Posts in category: NOTÍCIES

Aquest mes d’octubre, a la FEDAIA hem iniciat les primeres presses de contacte amb les noves responsables dels diferents departaments de la Generalitat per traslladar les nostres demandes i donar-nos a conèixer.

Aquest dijous,  membres de la Junta Directiva i de l’equip tècnic van trobar-se amb la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mónica Martínez Bravo, i amb la secretària  d’Igualtats i Feminismes, Georgina Pol.

Aquest estiu, FEDAIA ha participat en un intercanvi, organitzat per la  Taula del Tercer Sector, entre membres d’Eurochild a Flandes i Catalunya per compartir qüestions urgents sobre els drets dels infants a cada regió.

La presidenta de FEDAIA, Elisenda Xifre, va assistir en aquesta trobada l’objectiu de la qual era compartir pràctiques i reptes per al compliment dels drets dels infants a nivell regional, nacional i europeu. Els temes inclouen la pobresa infantil, les amenaces a l’espai cívic i la vinculació amb noves realitats polítiques.

Entre d’altres qüestions es va treballar sobre problemes com l’augment de la pobresa infantil i les seves interseccions amb l’educació, l’habitatge i la salut mental, el tractament dels mitjans de comunicació i la consciència vers els drets de la infància, la capacitat d’incidència de les entitats per sensibilitzar sobre aquests drets i com vincular la lluita de la societat civil amb les polítiques europees per tal d’assolir un compliments, en la línia dels drets de la infància a tota la Unió Europea, i fer que les infàncies tinguin veu en la confecció de les polítiques en la legislatura europea que acaba de començar.

Podeu llegir l’article aquí

12 juliol 2024 – La FEDAIA demana responsabilitat als governs i els grups parlamentaris a l’hora d’abordar l’acolliment i acompanyament de les persones migrants amb minoria d’edat que arriben a l’Estat. Condemnem els debats partidistes que aquests últims dies estan contribuint de manera irresponsable a l’estigmatització i deshumanització d’aquestes persones i demanem que la principal preocupació sigui la defensa de drets de totes elles.

Estem davant d’una crisi humanitària en què centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de  drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència. Acollir aquestes persones no és una qüestió de bona voluntat, és una obligació moral i un imperatiu humanitari que no hauria de generar polèmiques que les situïn en una situació de desemparament i assenyalament social perjudicial per al seu desenvolupament.

Pensem que si Catalunya vol ser un PAÍS D’ACOLLIDA (amb totes les lletres i el significat) això implica destinar recursos, esforços, mirades, estratègies…, per tal de poder tenir una societat plenament cohesionada i garantista d’oportunitats per a TOTES les persones, vinguin d’on vinguin. Hem de poder passar de ser un país d’arribada a ser un país d’acollida, on totes les persones puguin desenvolupar al màxim el seu projecte personal i vital, des del màxim respecte als drets de les persones (prestant especial atenció en aquelles situacions en les quals la persona és menor d’edat) i des de fer-nos corresponsables dels deures que cadascú tenim com a ciutadania.

L’acompanyament i el treball amb persones menors d’edat, d’origen estranger i sense referents familiars és un repte de molta complexitat que mereix especial cura i demana de l’esforç, la dedicació i la bona voluntat de tothom, si és que es vol fer ben fet. Aquesta complexitat requereix poder parlar i analitzar el tema a fons per no caure en tòpics.

Cal una col·laboració de tots els agents implicats per afrontar la realitat complexa, és absolutament clau i necessària la complicitat i el paper en positiu del món local, i de totes les persones que ostenten algun càrrec públic en aquest món local (alcaldes, alcaldesses, regidories…) perquè són persones amb un paper clau en els processos de socialització, d’acollida, arrelament i emancipació d’aquesta joventut als territoris. Copsem molta diferència en aquells municipis on alcaldes i alcaldesses sumen la riquesa del territori a favor d’activar l’acollida.

Acollir vol dir garantir el desenvolupament de projectes vitals que donin resposta des dels àmbits formatius, laborals, habitacionals, de xarxa personal i comunitària, etc. A banda, aquestes persones tenen necessitats emocionals difícils de cobrir en un context de soledat i procés migratori, on les expectatives, la incertesa, la por, entre d’altres, són factors de molta importància, amb molt de paper i això fa, de vegades, que se sentin molt amenaçats.

Per tot el que hem apuntat cal poder-nos avançar a les situacions i tenir una estratègia clara d’allà on volem anar i arribar. Perquè si no, qui en rep les conseqüències, fonamentalment, és la ciutadania (referint-nos tant a les persones que fan els processos migratoris, com a les veïnes i veïns que hi convivim).

Ens agradaria la major voluntat i responsabilitat per part de totes les autoritats en relació amb l’acollida de totes les persones provinents d’altres parts del món i sobretot, exigim que es deixi d’alimentar discursos d’odi que reflecteixen clars indicis de racisme i xenofòbia. Les entitats de FEDAIA (i de moltes altres entitats del Tercer Sector) fa anys que fem el possible per donar a aquestes persones les millors condicions de vida possibles, per acompanyar-les i estem preparades per seguir-ho fent. Demanem que els governs actuïn amb la mateixa responsabilitat.

Des d’avui, l’eina IAQI, que presenta una relació d’indicadors per valorar i analitzar els Serveis d’Intervenció Socioeducativa amb Famílies en Situació de Risc, ja està a l’abast de tothom.  L’eina és el resultat de la col·laboració  entre la FEDAIA, la Diputació de Barcelona i el Grup
de recerca GRISIJ (Grup de recerca en intervencions socioeducatives infància i joventut), i s’ha d’entendre vinculada a la “Guia d’estàndards del Servei d’Intervenció amb famílies amb infància i adolescència en risc” que vàrem publicar  el 2023.

IAQI pretén incidir en la millora de la qualitat dels serveis i promoure la cultura de l’avaluació i la reflexió per afavorir les innovacions en la pràctica socioeducativa que posin al centre la infància, l’adolescència i les famílies. I aquest objectiu té com a base un procés rigorós de recerca.

Aquesta setmana FEDAIA hem presentat  IAQI  a les entitats perquè en facin l’aplicació i poder-la convertir en una eina útil per a totes les persones que treballen amb els serveis SIS-Famílies. Es tracta d’una   primera versió de l’eina, un pilotatge que esperem validar amb un estudi futur de la seva implementació. Entrem, doncs, en  una nova fase de la recerca en la qual  animem a participar les entitats que treballen en serveis del SIS-famílies.

*Trobareu  l’eina IAQI. Indicadors per avaluar els Serveis d’Intervenció Socioeducativa a Famílies en Situació de Risc (SIS-Famílies) a Publicacions de la web.

Aquest mes de juliol la directora de FEDAIA, Sònia Martínez, i la responsable de l’Àrea de Coneixement i Innovació, Carmelita  Lapadula, han estat presents a la Convenció d’Eurochild 2024, celebrada a  Malta, on hi van assistir més de 160 persones. Convidats experts junt amb representants de les Nacions Unides, la Comissió Europea, l’Agència dels Drets Fonamentals de la UE i el Govern maltès  van participar en els debats sobre com abordar la pobresa infantil i l’exclusió social a tot Europa.

Durant dues jornades totes les participants han pogut treballar a través de 15 tallers i visites d’estudi, qüestions tan rellevants com la primera infància, la pobresa infantil, la separació familiar o la seguretat en internet. A l’esdeveniment, que va inaugurar la presidenta d’EuroChild, Marie Louise Coleiro Preca, també van poder assistir a diverses conferències i xerrades. Entre d’altres, van poder  escoltar les experiències en matèria d’acompanyament a les infàncies per part de Michael Falzon, ministre de Polítiques Socials i Drets de les Infàncies.

Davant la vulneració del dret i l’obligació del padró a molts municipis de Catalunya, nou entitats i plataformes que lluiten pels drets socials i humans, la dignitat i la qualitat de vida del veïnat, sumen forces a través d’una nova Xarxa d’Entitats pel Padró amb l’objectiu de fer un front comú i denunciar públicament l’empitjorament entorn les pràctiques del padró arreu de Catalunya. 

Aquest empitjorament s’ha concretat a través de dos vessants: es constata que hi ha municipis que s’han afegit a la llista d’ajuntaments que no garanteixen aquest dret i obligació i que suposen un volum gran de la població a Catalunya, i també que es produeixen vulneracions especialment greus en els casos de vulnerabilitat habitacional. “Cal recordar que és una obligació de l’administració local garantir i facilitar la tramitació del padró, i que si una persona no està empadronada, resulta una barrera per escolaritzar menors, accedir a la sanitat o tramitar prestacions socials”, remarca Júlia Pérez.  

Concretament a Catalunya, segons la informació recollida a través de les entitats de la Xarxa amb presència a tot el territori i que fan acompanyament directe a les persones que no poden accedir al padró per la via estàndard o tradicional, més d’una trentena de municipis vulneren el dret al padró, i representen un volum significatiu de la població total de Catalunya perquè inclouen capitals de província i municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquests municipis són: Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, El Masnou, Figueres, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú. 

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden la multitud de casuístiques i la dificultat de rastrejar i detectar casos, i que els municipis que mencionen són aquells on tenen constància que hi ha dificultats, amb més o menys gravetat. “Això no vol dir que no n’hi hagi d’altres que no s’han pogut recollir, ni que en aquests municipis sempre hi hagi problemes amb processos d’empadronament”, declara Laia Costa Gay. 

Alguns dels principals obstacles que recullen les entitats són la manca d’informació, l’arbitrarietat de criteris segons la persona que atén, els requeriments excessius de documentació i la necessitat de cita prèvia, sovint telemàtica. “És especialment greu que el formulari d’empadronament no contempli, com ha denunciat la Síndica de Greuges de Catalunya i el Síndic de Barcelona, la classificació europea del sensellarisme i l’exclusió residencial (ETHOS, European Typology of Homelessness and Housing Exclusion), i que amb les xifres actuals d’exclusió residencial i pobresa, ja no són una excepció o casos especials, com encara se’ls considera”, afirma Laia Costa Gay. 

Altres problemàtiques que recullen la Xarxa d’Entitats pel Padró són l’exigència de vinculació als Serveis Socials per a les persones en situació de vulnerabilitat, així com les comprovacions de residència, “que es dirigeixen a sectors de població molt concrets i que poden abocar a expedients amb Estrangeria”, aclareix Maria Creixell. També assenyalen l’incompliment dels tres mesos per donar resposta, i les baixes automàtiques sense notificació.

Respecte a l’any passat, en què les entitats i moviments socials ja denunciaven que almenys una trentena de municipis vulneraven l’accés al padró,  cal destacar que són més les entitats i plataformes veïnals i de ciutat civil organitzada a Catalunya que s’han sumat a la denúncia pública i a l’alarma sobre l’incompliment del marc legal d’algunes administracions locals. A més, “la manera en com ho estan fent algunes administracions també ha virat, en tant que més ajuntaments imposen restriccions obertament i sense cap conseqüència”, assenyala Maria Creixell. 

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró recorden que aquest incompliment per part d’algunes administracions locals es troba focalitzat en persones amb situació de molt alta complexitat habitacional i precarietat, sovint persones migrades i/o població extutelada, i posen èmfasi en l’efecte que té per a les infàncies i les adolescències. “Per aquesta franja de població, afecta de manera flagrant en la manca d’igualtat d’oportunitats i les seves possibilitats per desenvolupar els seus projectes vitals”, explica Marta Montoya. “Entenem que l’administració no pot condicionar drets fonamentals per a les infàncies i les adolescències i reclamem una millor coordinació de les administracions, així com formacions específiques amb perspectiva d’infància, i que no contribueixi a l’estigmatització i el racisme, especialment en el cas de les infàncies i adolescències en risc de vulnerabilitat”, afegeix. 

Per tot això, la Xarxa d’Entitats pel Padró exigeix el compliment de deu punts bàsics per a garantir el padró a totes les persones que resideixen als municipis de Catalunya i posen èmfasi a portar a terme polítiques d’empadronament actives i transparents. “El padró és un registre que certifica que la persona resideix al municipi i no és un element repressiu ni un instrument per comprovar les condicions en què viu, ni constatar si l’habitatge o lloc on pernocta és adequat o no”, explica Francesc Mateu. Com a representant de les sindicatures locals, recalca la importància que la ciutadania presenti queixes “perquè quedi constància de les anomalies i es puguin abordar aquestes vulneracions de drets per la via institucional”. 

La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), Coordinadora Obrim Fronteres, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Socia), FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, FòrumSD (Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya), laFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global i l’Observatori DESCA.

*Decàleg amb els punts bàsics

Un centenar de professionals de les UEC (Unitats d’escolarització compartida) han assistit  avui a  la jornada que FEDAIA ha celebrat a la Residència Salesiana Martí Codolar, de Barcelona.

Durant l’acte han pogut escoltar  la conferència sobre pràctiques restauratives que ha  pronunciat  Marc Canudes, psicòleg i treballador social de l’Associació PROSEC.  Seguidament,  han pogut escollir  participar en diferents tallers com  Arterapia, Teatre o el de presentació i utilització de l’aplicació Competent, l’objectiu de la qual és potenciar les oportunitats de treball i desenvolupament de les persones joves. Es tracta d’una eina  dirigida als educadors i les educadores per a orientar sobre l’elaboració de currículums,   que puguin dissenyar perfils més eficaços, centrats en les  competències i habilitats, per a joves amb experiència professional i formació limitades. 

FEDAIA va celebrar ahir la Plenària amb la participació de professionals d’entitats membre i amb l’objectiu de reflexionar sobre dos temes centrals per la federació aquest any. Després de constituir els grups de treball, durant  4 hores vam participar en diverses activitats  per elaborar l’argumentari conjunt en relació amb la desinstitucionalització i la pobresa infantil.

Les aportacions que van fer les participants van enriquir un debat des de diverses perspectives i ha estat una oportunitat per afegir tots els vessants a tenir en compte respecte de les dues qüestions i fer-ne un diagnòstic sobre la situació. Les aportacions recollides serviran per anar teixint el posicionament de FEDAIA en la seva estratègia d’incidència.