Posts in category: NOTÍCIES

És migdia i fa un sol de primavera que fa que la roba que ens hem posat al matí comenci a sobrar. Ens dirigim a la seu de Somriu Penedès, a Vilafranca del Penedès. Ens reben la Ruth i la Lia Marrugat, les dues sòcies que formen la cooperativa, la primera com a presidenta i la segona com a secretària. Són dues germanes que es complementen perfectament,  una psicòloga especialitzada en acompanyament a la infància i les famílies, l’altra més dirigida a donar una forma a la marca i generar el relat que explica el servei que fan.

Per això la Lia ens comença explicant que “el nostre objectiu és acompanyar el benestar de les persones i crear espais en què la infància, joves i famílies puguin trobar aquest benestar” i la Ruth afegeix “i això es refereix a benestar tant físic com emocional ja sigui des de la psicomotricitat, la fisioteràpia i des del punt de vista sensorial. De fet, l’important del nostre mètode és que entenem el benestar de les persones des d’un punt de vista integral, per això adaptem el servei a les seves necessitats i hi treballem conjuntament diverses professionals. Tenim tres branques principals: una terapèutica sobretot adreçada a infància, la d’acompanyament familiar, que són tallers i activitats que fem fora del centre i obertes a tothom i que tenen com a objectiu que les famílies vinguin amb els seus infants i tinguin una estona de lleure compartit, i finalment la part de formació que té a veure a informar a professionals que treballen amb infants i donar-los eines per treballar en el benestar o detectar problemes que l’impedeixen.”

Somriu és una cooperativa que ofereix els seus serveis a tothom que ho vulgui, i en aquest sentit té un gran sentit comunitari. Treballen en el territori i es complementen amb els serveis de salut i amb diverses entitats socials que necessiten l’acompanyament que ofereixen. “La idea és fer activitats fora d’aquest espai i descentralitzar-ho, anar allà on són les famílies. Ho fem per exemple en espais de criança en locals cedits pels ajuntaments” La Lia i la Ruth ens ensenyen les instal·lacions, tot espais polivalents per adaptar-los en funció del que es faci en cada moment i de les idees de les professionals. Quedem meravellats amb la sala sensorial. Un espai únic a la comarca i que sens dubte ajuda al benestar de les persones. D’entrada és una estança normal, amb un llit. Però quan s’apaga el llum i apareix el projector es transforma màgicament en un espai de relaxació que s’entén per si sol que generi pau. Les parets plenes de subtils estímuls visuals i uns tubs que llencen una plàcida llum freda i un llit d’aigua que ens deixa flotant mentre s’allunyen les preocupacions. Forma part de les teràpies i sens dubte és un èxit a jutjar per la sensació que ens ha causat.

Prop de l’Spotify Camp Nou, ara en obres, a la Travessera de les Corts hi ha les oficines d’una de les Fundacions més importants del país, la Fundació Futbol Club Barcelona. Entrem en un edifici i quan truquem a la porta ens rep un simpàtic robot. Ens el mirem mentre esperem la Marta Segú, directora general de la Fundació i l’Ester Morillas, responsable de projectes d’educació i protecció. La trobada és per conversar sobre l’extens catàleg de projectes que aquesta fundació té a Catalunya i al món.

Després de les salutacions, afectuoses, perquè tant la Marta com l’Ester ho són, ens tanquem en una gran sala de reunions i iniciem el diàleg. Elles acompanyades d’unes diapositives on ens exposen tota la seva activitat, però el goig és escoltar l’entusiasme amb el qual l’expliquen. La Marta defineix de forma molt clara que és la Fundació “dona un sentit ple al lema “Som més que un club”” i ens explica que des de fa 20 anys s’han convertit en una peça fonamental de l’entitat més important de Catalunya. “El nostre principal objectiu és convertir-nos en l’entitat esportiva que té la Fundació més reconeguda al món perquè ajuda a més nens, nenes i adolescents i els millora la vida, especialment els que estan en situació de vulnerabilitat, que inclou la socioeconòmica, per salut, etc.”

La singularitat del projecte és que l’esport és el vehicle per mirar de trobar solucions a problemes relacionats amb l’educació, la salut i el benestar que són els objectius finals. “L’esport és la nostra eina, no com a competició sinó una forma d’atraure els nens i nenes a programes socials i al respecte a la igualtat de gènere i a la diversitat” ens diu la Marta. “Des de fa uns anys ens hem adonat que per millorar l’impacte s’ha de fer un tractament holístic, que interrelacioni diversos factors com la igualtat d’oportunitats, suport socioeducatiu i emocional, la salut, etc.”

En un dia primaveral el verd de les vinyes ens apropa a Vilafranca del Penedès. Avui visitem la seu de què la Cooperativa Actua, té a la capital del Baix Penedès i ens rep amb el somriure que el caracteritza el Xende Sotelo, coordinador general. Un jove gallec instal·lat a Catalunya fa prop de vint anys i que ha passat per tots els graons de l’acció socioeducativa. La seu és un anar constant de gent, educadores socials, coordinadores d’àrea, tècnics i tècniques d’orientació laboral i formació. “Perdoneu és que avui hi som pràcticament totes aquí” ens diu el Xende, que es preocupa per presentar-nos una per una les persones que ens anem creuant i afegeix “la seu se’ns està quedant petita”.

I és que si una cosa caracteritza a Actua és el seu creixement constant. “Tenim programes d’inserció laboral, de Model SIS, Centres Residencials o pisos tutelats cada vegada a més llocs i ens cita la mateixa Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Tremp, al Pallars Sobirà, Tarragona i un llarg etcètera. “No fem més que cobrir les necessitats que tenen aquests territoris. Nosaltres adaptem els nostres programes al que ens diuen els que treballen en cada municipi, i no podria ser de cap altra manera, perquè només així els programes poden reeixir” afirma en Xende i afegeix “tenim sort que tenim una plantilla de professionals i sòcies supermotivada i sempre tenen idees”.

Actualment, hi ha un centenar de socis a la cooperativa, hi treballen per serveis que ofereix Actua unes 500 persones, entre fixes i discontinus, i donen servei a més de 3.000 persones. “Vam començar amb els centres residencials, que ara estem reformulant i convertint en espais de petit format perquè tinguin un clima més familiar” en relata i continua “però el mateix servei ens va fer veure que hi havia la necessitat d’ampliar els serveis en el terreny sociolaboral, què fèiem sinó amb els i les joves un cop abandonaven els centres residencials?” Es pregunta. I així va començar a créixer la cooperativa Actua, que avui té un munt de programes per a la inserció laboral tant de joves com de persones adultes “Entenem la nostra tasca amb un abordatge integral de les persones i intentem cobrir totes les etapes amb un sentit comunitari i amb creació de xarxes”.

FEDAIA obre un procés de recerca de nous perfils competencials per sumar-se a l’equip tècnic de treball de la federació per tal de donar resposta al pla de treball 2024 aprovat per l’assemblea general del 20/03/2024.

Trobareu tots els detalls de l’oferta de cadascun dels perfils a la Plataforma Intermèdia Job:

. Tècnic/ca en Incidència política i Generació d’aliances:

https://plataforma.intermediajob.com/oferta/21030

. Tècnic/ca en Dinamització i Coordinació d’espais de treball i participació:
https://plataforma.intermediajob.com/oferta/21031

. Tècnic/ca de Projectes, amb experiències en projectes europeus:
https://plataforma.intermediajob.com/oferta/21032

. Tècnic/ca en Administració i Finances:
https://plataforma.intermediajob.com/oferta/21033

Matí de primavera fresc a Barcelona. Ens dirigim a les Llars Trafalgar i Claudina de la Congregació de les Religioses de Jesús-Maria situades a tocar de la Meridiana. Entre el brogit dels cotxes que hi circulen entrem en unes instal·lacions acollidores on ens rep la Luz Maria Arribas, religiosa responsable dels centres residencials d’atenció socioeducativa. Entrem en una sala de la llar Trafalgar on conversem sobre el funcionament del servei. Ens explica que en cada un dels centres hi resideixen sis nens i nenes d’entre 11 i 17 anys que aquella hora són als seus centres d’estudi. Són en aquestes instal·lacions des de fa menys d’un any. En el cas de la Llar Trafalgar, estaven abans en el carrer barceloní del mateix nom, a tocar de Ciutat Vella i l’Eixample.

És un centre petit, perquè un els seus valors principals és que els residents estiguin en un ecosistema el més semblant possible a una família. I visitant les estances ho aconsegueixen. Cada nen i nena té una habitació individual i els espais comuns són força acollidors, amb llum natural i espai per poder moure’s amb facilitat. Un espai idoni per a persones que passaran molts anys en convivència perquè com ens diu la Luz Maria “el retorn a les famílies és molt complicat i l’acolliment també quan hi ha famílies biològiques” i ens explica que la idea de centres petits es basa en aquesta realitat “volem que la llar sigui com una família, establint vincles forts” De fet ella mateixa fa vida amb els residents i viu en els centres.

FEDAIA ha elaborat un seguit de peticions per a les forces polítiques que concorren el pròxim 12 de maig a les eleccions del Parlament de Catalunya per tal que es reverteixi la falta de recursos i inversions destinades a la infància i l’adolescència en situació de risc o vulnerabilitat així com a les seves famílies.

La primera demanda és que es mantinguin els compromisos acordats amb el Tercer Sector en relació amb els pressupostos destinats a les entitats i serveis socials que acompanyen aquestes persones. Però la Federació va un pas més enllà i recorda que mentre  la mitjana europea de despesa en polítiques d’infància i adolescència arriba al 2,5% del PIB, a Catalunya està en l’1,6%. I per això exigeix que els partits catalans es comprometin a apropar-se a la mitjana dels països del nostre entorn.

També demanem que es mantingui l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil iniciada pel Govern català aquesta legislatura, i de la qual hem format part, i es comencin a desplegar mesures urgents com una prestació universal per criatures a càrrec, la universalització de l’atenció a la petita infància, especialment per a aquelles infàncies en situació de risc, mantenint el projecte per a la gratuïtat dels serveis d’escola bressol, avançar per garantir serveis de salut de caràcter més especialitzat com l’odontologia, l’oftalmologia i la salut mental i amb la cobertura necessària per a fer un bon tractament, així com potenciar polítiques valentes per garantir l’accés a un habitatge digne a totes les persones que ho necessitin. Alhora volem un compromís perquè es reforci el Pla de millora del sistema d’atenció a la infància.

11-abril-2024 Entitats socials i representants de diverses administracions demanen a tots els ajuntaments catalans que compleixin amb l’obligació d’empadronar tothom qui viu en els seus municipis. Ha estat en la jornada pel Dret a l’empadronament que ha organitzat la FEDAIA aquest matí la FEDAIA al Centre Cívic Urgell de Barcelona

La majoria de les ponents, tan de les entitats socials convidades com de les administracions, han destacat que sovint s’imposen criteris arbitraris en la gestió d’aquesta tramitació i “malauradament amb biaixos racistes i classistes”

La secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Vall, ha destacat que aquest tràmit “és la porta d’entrada als drets de moltes persones” i ha destacat “quan hi ha drets d’infància i adolescència s’ha de ser ferms en la seva defensa” En aquesta línia Aida C. Rodríguez, Adjunta a la Síndica de Greuges de Catalunya per a la defensa d’infants i adolescents, ha demanat a les entitats que siguin actives en la denúncia dels casos en que els ajuntaments no compleixen amb la seva obligació, ha anunciat que preparen un informe sobre la matèria i s’ha preguntat “si estem preparades per la Catalunya dels 8 milions de persones” La sindicatura assegura que avui els drets fonamentals estan garantits de forma molt general a Catalunya però ha alertat de com és d’important que en el cas de la infància no es dilatin els tràmits per reconèixer els drets de ciutadania “el temps no és igual per a una nena, un nen o un adolescent que per un adult” i ha posat l’exemple dels la inserció laboral o les escoles bressol.

Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona  ha estat molt clara afirmat “que és flagrant que hi hagi ajuntaments que incompleixin la llei” i ha demanat solidaritat a tots els consistoris perquè segons ha explicat n’hi ha que esperen que siguin altres que acabin acollint les persones que s’han d’empadronar “sobretot en el cas de persones migrants”. En resposta a aquesta apreciació Adam Majó. Director General per a la promoció i la defensa dels Drets Humans. Generalitat de Catalunya, ha demanat un acció concertada per part de tots els municipis per evitar el desgavell actual i ha recordat que hi ha vies per denunciar l’incompliment dels ajuntaments respecte del padró “malgrat que s’ha de demostrar que hi hagut una intenció de dilació del procés i per això necessitem que hi hagi denúncies” Majó ha anunciat que de forma imminent hi haurà una resolució sobre l’expedient obert a l’ajuntament de Ripoll per dilatar el procés d’empadronament a persones migrades.

Des de les entitats que treballen amb les persones afectades Marta Montoya, de la Cooperativa Eduvic i representant de la comissió de serveis residencials de FEDAIA, ha explicat que sovint han de recordar la llei als funcionaris de determinats ajuntaments i ha afegit “sovint tenim la sensació que no hi ha ben be una llei, simó una adaptació segons l’ajuntament” afirmació que ha confirmat  Laia Costa, responsable d’incidència de la Fundació FICAT, recordant que l’empadronament és una obligació, “no només un deure” i això “obliga als consistoris a facilitar que totes les persones estiguin registrades” Més enllà de la vessant legal Lluis Puigdemont, de la Fundació SER.GI i membre de FEDAIA i de la comissió d’habitatge d’ECAS ha recordat que és molt difícil arrelar aquestes persones al territori sinó hi ha una visió inclusiva en el seu acolliment i ha afegit “les traves amb les quals es troben generen desafecció entre la infància i l’adolescència i això condiciona el seu desenvolupament vital. Una situació que ha resumit Kautar Loukaini N’Guiri,  de la Fundació EVEHO i membre de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) amb unes paraules que serveixen com a resum de la jornada “ Hi ha racisme i classisme administratiu en moltes ocasions, i això provoca que aquells que han aconseguit travessar fronteres físiques, es trobin amb la materialització d’una fronteres burocràtiques que no els permeten accedir a drets fonamentals. I això és el que passa sovint amb l’empadronament”

Per acabar Elisenda Xifre, presidenta de FEDAIA s’ha compromès a treballar colze a colze amb les administracions per aportar les dades que calguin per fer un diagnòstic rigorós sobre la situació, però alhora “serem combatives per denunciar quan els ajuntaments no facin la feina que han de fer”