INST.ESC.BALMES

FEDAIA EN RUTA- Institució Escolar Balmes, de Martorell

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

FEDAIA EN RUTA-Institució Escolar Balmes
19/07/2022

“S’hauria de fer més prevenció i menys càstig”

 

       Ens hem desplaçat a Martorell. A tocar del pont del Diable ens trobem la Institució Escolar Balmes , que acull una UEC i a més fa cursos de formació. Ens rep la Irina Cabanillas, que és l’actual directora i que té una llarga experiència com a educadora social. De fet ella va començar en aquesta UEC fa quinze anys. Ara coordina les quatre UECS que té la Fundació a tot el territori, una institució que a més d’aquesta de Martorell, en gestiona altres tres a Vilanova del Camí, a Vilafranca del Penedès i a Vilanova i la Geltrú. En total atenen una seixantena d’alumnes.

       A la Irina se la veu convençuda i molt motivada per la feina que fa i controla tots els ressorts que hi ha al darrera dels i les alumnes a qui dona atenció. Amb tot no pot deixar al marge que fan una feina molt complicada i no prou reconeguda. Per a ella el més important és poder oferir a aquests nois i noies una oportunitat perquè trobin un encaix en una societat que sempre han percebut com a hostil.

      Parlem amb ella sobre el perfil de l’alumnat de les UECS i ens diu que no ha percebut massa canvis els últims anys, malgrat que sí ha notat que potser augmenta el nombre d’adolescents que tenen seguiment per part de la justícia per activitats predelictives. Però recalca que són perfils que com sempre estan vinculats “a persones amb molt poques oportunitats de canvi i de famílies amb molt pocs recursos”

       És precisament per això, el fet que allà on neixes condiciona les teves circumstàncies, que des de les UECS de la Fundació Balmes es fa un treball molt intens amb les famílies. “És vital intentar canviar els entorns per treballar amb aquesta adolescència” ens diu la Irina. “Fem tutories amb aquestes famílies, els enviem informació sobre el procés que portem amb els seus fills i filles i es manté un contacte periòdic”.

        Ara bé, no només és un problema de les famílies. El sistema no acaba d’ajudar. Des de fa temps els i les responsables de UECS reclamen que se’ls tingui en compte i s’homologuin amb la resta de sistema educatiu i això no passa. La Irina ens explica un cas que afecta directament l’alumnat “Ara mateix, al juliol ens obliguen a fer activitats per aquesta adolescència amb l’agreujant que si no s’hi presenten nosaltres no rebem els recursos per la prestació del servei. Els hem de fer reforç educatiu i acompanyament durant un mes en què la resta de nois i noies no ho fan. És una forma de diferenciar-los de la resta, precisament a uns nois i noies que per definició ja tenen una relació complicada amb els estudis”.

        I hi podria posar molts més exemples, com el fet que no se’ls integri als recursos de formació de la resta d’ensenyants, que no puguin accedir als recursos virtuals del departament d’educació o que hagi de pidolar els ordinadors pel seu alumnat “Haver d’estar reclamant permanentment allò que ens toca és una feina que desgasta molt” assegura la Irina. Per a ella és evident que mereixerien més reconeixement i no perquè ho digui ella sinó per la resposta que reben “La majoria de vegades els instituts ens agraeixen la feina que fem. Per a ells eren adolescents impossibles i es troben persones motivades i que progressen”.

       Però la feina també té les seves gratificacions. “Veure que aquestes persones tenen un espai on se senten reconeguts i no assenyalats forma part d’aquesta satisfacció. En la majoria de casos l’alumnat no vol tornar als institut perquè troben que és molt més positiu el seu progrés a la UEC. Aquí l’alumnat es troba que ja no són l’ovella negra, i per la metodologia que apliquem se senten molt més motivats”.

       La Irina seria favorable a augmentar el nombre d’educadors socials a les escoles per evitar aquesta segregació en centres especialitzats, però és conscients que igualment hauria d’haver UECS.  “Els instituts no tenen espai per tothom Aquí oferim una realitat per adaptar-nos a aquesta adolescència. Els instituts no tenen recursos per adaptar-se a tothom”.

       Per ella el principal problema és que el sistema tendeix més al càstig que a la prevenció. “Ens sorprèn que abans d’arribar a les UECS s’hagin fet algunes de les intervencions que es fan per part dels serveis socials. Ens arriben adolescents en situacions molt precàries o molt conflictives que els hem d’atendre amb un històric molt molt complicat”,  i passa el mateix quan aquestes persones deixen les UECS. “Caldria un seguiment més intensiu per part dels serveis socials un cop aquestes persones deixen l’educació obligatòria. De vegades estàs abocant al fracàs a un nen i a una nena per l’atenció que els dona el sistema”. La Irina ho remata amb aquesta sentència  “Si hi ha una part de frustració laboral és veure que t’has esforçat per intentar donar oportunitats a uns joves que desprès queden exposats a la intempèrie. Nosaltres fem seguiment de l’alumnat desprès i els orientem en la formació laboral” .

         Amb tot l’experiència és positiva. La Irina ens explica que sent molta satisfacció de veure molts d’aquestes i aquestes joves incorporades després de passar per les UECS en cursos de formació, en el món laboral o fins i tot fent batxillerat. I és per persones com ella i l’equip d’educadors i educadores socials de la Fundació Balmes que, encara amb dificultats, hi ha esperança per a una adolescència que en moltes ocasions viu exposada a un futur sense horitzons. Per a ells i elles aquestes entitats són un vaixell on aventurar-se a trobar nous territoris i una oportunitat per créixer malgrat les mancances del sistema.

Facebook
Twitter
LinkedIn
GAVINA

FEDAIA EN RUTA- Fundació Gavina

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

FEDAIA EN RUTA-Fundació GAVINA
12/07/2022

“Nosaltres hem de produir futur perquè aquest joves tinguin igualtat d’oportunitats”

Avui ens hem apropat a un dels barris amb més història de Barcelona, però també amb una reputació força controvertida. És un dels espais de la ciutat que més ha viscut l’arribada migratòria els últims 30 anys i això l’ha transformat. Treballar al Raval és treballar al centre d’una de les ciutats més admirades del món i alhora fer front a una demanda creixent de serveis per part de famílies que viuen en un risc extrem de vulnerabilitat.

Visitem una de les entitats, la Fundació Gavina, que des de fa 1979 treballa en aquests carrers mirant d’oferir serveis i activitats a la infància, adolescència i les seves famílies amb la idea de defensar la igualtat d’oportunitats. Tenen l’honor d’haver estat el primer centre obert a Catalunya. Ens reben en Celso Pérez, director, la Mireia Salietti, responsable comunicació i l’Olga Cobides, responsable de gestió interna.

 La Mireia ens explica l’origen de l’entitat i que mantenen l’esperit “Va néixer com una entitat de voluntaris, en una època en què l’escolarització no era obligatòria i hi havia un munt de nens i nenes als carrers. Per nosaltres el voluntariat continua sent important”

  Actualment atenen 133 infants i adolescents al Centre Obert i a l’espai jove unes 16 persones. El Celso diu que aquest espai “sigui el buc insígnia dels serveis que ofereix l’entitat els pròxims anys”. El director ho situa en el nou rumb que vol agafar la Fundació. “Continua sent el barri amb pitjors dades socioeconòmiques de la ciutat. Estem treballant en les noves necessitats, saber identificar-les i donar-los resposta. Volem que puguin donar el salt a la vida adulta amb garanties. Hem de fer un pas més enllà, en l’acompanyament en el trànsit a la vida adulta”  .

  La majoria dels infants i adolescents que atenen al Centre Obert els arriben derivats dels serveis socials, no passa el mateix amb l’espai jove, en què són ells els que acaben elegint en quina entitat volen formar-se. “És fantàstic veure que gràcies al suport dels educadors socials, joves que havien acabat els estudis, poden fer el seu camí” diu la Mireia.

  Amb la infància la situació és diferent. Treballen amb les famílies responent a les necessitats bàsiques d’alimentació, salut i altres serveis i fan un servei integral amb l’entorn dels infants, els centres de salut, les escoles. “Estan desbordades al Raval, amb uns índex d’interculturalitat i problemes socioeconòmics molt importants. La situació és molt complexa” Ens diu l’Olga.

 També a la Fundació Gavina estan acostumats a la interculturalitat. Ens expliquen que avui tenen un 45% de persones procedents de països musulmans, un 25% de famílies autòctones, un 20% de països de Llatinoamèrica i la resta d’altres indrets del món com Filipines, Romania, etc..  

  El Celso explica que és molt difícil trencar els cercles de vulnerabilitat perquè en un barri com el Raval hi ha un cert procés de “guetització” i no acaben de sentir-se partícips de la societat que els acull.

  Amb tot tenen casos d’èxit que són un orgull per la Fundació. “L’actual conseller de districte de Ciutat Vella és un Gavina, la primera noia que va treure matrícula d’honor del Raval de la història va passar pel centre obert i un nen que tenia passió pel manga i que actualment viu al Japó”

  I aquesta és la clau segons el Celso: “No ens podem quedar en donar-los una bona infància, hem de fer que les històries d’èxit no siguin una excepció. Hem d’aconseguir que la resta d’infants i adolescents tinguin les oportunitats suficients per tenir autonomia personal” i afegeix “S’ha de treballar amb els recursos que hi ha a la ciutat de formació i pràctiques laborals. Nosaltres hem de produir futur”

  Per fer aquesta tasca hi ha 18 professionals de l’entitat que treballen cada dia per mirar de garantir un camí per la infància, l’adolescència i la joventut del Raval que els permeti superar un destí que massa sovint es compleix.

   “La precarietat és tan gran en aquest barri que tenim la impressió que l’esgotament psicològic que molta gent va tenir durant la pandèmia, ells no l’han tingut” diu el Celso “són persones que han viscut situacions de supervivència extrems com desnonaments. Crec que això els fa més resilents. Es va notar molt, en canvi, amb el retrocés des del punt de vista educatiu. Es van allunyar perquè en molts casos no tenien ni ordinadors”.

    L’Olga diu que això demostra que encara treballar molt per la igualtat d’oportunitats. “Avui no és el mateix viure al Raval que al barri de Sant Antoni” i el Celso diu que desitja “no tornar a veure una dona que va ser usuària de l’entitat portant els seus fills i filles. Voldrà dir que hem superat un esglaó”.

    “El sector social necessita auditar el retorn que dona a la societat amb números” diu el Celso “el sector sanitari ho fa, nosaltres no, i des de la Fundació Gavina volem començar a quantificar el valor de la nostra feina. Hem de saber quin retorn en euros hi ha per cada euro que s’inverteix en els serveis socials. Hem de posar en valor la feina que fem. Avui la impressió és que nosaltres només som despesa i això no és veritat”

   De la Gavina en sortim convençuts que així és, que la feina que fan té doble valor afegit. Fan serveis per garantir un futur millor a la infància i adolescència amb menys oportunitats i aporta valor humà en una societat que sovint oblida valors essencials com la igualtat d’oportunitats i la garantia de drets fonamentals per a la infància.

Facebook
Twitter
LinkedIn
infancia-adolescencia

FEDAIA EN RUTA-Barcelona: Fundació AGI

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

FEDAIA EN RUTA-Fundació AGI
04/07/2022

“Darrera dels casos de violència contra les dones, normalment, també hi ha infància i adolescència que en són víctimes”

  En una de les zones més concorregudes de Barcelona, al carrer Pau Claris amb Aragó, hi ha una de la Fundació AGI. És una planta amb diversos despatxos on es dissenya l’atenció social a persones en situació de risc a tot Catalunya, amb una atenció especial a les dones víctimes de violència i a tota mena de programes per mirar de superar els traumes que deixa la violència masclista en aquestes dones. Ens rep la presidenta, Rosa Garriga i la subdirectora, Núria Parella.

  La Rosa té molt clara la seva vocació des de jove i s’ha aplicat amb rigor i certa tossuderia a treballar per mirar de pal·liar els efectes de la violència masclista des de tots els angles, sobretot per protegir les víctimes, però també per mirar de reinserir els agressor. Per la Rosa és un tema que afecta i molt a la infància “Rere dels casos de violència contra les dones, normalment, també hi ha infància i adolescència que directament o indirectament en són víctimes” per això el programa d’atenció a les dones que pateixen violència també s’inclouen els fills i filles a partir de atenció psicològica. Arrel d’aquest programa el/la professional treballa, entre altres, per estructurar les habilitats que aquest/aquesta menor ha anat perdent com a conseqüència de la violència que pateix la mare amb l’objectiu d’apoderar al/la menor per tal que recuperi l’autonomia psicològica.

  Recorda que fa temps quan les dones anaven a comissaria a denunciar les seves parelles les enviaven a casa amb el següent argument “Com vol denunciar vostè al pare dels seus fills” i això li va despertar un sentiment per revelar-se: “La Fundació AGI va ser pionera amb un programa de restauració de persones que havien comés delictes penals”.

  També són l’única entitat que gestiona la justícia restaurativa a tot Catalunya. Acompanyen les persones que es troben en processos penals en la mediació per tal d’evitar condemnes penals molt dures.

  Un altre programa que actualment duu a terme la Fundació és el que fa a la violència filo parental. Es tracta d’un programa d’atenció tant a les famílies que la pateixen com a la persona agressora (normalment fill o filla).  Aquest programa està tenint molt d’èxit donat que és un problema que dia a dia es va incrementant.

  AGI té 134 professionals (treballadores socials, educadores socials, psicòlogues, monitores, integradores i advocadesses) per atendre les dones i la infància i l’adolescència que en depèn d’elles.  La Rosa diu que no és fàcil gestionar el volum de persones que atenen sobretot perquè els recursos són cada vegada més minsos. La Núria ens explica que cada vegada pateixen més per cobrir les necessitats “perquè en la partida de costos indirectes que ens atorguen els concursos públics els marges són molt petits”. La Rosa afegeix “que en aquests moments hi ha molts agents que es presenten als concursos públics, alguns dels quals són empreses privades que no tenen les despeses de les entitats i que rebenten els preus i moltes ocasions amb professionals que no es paguen per la categoria que requereix el lloc de treball tot i que tenen la formació la qual cosa comporta salaris més baixos”.

També treballen en programes per pal·liar els efectes de la pobresa “donem menjar a famílies sense recursos amb fills i filles a càrrec” explica la Núria “a l’estiu, quan no hi ha escola, no hi ha beques menjador, i això genera moltes necessitats en famílies en risc de vulnerabilitat”.

A la Rosa li agradaria que es reconegués més la feina que fa el sector social i les seves professionals “nosaltres també som un servei essencial, i s’ha vist durant la pandèmia i no hem rebut aquest reconeixement, tampoc des de l’administració” I assegura “l’objectiu de totes i tots hauria de ser que cap dona i cap infant no es quedés sense atenció i això ens obliga a treballar conjuntament. Moltes vegades estem cobrint feines que hauria de fer l’administració”.

La Covid ha tingut un efecte que s’ha notat força. La Rosa i la Núria  ens expliquen que pel que fa a la salut mental han hagut d’augmentar la contractació de professionals de la psicologia.

Acabem amb la Rosa amb una reflexió que fa pensar. “Com pot ser que hi hagi més benestar en general i més famílies a precari” I afegeix un altre problema en l’atenció a les persones en situació de risc “hem de reflexionar sobre la formació de les professionals. Ens trobem que hi ha professionals que no són capaces d’aguantar la pressió quan es troben amb problemes de trastorns mentals o emocional. Estan molt ben preparades tècnicament però emocionalment tenen febleses”.

Escoltar la Rosa i la Núria ha estat una font d’aprenentatge i reflexió que ens deixa una seguretat. Amb entitats com la seva i amb persones amb tanta vocació i consciència la societat millora i és per persones com elles i les professionals que les acompanyen que hi ha un fil d’esperança per poder combatre els efectes de la desigualtat. 

Facebook
Twitter
LinkedIn
Assemblea FEDAIA

S’ajorna l’aprovació del Codi d’Ètica per incorporar noves aportacions de les entitats

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

S'ajorna l'aprovació del Codi d'Ètica per incorporar noves aportacions de les entitats
04/07/2022

04-juliol-2022 Aquesta és la decisió que es va prendre en l’Assembla General celebrada el passat divendres 1 de juliol, arran del debat que s’hi va fer quan es va presentar el Codi elaborat els últims mesos. Es va donar com a termini finals de juliol perquè les entitats facin les seves propostes.

  En l’ Assemblea també es van presentar els informes de gestió i econòmic del primer semestre de 2022 i es va aprovar la incorporació d’una nova entitat, Aldees Infantils SOS, de Catalunya.

  La trobada, la primera presencial des que es va declarar l’estat d’alarma per la pandèmia, es va fer a la seu de Fundesplai d’El Prat de Llobregat i es va poder escoltar, entre d’altres,  les reflexions sobre aliances amb la participació de Carles Descalzi, de la Fundació Sant Pere Claver, de Josep Rodríguez, de la Fundació Educativa Terrassa i de Toni Romero de la Fundació TRAMS.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Jornada professionals UECS

Jornada de professionals de UECS de Catalunya a Palol de Revardit

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

Jornada de professionals de UECS de Catalunya
29/06/2022

29 juny 2022 – Un centenar de professionals de UECS de tot Catalunya es van reunir ahir dimarts a la seu de la UEC CanCuní, de l’Associació Educativa Vall de Terri, a Palol de Revardit.

 Durant la jornada  van poder assistir a  la xerrada “Caminant entre tensions”, a càrrec de Marcelo Montori, director del Centre Educatiu Esclat,  i van intercanviar experiències en tres tallers organitzats al llarg del dia i que tractaven sobre l’autoconeixement i creativitat,  sobre jocs cooperatius i  sobre meditació.

 

Facebook
Twitter
LinkedIn
La Fàbrica

FEDAIA EN RUTA-Terrassa: LA FÀBRICA DE CAN TUSELL

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

FEDAIA EN RUTA-La Fàbrica De Can Tusell
27/06/2022

“La nostra tasca és lluitar per a un futur millor”

  Al nord de Terrassa, al barri de Can Tusell, trobem un Casal Cívic envoltat d’un gran parc i una zona esportiva. És la seu del Grup La Fàbrica, una entitat que presta serveis socioeducatius i de lleure educatiu a famílies de tota la ciutat. Tenen un espai envejable per a fer-hi activitats, pistes esportives i un antic edifici que s’ha convertit en un espai idoni pel jovent que atenen.

  Ara, a més de ser el punt de trobada per a infants i joves en risc de vulnerabilitat, s’ha convertit en un punt d’orientació per a les famílies del barri. Un lloc on se les ajuda a tramitar tota mena de gestions amb les administracions, des de visites mèdiques, a beques per estudis o menjador, fins a processos d’inserció laboral.

  Ens reben, entre les dones que hi ha a la recepció esperant a ser ateses, la Patrícia Fernández, integradora social i l’Alba García, educadora social. “El punt d’orientació ens ha anat molt bé per recuperar el contacte amb les famílies del barri desprès de dos anys de desconnexió per la pandèmia” ens diuen

  L’associació fa vint anys que dona servei al barri i ja és un referent per a tot el veïnat. “Les tardes aquí són un anar i venir de gent” ens diu la Patricia. De dilluns a divendres fan activitats per a més de 100 infants i joves que inclouen reforç educatiu, activitats de tota mena, com cultivar un hort o jocs de taula, i berenen. Un dels projectes que els està donant més resultats és l’esportiu “Aquest any dos dels quatre equips de futbol que tenim, un dels quals femení, han guanyat les seves lligues” ens diu amb orgull l’Alba

  També tenen l’espai “Omnia” que serveix per a l’alfabetització digital. En aquest espai hi ha un dia que el dediquen a persones amb diversitat funcional.

   A la Fàbrica es respira vocació i il·lusió en el que fan. La Patrícia somriu quan ens mostra una sala on fa pocs minuts hi havia una desena de dones. “Els matins fem sessions d’alfabetització per a dones marroquines. És un goig veure com aprenen i sobretot com creen xarxa. Aquest espai els dona l’oportunitat de compartir experiències i de formar part de la vida de l’entitat”.

   I estan molt agraïdes dels acords que tenen amb diverses fundacions per augmentar els serveis a les persones que atenen. “Aquest any hem fet revisions bucodentals a desenes d’infants i joves, i el curs que ve gràcies a FEDAIA i la Fundació Barraquer, podrem fer revisions oculars. Això està molt bé, moltes de les famílies ho necessiten” També un acord amb la Fundació IKEA, els va permetre remodelar un dels espais i fins abans de a pandèmia, oferir programes d’inserció laboral “És una llàstima que els hagin deixat de fer, encara ens venen joves a preguntar per poder-los fer” ens diu l’Alba.

   Un dels acords que més els agrada és amb la Fundació Probitas. “Cada matí venen adolescents a preparar-se a la nostra cuina l’esmorzar. És una manera que tenim d’assegurar que vagin a l’escola. I la veritat es que funciona, queden entre ells per venir a preparar-se els entrepans” ens explica la Patrícia.

   El que els té més decebudes és la manca d’interrelació que hi ha entre les persones que atenen i la resta de veïns. “Ara tenim una escola concertada al davant mateix. És molt difícil que es relacionin amb els infants que atenem. El nostre esperit és intentar trobar espais on es puguin conèixer, però és molt complicat. De fet els casals d’estiu es fan amb aquesta idea, i per això deixem una tercera part de les places per a famílies del barri que no estiguin vinculades a serveis socials”

  Actualment atenen 80 infants i una setantena de joves. La majoria són derivats de serveis socials i de pràcticament tots els barris de Terrassa. “Un 80 per cent de les famílies a les que atenen, són migrants i gairebé totes originàries d’El Marroc”

   Asseguren que tenen molt bona relació amb les escoles de les rodalies però que amb l’administració hi ha coses que els grinyolen “Ens arriben persones que ens demanen coses que nosaltres no podem fer i en altres ocasions davant de situacions molt complexes però urgents i no entenem perquè s’actua amb tan poca diligència”

  Ens explica la Patrícia i afegeix “Hi ha infants en situacions molt complicades que creiem que haurien d’entrar en els programes d’EAIA i no entenem perquè no se’ls deriva per poder-los donar servei”

  Una reivindicació que no és la primera vegada que escoltem per part de persones implicades i compromeses amb el benestar de la infància, l’adolescència i les seves famílies. La Patrícia i ‘Alba se’n han convertit en aquesta visita en la veu de tantes educadores que treballen incansablement amb aquest objectiu i que no sempre veuen recompensat tot l’esforç.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Logo

COMUNICAT FEDAIA – CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DE PERSONES EN PROCÉS DE MIGRACIÓ A LA FRONTERA SUD

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

COMUNICAT
28/06/2022
Encapçalament de les diapositives
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
Clic aquí

CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DE PERSONES EN PROCÉS DE MIGRACIÓ EN LA FRONTERA SUD

FEDAIA constata amb preocupació i alerta el caire repressiu inacceptable que estan agafant les polítiques migratòries a la frontera sud de l’Estat espanyol.

No podem acceptar de cap manera que les autoritats espanyoles considerin ben resolta una crisi a la tanca de Melilla que, segons algunes fonts, haurien deixat 37 víctimes mortals i desenes de ferides. I constatem que aquesta brutalitat respon a un intent de criminalització de persones en situació de vulnerabilitat que fugen de la fam, la pobresa i de conflictes bèl·lics amb un discurs que legitima la violència i atempta contra la vida. 

De la mateixa manera, manifestem la nostra preocupació per la intenció de militaritzar el control fronterer a partir de la cimera de l’OTAN que comença avui a Madrid i que vol situar les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla com a elements de seguretat de la integritat territorial. No podem acceptar que els processos migratoris que emprenen milers de persones, entre elles joves i adolescents, cercant millors oportunitats i millor vida estiguin considerats una agressió i es plantegi com una qüestió de seguretat el que és un tema vinculat a garantir els drets humans i a revertir situacions extremes de vulnerabilitat.

A banda, una part important de les persones que intenten travessar les fronteres a través de les ciutats autònomes són menors d’edat i el tracte violent i repressiu contra elles és una vulneració flagrant de la Convenció dels drets de la Infància de les Nacions Unides.

Per tot plegat, FEDAIA demana a les autoritats espanyoles i els grups parlamentaris al Congrés que es posicionin a favor dels drets humans, especialment pel que fa a infants i adolescents, i es replantegi una política que, des del nostre punt de vista, només comporta violència, terror i injustícia.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Fundació Idea 2

FEDAIA EN RUTA: Fundació IDEA

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

FEDAIA EN RUTA- FUNDACIÓ IDEA
20/06/2022

“Majoritàriament la societat és solidària. Nosaltres tenim un bon reconeixement i sempre cerquem complicitats allà on fem els nostres serveis”

Ens desplacem al centre de Sabadell on ens esperen les responsables de la Fundació Idea que des de fa 20 anys treballen en projectes socioeducatius a la Plana del Pintor i a Torreromeu i gestionen centres residencials a diverses localitats catalanes. Ens reben la directora Loli Rodríguez i la Adela Marín, responsable d’administració, disposades a explicar-nos com treballen, la seva relació amb la societat i la, no sempre fàcil, interlocució amb l’administració.

La fundació Idea dona servei a infància des dels 0 anys i a joves fins els 25 anys en els seus programes de reinserció laboral. Atenen prop de 6.000 persones en total en tots els serveis que realitzen. És una Fundació que ha diversificat els seus serveis i fins i tot és pionera a l’Estat en programes d’atenció als menors. Avui és l’única entitat a Espanya que presta servei d’educadores a la Fiscalia de menors en la tasca d’acompanyament per tal que tinguin ple coneixement dels seus drets quan són detinguts o estan en custodia judicial.

Però el seu embrió està al barri de Torreromeu de Sabadell, on des de fa dècades va començar la tasca per oferir activitats extraescolars a la infància d’un dels barris més apartats i deprimits de la ciutat vallesana. Actualment mantenen un projecte socioeducatiu en un barri que avui és intercultural, amb un índex de fracàs escolar dels més alts de Sabadell i amb rendes molt baixes. La directora ens explica que “portem molts anys allà i som un referent per les famílies. Quan tenen qualsevol problema ens venen a buscar a nosaltres”.

Li agrada destacar que una de les claus és que “amb les escoles tenim molt bon tracte, fem programes dins de l’escola i tenim un educador social dins de l’institut. Atenem a 128 famílies en aquest barri i uns 200 infants i joves”.  I ens anuncia, amb cert orgull, l’estrena fa poques setmanes de nous programes com el de mentoria i el de la creació d’agents de salut comunitària, després d’haver seleccionat dones del barri que acompanyen en les seves necessitats diverses famílies.

El que més les enorgulleix és que la seva tasca doni fruits. I ens posen com exemple que en aquests moments tenen 8 monitors i monitores que en el seu dia van ser atesos pels serveis socioeducatius de la Fundació Idea.

La Fundació Idea però, és molt més que la seva presència a Sabadell. Actualment treballen en serveis socioeducatius també al nord de Sabadell i tenen diversos serveis de protecció de la infància. Gestionen quatre centres d’acollida, dos a l’Hospitalet, un a Barcelona i un altre a Sant Esteve de Palau Tordera, i un CRAE a l’Hospitalet. Un dels centres d’acollida està especialitzat en donar servei a noies joves víctimes de tràfic de persones.  I finalment tenen un servei de trasllats de la DGAIA, que s’ha multiplicat per 4 amb l’onada migratòria a partir de 2019.

Amb tot, tenen la percepció que la seva feina no és del tot reconeguda  “El que no veiem és el reconeixement com aliats estratègics de l’administració pública, sinó que cada vegada ens acoten més, atorgant-nos un paper exclusivament com a proveïdors de serveis, sense espai per a la coproducció de polítiques socials, sense que es vegi reconegut l’esforç que fem dia rere dia”.

Per això Loli Rodríguez expressa un desig “Ens agradaria tenir més independència econòmica de l’administració. La nostra obligació és cobrir els forats que té l’administració. Tenir més autonomia permetria aplicar millor els projectes que fem. Actualment s’ha de demanar permís per tot, fins i tot per permetre als infants venir en bicicleta als nostres serveis”.

I alhora afirma que “moltes vegades els preus que paguen no s’ajusten a la realitat. Hi ha un problema real de les entitats socials, baixen les tarifes i els costos pugen. No s’entén que les nostres professionals estiguem cobrant per sota del que tocaria, per exemple el que paguen a les treballadores del sector públic”.

Creuen, en canvi, que en general la societat si que reconeix la feina que fan, sobretot per part d’aquelles veïnes que les veuen actuar amb la infància i adolescència vulnerable. “Majoritàriament la societat és solidària. Nosaltres tenim un bon reconeixement i sempre cerquem complicitats allà on fem els nostres serveis”.

Aconseguir aquest reconeixement forma de la seva feina. “La tasca comunitària l’has de fer abans d’obrir els centres. Nosaltres fem un procés d’aterratge i normalment la resposta és molt bona” I ens posa un exemple, “Quan hi va haver un problema per l’obertura dels centres de joves migrants, les primeres que ens van defensar van ser les entitats del barri. Som una entitat més. Hem de tenir la intenció d’integrar-nos allà on ens instal·lem i veure que podem oferir”.

I amb aquesta filosofia la Fundació Idea s’ha convertit en un referent en l’acompanyament de la infància, l’adolescència i les seves famílies tan per la ciutadania com per les persones ateses. Un exemple de servei públic en atenció a un principi tan bàsic com la igualtat d’oportunitats.

Facebook
Twitter
LinkedIn
CONGRÉS Tercer sector Social

Manifest 7è Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

Manifest del 7è Congrés del Tercer Sector Social de catalunya
16/06/2022

La Taula d’entitats del Tercer Sector, de la que FEDAIA formem part,  i les entitats han elaborat una manifest que recull les  principals demandes i compromisos del tercer sector per fer front a les greus conseqüències socials derivades de la pandèmia

16-06-2022 Nota de Premsa de la Taula del Tercer Sector

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya -que aglutina i representa 3.000 entitats socials catalanes que lluiten contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats- ha tancat avui el 7è Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya. Amb el lema ‘El repte de la reconstrucció social: noves respostes des del Tercer Sector Social’, aquest espai de debat i reflexió ha recollit propostes des de diferents àmbits que han de servir per plantejar solucions més
innovadores i efectives als desafiaments socials, presents i futurs. Les  entitats socials han elaborat un manifest de cloenda que recull les principals demandes i compromisos del tercer sector per fer front a les greus conseqüències socials derivades de la pandèmia, que a Catalunya ha abocat un milió de persones més a la pobresa i l’exclusió.

El document assegura que, en una societat cada cop més empobrida, calen canvis profunds en l’actual model socioeconòmic per posar les persones al centre i prioritzar les cures, l’atenció i el benestar. Per a la Taula del Tercer Sector, és indispensable revalorar les polítiques socials i modernitzar i blindar els serveis socials, que defensa que són tan essencials com la sanitat i l’educació. En aquest sentit, reclama un compromís polític per enfortir-los a través d’una inversió pública adequada, que millori la qualitat en l’atenció i que dignifiqui les condicions laborals de les treballadores.

La Taula del Tercer Sector reivindica que l’únic camí per a una recuperació justa és garantir l’accés real als drets socials. Per això, exigeix a les administracions públiques que assegurin els drets fonamentals per a una vida digna i autònoma: habitatge, ocupació de qualitat i garantia d’ingressos mínims. També demana que es posin fi a les llargues llistes d’espera i a les nombroses barreres administratives, digitals i cognitives que impedeixen l’accés efectiu a aquests drets i insta a fer un canvi en el model d’atenció a la persona perquè s’adapti ales seves necessitats i impliqui la comunitat.

D’altra banda, les entitats socials es comprometen a treballar amb el Govern per codissenyar i codesenvolupar les polítiques públiques que han de transformar la societat a favor de la reconstrucció social, a actuar des de la gestió ètica com a valor fonamental de la sevaacció social i aprofitar l’oportunitat de la transformació digital per ser més innovadores i millorar la capacitat de resposta. En paral·lel, però, reclamen un nou sistema de finançament que s’ajusti a la realitat del seu dia a dia i que aporti estabilitat i sostenibilitat.

També insten a la resta d’agents socioeconòmics a treballar conjuntament amb l’economia social i solidària per impulsar projectes transversals que ofereixin solucions efectives a la ciutadania que té més dificultats i demanen al Govern i als partits polítics que facin costat al tercer sector social i que reconeguin el valor de la seva feina i contribució a través de la Llei del Tercer Sector Social, que ja fust un parell de setmanes ha iniciat el tràmit parlamentari.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen2

FEDAIA EN RUTA-Barcelona: Fundació Comtal

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Pàgina 9

FEDAIA EN RUTA- FUNDACIÓ COMTAL
13/06/2022

“Hi ha tantes persones que hauríem d’assessorar i acompanyar que ens genera certa frustració veure que no arribem”

         Al centre de Barcelona, en uns carrers que associem amb el turisme i com un espai d’oci i cultura per els barcelonins, ens trobem amb Javi Núñez, subdirector i María José Rubio, responsable de comunicació de la Fundació Comtal. Coneixen la realitat del barri més enllà del que es veu a les publicacions de turisme, i saben que aquí a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera hi ha un contrast força cridaner. Al costat del turisme hi conviu una realitat difícil. Entitats com la Fundació Comtal tenen la sensació que entre els residents del barri cada vegada hi ha més necessitats. Fan tasques socioeducatives i residencials al barri. Compten amb 50 professionals que atenen unes 2.000 persones entre infants, adolescents i les seves famílies en centres oberts, UEC, un CRAE, E2O. Amb tot tenen llista d’espera.  Ens reben.

         En Javi fa molts anys que hi treballa, de fet va començar com a voluntari i ha vist l’evolució de la zona. El més important per ell ha estat descobrir que en aquests entorns, més enllà de l’atenció a joves i infants, les famílies són cabdals. “Hem anat descobrint la importància del treball i la relació amb les famílies. En moltes ocasions el que hem de treballar és l’empoderament de les dones”.

         I la Mª José afegeix que arran de la pandèmia estant veient que “està augmentant l’atenció psicològica sobretot entre les mares pel pes que tenen en les famílies.” La salut mental i emocional és una de les prioritats avui “Nosaltres tenim algun infant amb unes necessitats molt grans de suport psicològic i l’administració no ho cobreix. Aquestes persones necessiten un seguiment constant. Nosaltres no podem arribar a tot” diu el Javi i ens informa que atenen alguns casos que són preocupants. “Ara estem buscant centres socials que fan suport psicològic per algun dels joves que atenem perquè l’administració està desbordada”. 

         En general tenen la impressió que no arriben a totes les necessitats de les famílies, sobretot perquè la majoria de persones amb les què treballen no tenen les eines per poder-se apoderar i aconseguir suports. “Hi ha tantes persones que hauríem d’assessorar i acompanyar que ens genera certa frustració veure que no arribem”

         El Javi diu que la irrupció del món digital està generant cada vegada més desigualtat: “La bretxa és cada cop més gran entre els que estan en una situació de benestar i els que no tenen res. La pobresa està creixent. La bretxa digital està fent augmentar la distància” I ens explica que de fet la Fundació ha posat en marxa un servei per mirar de pal·liar aquests efectes. “ Nosaltres tenim una aula per què puguin accedir als tràmits amb l’administració. Estem augmentant la desigualtat”  La MªJosé diu que això es va notar molt durant la pandèmia: “En moltes famílies hi ha un telèfon mòbil per a tota la família. Imagineu com vam haver de treballar durant la pandèmia”

         El coronavirus  ha estat un dels períodes més complicat per a la feina que porta a terme l’entitat. I en Javi ens en posa un exemple: “El distanciament amb les educadores durant la pandèmia, per exemple en les UEC, ha afectat molt als joves”.

        Els problemes ja venen d’abans de la Covid-19, però des de la Fundació Comtal estan satisfets perquè cada dia estan innovant per trobar les millors fórmules possibles per a donar oportunitats a unes persones amb unes experiències vitals molt complicades: “Molt sovint estigmatitzem a aquesta joventut. Si els ajudem poden aportar molt al seu entorn. Estem treballant amb crear vincles amb el barri, per exemple amb un projecte de cartes entre els i les joves que acompanyem i gent gran del barri. Volem fer una trobada entre ells i elles” diu el Javi, que afegeix que una part important de les persones a qui donen els serveis són estrangers. “Els i les migrants porten moltes ferides per tot el seu itinerari vital i venen amb molts somnis sense conèixer la nostra realitat. Se’ls ha d’acompanyar molt per assessorar-los i explicar-los com funciona tot. És fonamental amb ells treballar l’aspecte emocional. Entre d’altres programes, els fem tallers de jardineria perquè percebem que per a moltes d’elles és molt important retrobar el contacte amb la terra” I remarca que també en aquest cas és important que puguin establir relació amb el seu entorn. “Fem un camp de treball social perquè els i les joves del barri coneguin la feina que fem i d’aquesta manera provoquem la trobada entre les persones que atenem i els qui venen a fer voluntariat. D’aquesta manera trenquem estereotips”.

        El Javi i la Mª José tenen clar però que a la llarga tenen més satisfaccions que una altra cosa i ens en posen un exemple: “Tenim una llar a Les Corts oferint una segona oportunitat a joves a partir de 21 per a persones que volen cursar estudis superiors. Per això diem que podem reescriure el futur. Tenim casos d’èxit com un estudiant d’informàtica i un altre d’arquitectura. Estem molt orgullosos d’ells”.  

         Ara bé, la situació no és fàcil perquè a les dificultats del dia a dia, s’hi suma la manca de recursos i la falta de seguretat financera. “És una mica desesperant la situació de les entitats. Tot el dia esperant aquella subvenció. Quan hi ha concerts és una taula de salvació” , i remata “Crida molt l’atenció que avui la majoria d’associacions i entitats visquin més de la Caixa Proinfància que de l’administració” de fet l’entitat es financia en un 74% de recursos privats entre el programa de la Fundació la Caixa i altres donacions.

         Un altre problema que està augmentant és la mobilitat laboral de les seves professionals. “Jo mai no havia fet tantes entrevistes de feina. La pressió a les nostres entitats arran de l’empitjorament de la salut emocional fa que moltes professionals busquin alternatives i més estabilitat laboral” .

        I acabem una conversa força extensa visitant part de les instal·lacions i serveis d’una entitat que és un referent del barri, diferent als referents que aquest barri té per a la majoria de visitants, però absolutament necessari per articular una societat més justa i decent.

Facebook
Twitter
LinkedIn