem amb entitats privades com Caixa ProInfància. Ara hem iniciat projectes de formació amb el SOC per tancar la roda en aquesta atenció integral. Els adolescents a qui hem atès els donem ara la possibilitat de construir un futur. El secret és treballar en funció de les necessitats que detectem”

Tenen clar que són empresaris i per això estan en les associacions empresarials de la comarca. “Això és cabdal per augmentar la xarxa de relacions que serà sensible a la realitat que tractem i que a la llarga ens poden servir en la creació d’oportunitats a les persones que atenem. Nosaltres també som PIB de la comarca” ens diu el Daniel.

 

La clau està en el tracte que dispensen tant a usuaris, com a demandants de serveis com a equips, ens diu el Daniel, “nosaltres intentem que tothom ens senti propers. És una manera d’assegurar-se que mantens una interlocució fluida i uns equips estables que coneixen la feina que fan i per qui la fan. Nosaltres dediquem professionals a cada territori per garantir aquesta qualitat dels serveis” i la Carol afegeix “tenim una visió comunitària per tal que els serveis que oferim els fem per a tota la ciutadania, és una manera d’integrar les persones que atenem amb el teixit social. Fem projectes inclusius, és anar treballant amb accions als municipis”.

REIR no només tracta adolescència i infància procedent de serveis socials. Amb el programa Medi Obert detecten joves i adolescents amb educadors de carrer “De vegades són persones de famílies benestants amb comportaments disruptius i consum de substàncies additives. Amb aquests adolescents es fa treball preventiu” ens diu la Carol.

El Daniel té clar que el seu somni “seria deixar de treballar en el sistema de protecció de la infància perquè ja no fes falta” i la Carol afegeix “Això voldria dir que es treballa molt bé en el sistema de prevenció amb les famílies i no es necessita mantenir espais de protecció”.

Amb persones com el Daniel i la Carol aquesta utopia és més pròxima, i si bé encara s’està lluny de poder tancar els recursos de protecció de la infància, segur que amb la seva tasca estan garantint que moltes persones puguin trobar alternatives que els donen més oportunitats i eines per a una capacitació que els doni esperances per a un futur amb autonomia i projectes vitals plens.

Facebook
Twitter
LinkedIn
IMG_2469

FEDAIA EN RUTA- Fundació OBA

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

FEDAIA EN RUTA- Fundació OBA
02/08/2022

“Veure les mostres d’estima i recuperació de molts infants, no té preu”

 

A Sant Andreu de la Barca hi ha un dels centres residencials de referència, La Immaculada ho és per les seves instal·lacions, però sobretot per la seva història de la Fundació OBA que la gestiona, vinculada al religiós Pere Tarrés. El que es va iniciar com un centre sanitari per a infants amb tuberculosi ha acabat sent un espai per a infància i adolescència tutelada per l’administració arran de complexos processos familiars. En aquest centre atenen una quarantena de persones en quatre llars diferents. Es tracta d’un espai en què nens i nenes estan en permanent contacte amb la natura amb una vista de tot el poble. És una de les accions d’OBA, Organisme Benèfic Assistencial i ens reben Enric Vendrell, gerent de la Fundació, i el director de la Immaculada, Jordi Usurruaga i la subdirectora Mireia Castelló.

Ens expliquen que cada vegada es troben amb més casos d’infants i adolescents amb problemes de salut mental, i es fan creus dels pocs recursos públics que hi ha per atendre aquestes persones sense recursos. Al centre atenen fills i flles de famílies que han passat processos molt complicats i per això en Jordi assegura que “per definició totes les persones que atenem haurien de tenir suport psicològic professional. Són nens i nenes que s’han vist separats de les seves famílies”.

La Mireia afegeix que “per això una de les nostre prioritats és que aquesta infància estigui de forma puntual amb nosaltres i retornin a les seves famílies, però no és gens fàcil. Nosaltres treballem amb els i les progenitores però el sistema no té prou eines per treballar amb aquestes famílies”. En Jordi hi afegeix un problema estructural: “No queda clar qui ha de treballar amb les famílies. La nostra funció és donar atenció a aquestes criatures. Ens trobem que depèn de l’EAIA es pot fer un treball en xarxa que està força bé, però de vegades no tenim cap contacte periòdic de seguiment d’aquestes criatures”.

En la mateixa línia la Mireia fa un diagnòstic: “No hi ha un sistema per recuperar les famílies i això pot abocar aquestes persones a situacions molt complicades. Pel que fa a teràpies amb famílies només hi ha ajuts per a 10 sessions, per exemple” I afegeix “aquest és un problema immens perquè un cop aquestes criatures acaben el seu periple de tutela, a partir dels 18 anys, no tenen protecció i en moltes ocasions tornen a les famílies”.

En aquest centre donen atenció a nens i nens d’entre 3 i 16 anys, malgrat que puntualment n’han atès de més petites. Expliquen que fa uns anys el límit eren 14 anys, perquè el trànsit a l’adolescència és un camí difícil que els obliga a canviar certes dinàmiques de funcionament. Però troben lògic que els nens i nenes que han viscut molts anys al centre vulguin continuar un copsuperen els 15 anys.

Pel Jordi hi ha un altre problema greu que han d’assumir com poden els centres residencials. No entenem en algunes ocasions casos de criatures que quan arriben tenen una càrrega immensa de situacions dures. Els diagnòstics són millorables” i l’Enric afegeix “Tenim nens i nenes que no hauríem de tenir aquí per les seva situació, per trastorns de salut mental. I això l’administració ho sap, però falten recursos“. Per això el Jordi sentencia: es tracta només la urgència i es fa poca prevenció. Segurament perquè és molt més barat. Intentar treballar sobre les causes seria molt més car” I en aquest sentit recorda que fa uns anys Càritas va fer un programa per enviar educadors socials a les llars per mirar d’evitar la retira de les tuteles de la infància i treballar sobre els hàbits d’aquestes persones. Com que no van trobar suport de les administracions es va anul·lar el programa.

El gerent, Enric Vendrell, veu amb certa estupefacció algunes de les coses que els proposen des de les administracions: De vegades DGAIA fa inversions que no ens semblen les més urgents en l’atenció a la infància. Ara ens volen fer col·laborar en unes aplicacions per què els infants interactuin amb l’administració o amb els centres. Sense tenir en compte que moltes d’aquestes criatures no tenen dispositius mòbils

I en Jordi recorda el tracte que han tingut durant els dos anys de pandèmia “Durant aquest temps hem contestat qüestionaris cada dia, en cap d’ells ens han preguntat que necessitàvem o com estàvem, només els importava quants nens i nenes s’havien contagiat o quants professionals estaven de baixa

En aquest centre a més de tenir cura d’aquest infància i adolescència fan un servei pioner de la Fundació OBA. Es tracta d’un servei de reeducació per recuperar l’autoestima a través de potenciar eines pròpies dels nens i nenes perquè puguin treballar les seves capacitats. Pel Jordi és molt important perquè aquestes persones viuen un cert estigma. “Ens agradaria que es deixés d’estigmatitzar la infància que atenem. Nosaltres no treballem amb criatures maltractades o pobres, nosaltres treballem amb nens i nenes”.

Pel Jordi i la Mireia però treballar amb aquestes persones és, tot i les dificultats, una gran sort “Les expressions d’afecte per part de molts dels infants i adolescents que tractem no es paguen en diners” Tampoc hi hauria prou diners per pagar la tasca que fan professionals com l’Enric, en Jordi i la Mireia, sobretot per la motivació, el rigor i la vocació que ens han demostrat en aquesta visita.

 

Facebook
Twitter
LinkedIn
Esquitx BCN (2)

FEDAIA EN RUTA- Associació l’Esquitx Barcelona

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 8

FEDAIA EN RUTA- Associació l'Esquitx Barcelona
26/07/2022

“Fins quan posem pedaços a l'acció social? L'acció social no pot ser només una declaració d'intencions”

    Al costat del mercat de Santa Caterina i a pocs metres de la Catedral de Barcelona, el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de, entre carrerons estrets i places emblemàtiques de la capital catalana, es troba la seu i els espais de l’Associació l’Esquitx Barcelona. Es tracta d’una entitat que des de fa dècades dona servei a la infància, l’adolescència i la joventut d’un barri amb moltes necessitats per a moltes famílies de persones nouvingudes i en situacions molt complexes. Arribem amb la plaça Pons i Clerc a migdia, just quan els turistes admiren les pedres plenes d’història d’una zona de la ciutat plena de contrastos. Atrafegades per la feina ens reben l’Anna Capdevila, coordinadora, i el Jordi Fluvià, de comunicació i recursos.

    Ens expliquen que des de 1985 donen servei al barri i a mesura que han passat els anys i han crescut les necessitats han anat adaptant els serveis: “La idea és fer un acompanyament integral de 0 a 18 anys i enfocat amb el treball amb famílies”, per això tenen tres espais: la caseta de barri de 0 a 3 anys, on van els infants amb família; el Centre Obert a partir de quatre anys i fins els 14, que venen a les tardes a fer reforç educatiu i es treballen els hàbits saludables i tallers i activitats, i que és un espai de joc i relació que es treballa des de la quotidianitat; i finalment l’espai jove per a adolescents des dels 14 fins el 18 anys amb un model que potencia més la seva autonomia. “També fem suport familiar des de 2007 en tràmits amb l’administració, sobre l’educació dels fills i filles, en temes de vida intrafamiliar i com a tractament psicoterapèutic”, ens explica en Jordi, i destaca ”la nostra intervenció és basa en la vinculació afectiva”.

   En aquest temps s’han convertit en una referència per les famílies del barri, en alguns casos amb resultats no massa desitjables: “Des que va començar hem atès fins a quatre generacions d’una mateixa família, i això vol dir que són persones que no han pogut sortir del cercle de la pobresa. Moltes vegades ens plantegem que no acabem de fer bé i ens adonem que l’entorn determina molt” ens diu l’Anna

    Actualment acompanyen més de 100 famílies, i en el cas de les mares estan aconseguint crear una xarxa de suport entre elles. Hi ha 14 professionals de l’àmbit de l’educació, la psicologia, comunicació i administració contractats a través del Conveni d’Acció Social de Catalunya, així com persones voluntàries i estudiants en pràctiques, malgrat que trobar personal qualificat que vulgui treballar en aquests serveis és cada vegada més difícil:  “És molt difícil viure de la feina social” ens expliquen, constatant que les condicions laborals del sector provoquen una rotació que dificulta els projectes a llarg termini.

   Un altre dels serveis que ofereixen, en aquest esperit de donar una atenció integral, és donar suport a les escoles amb l’aportació professionals per fer atenció personalitzada per alumnes amb necessitats especials.

    Treballar en aquest barri, ens expliquen no és fàcil. “Aquí cada dia hi ha quatre desnonaments, fa molts anys que estan traient famílies del barri”, ens explica l’Anna “Atenem famílies de fora del districte perquè moltes estaven aquí però van ser desnonades. Aquest és un barri de carrer i les veïnes acaben arrelant-se aquí”.

    Sobre la vinculació de les famílies que acompanyen amb el veïnat asseguren que “la gent del barri que ha viscut aquí molts anys intenten participar i creen xarxa per ajudar a les famílies més vulnerables” Són les persones que el Jordi qualifica com a “supervivents del barri”.

    Ara bé, la situació és cada vegada més emergent perquè segons ens diu l’Anna Hi ha molta desigualtat i està augmentant de manera important. Tenim molta impotència en la resposta que donen els poders públics a les persones amb més necessitats. Es desesperant veure els terminis dels ajuts per a famílies que els necessiten de forma urgent” i remata  L’estat del benestar no ha millorat. El tema de l’habitatge és un tema clau per a les famílies sense recursos. Ens estem empobrint”

     Un dels problemes amb els quals veuen l’administració més desbordada és en l’atenció a la salut emocional i mental. “Els serveis sanitaris públics en salut mental estan desbordats, i això és un problema per aquestes persones. Les entitats no podem cobrir algunes d’aquestes necessitats malgrat que hi fem tots els esforços”.

    I el Jordi afegeix que a més accedir a les ajudes públiques és cada vegada més complicat: “Es perden moltes ajudes a les persones per problemes de comunicació. Moltes famílies no saben quines ajudes tenen, i sobretot no saben com aconseguir-les. La bretxa digital nosaltres la notem molt”.

     Però per l’Anna el més flagrant és el tracte diferencial que fa l’administració en relació als migrants:  “A l’Estat Espanyol la nacionalitat s’obté per sang i no per haver nascut aquí. Els infants que han nascut aquí, on els països d’origen dels pares la nacionalitat s’obté per lloc de naixement queden apàtrides, llavors poden sol·licitar-la a l’Estat Espanyol. En resum: els infants que neixen aquí i els seus adults no tenen la nacionalitat espanyola ells/es tampoc, tenen el mateix que té els seus adults.  Podem seguir amb la idea del greuge que té per els infants la política que hi ha a Espanya respecte als infants que neixen aquí…i tot el tema identitari i de pertinença”.

    La relació que mantenim amb l’administració és correcte, però està molt burocratitzada i subjecte a les oscil·lacions del finançament públic. “El que necessitem és poder centrar els recursos a l’acció directe que realitzem amb les persones que atenem. L’Ajuntament de Barcelona reconeix el que fem i en els últims anys s’hi ha implicat molt. Però pel que fa a les administracions supramunicipals els has de buscar molt”.

    L’Esquitx, com moltes entitats de FEDAIA, estan sempre buscant noves fórmules en l’atenció a la infància, l’adolescència i les seves famílies. La innovació està a l’ordre del dia “Ens estem formant dia rere dia. Fa 5 cursos que hem iniciat la línia de neuroeducació en el treball amb famílies i que ara volem aplicar-la al Centre Obert”, ens diu el Jordi. “Poder treballar sobre el nostre cervell i saber quins mecanismes s’activen en el nostre sistema nerviós per actuar amb la màxima assertivitat quan es produeix una interrelació”, ens diu l’Anna.

A les entitats socials ara s’ha iniciat aquesta generació de teràpies relacionades amb el control del nostre cos. A l’Esquitx estan convençuts que cal aplicar noves tècniques per trobar noves solucions. “Ara estem mirant d’aplicar-les al centre obert”, ens expliquen.

I una vegada més ens duem la impressió de la immensa feina que fan entitats com l’Esquitx de Barcelona, i que malgrat que puguin tenir la sensació que no poden fer tot el que es necessitaria, sense la seva feina estaríem molt pitjor.

         

Facebook
Twitter
LinkedIn