Posts in category: NOTÍCIES

Malgrat que la llei deixa clar que els infants de 0 a 6 anys haurien de ser acollits per famílies, la realitat és que la DGAIA els demana places per a aquesta infància en el centre “De vegades ens arriben nens i nenes molt petites amb trastorns o diversitat funcional que encara no tenen feta la valoració i per tant no els poden destinar a centres especialitzats per aquestes persones. Sobretot quan les discapacitats no són molt explícites a nivell físic. Passa sobretot amb la patologia mental” ens explica l’Ada. “Això ens ha fet que ens haguem trobat amb problemàtiques molt grans” diu la Begoña. “Hem tingut temporades molt complicades”.

Parlem de les professionals que hi treballen en el centre “Avui gairebé tota la plantilla que tenim té una formació en educació social i tenim la sort que és bastant estable, cosa que permet els vincles afectius que són necessaris per acompanyar aquest infància” ens diu la Begoña. “Tenim un equip amb molta experiència que coneix la infància i això facilita molt la feina” remata l’Ada. “Per nosaltres estar canviant és inviable per la tasca que fem” Ens expliquen que gràcies al temps que porten els és més fàcil establir les distàncies que permetin que els vincles siguin positius. “Has de tenir clar que no són els teus fills i que quan marxen es fa per la seva millora. La infància és la prioritat i s’ha d’aprendre a gestionar les emocions”.

Ho diuen avui que estan especialment emocionades per la visita d’un noi de 26 anys que acaba d’estar la centre i que en el seu moment va residir-hi. “Només va estar uns 10 mesos fins que va trobar una família d’acollida. Ha vingut amb fotos de quan va estar aquí i li hem ensenyat fotografies que teníem nosaltres. El recordàvem perfectament i ens ha agradat molt que la seva família d’acollida li hagués explicat que havia passat per aquí. Som part de la seva història” ens diuen emocionades. “No és la primera vegada que una família d’un nen o una nena que ha passat per aquí es posa en contacte amb nosaltres, fins i tot alguna família biològica que ens ha agraït la feina que hem fet mentre no van poder fer-se càrrec dels seus fills o filles” Fins i tot en una ocasió van rebre l’agraïment d’un patriarca d’una organització criminal després que una criatura de les famílies de l’organització arribés arran d’una operació dels mossos d’esquadra.

Com hem trobat en altres centres residencials ens diuen que la possibilitat de retorn familiar és molt baix “falten recursos per a les famílies i això dificulta molt aquest procés” diu la Begoña. “Hem fet moltes reunions amb DGAIA perquè es destinin més diners en les famílies i evitar que aquesta infància tingui com a destí un centre com el nostre” afegeix l’Ada.

El Javier ens explica però que per tirar endavant tots els projectes es troben amb mals endèmics que afecten a tot el sector social i ens enumera uns quants “les retribucions són molt justes, i això ens fa que poder dedicar hores a la innovació no sigui fàcil, després tenim molta competència en el sector i la retenció de talent és molt complicada, és molt difícil cercar perfils quan hi ha millors ofertes en altres àmbits laborals de l’administració o d’altres sectors econòmics” Quan parlem dels objectius el Javier ens explica que “La nostra intenció és de transformació social, malgrat que tots els serveis provenen de l’administració, volem que el sistema integri noves metodologies per evitar la institucionalització dels nens i les nenes” i ens posa com exemple la Casa d’Infants “on dotem a pares i mares de les habilitats necessàries perquè puguin mantenir la tutela dels seus fills i filles” i el Joan recalca que “nosaltres identifiquem un pas per ensenyar als pares i mares les competències per evitar que el sistema de protecció passi moltes vegades per la institucionalització dels seus fills i filles” Ara tenen 104 places en aquests equipaments a Catalunya. “El resultat és que el 85% dels usuaris que han passat per aquestes cases han pogut mantenir-se en els seus entorns familiars, que és un índex molt alt” ens diu en Javier.  Per aquesta entitat el centre de tot és la criança “la majoria de problemes que detectem tenen el seu origen amb una criança que no ha estat prou plaent, i per això aquest és el terreny en el que volem treballar” diu en Joan.

El Juan Carlos ens diu que el problema és que avui arriben més tard perquè hi ha col·lapse en els serveis socials i això acaba afectant les polítiques preventives “i en definitiva a aquesta infància i adolescència que quan s’intervé ja estan en situacions molt complicades” Ens diuen que el sector social pateix un clar  infrafinançament i això encara fa més difícil que es puguin cercar fórmules innovadores en el terreny de la innovació. L’Araceli explica que el finançament privat és molt escàs. “Costa molt que inverteixin en projectes d’entitats petites com la nostra” I destaquen la precarietat laboral del sector que fa molt complicat mantenir el personal més especialitzat i anar a buscar nous perfils per a fer cerca i innovació. “Hi ha uns salaris molt baixos i portem anys reivindicant un augment de les tarifes dels serveis per millorar la situació.” recorda l’Araceli. “Hem perdut en aquest terreny una dècada”.

FASI també gestiona els serveis d’atenció als adolescents i famílies de Barcelona, que atenen unes 8.000 persones en que hi pot anar tothom “no necessàriament famílies en risc de vulnerabilitat” ens diu el Javier. És un molt bon exemple de la prevenció “és un servei clau per als nostres aprenentatges ja que toquem moltes problemàtiques que si es tracten adequadament evitem mals majors” En Joan ens diu que una de les claus d’aquest servei és que és voluntari i això ens dona moltes oportunitats per poder aplicar metodologies preventives. També destaquen els espais familiars en que segons ens diuen el que és interessant és que són entorns en que s’interrelacionen tot tipus de famílies, les que deriva l’administració a través dels serveis socials però també altres que veuen un bon servei en aquestes espais.  

L’entitat, aposta pel desenvolupament comunitari del barri, oferint espais de relació, construcció i participació, per empoderar la ciutadania en la transformació del seu entorn més proper.

Avui dia la Fundació es defineix com una organització que vol promoure la transformació social del barri, per tant, no volem convertir-nos només en prestadors de serveis, també som una entitat que empodera la gent.  La Fundació avui dia té un finançament que es reparteix gairebé a parts iguals entre finançament públic i privat. “Optem per la diversificació de fonts per poder garantir tots els programes que volem portar a terme i garantir la sostenibilitat de l’entitat”

“Tot allò que fem estan al servei de la millora de les condicions de vida de la ciutadania. Nosaltres ens sentim actors de les polítiques públiques” ens diu el Josep. “Estem aquí reivindicant el sentit públic del que fem, estem treballant en l’espai del comú i som dels que pensem que tan l’administració com les iniciatives ciutadanies i la privada s’han d’implicar des de la “corresponsabilitat” en la solució dels problemes de la comunitat com la pobresa infantil, la inclusió social, les noves oportunitats pels joves, etc… “ afegeix en Josep i agraeix la implicació de l’ajuntament en les polítiques i els recursos destinats a la infància i l’adolescència en situació de risc.

Parlem també de la salut mental, un dels fenòmens que més ha afectat l’adolescència arran de la pandèmia. La Míriam ens comenta que “s’estan abocant molts recursos per atendre les necessitats i els malestars emocionals derivats de l’impacte de la pandèmia, però pensem que caldria treballar de forma més preventiva a partir d’accions amb infants d’edats més primerenques perquè els nens i nenes aprenguin a gestionar les seves emocions i puguin ser més resilients”

“Actualment la Fundació Marianao s’enfoca en quatre reptes, el benestar de la infància i les famílies, l’àrea d’inclusió per a persones adultes amb situació d’exclusió social, l’àmbit de l’acció comunitària des del punt de vista de l’empoderament juvenil o l’escola d’adults i que ens lliga amb l’origen de l’entitat i la seva vocació de crear xarxa amb tots els agents socials” Entre aquests programes destaca el “Vente Pa’ká” un programa destinat a la joventut per oferir-los alternatives d’oci saludable i en què centenars de persones cada any gaudeixen de les seves pròpies dinàmiques d’oci i lleure en cap de setmana.  “Per nosaltres és important la participació dels joves, i per això els hem de donar eines perquè participin en la seva comunitat” ens diu el Josep. Finalment també destaquen el repte de les segones oportunitats per recuperar els joves que han abandonat la seva formació.

La seva expertesa és tanta que des de fa uns anys, la Fundació Marianao ha desenvolupat una línia de consultoria social en l’àmbit de l’acció comunitària i les polítiques juvenils i d’inclusió a diversos territoris del país. Són un referent en aquest terreny i són molts els ajuntaments i/o les entitats que els demanen suport.

Com moltes altres entitats han notat l’augment de casos diagnosticats per trastorns en la salut emocional i mental de la infància i l’adolescència i la Maria Aurora ens comenta “això desquadra una mica els nostres pressupostos, perquè amb la saturació dels serveis públics de salut ens hem de fer càrrec nosaltres de les teràpies privades” De fet el finançament dels centres residencials és un dels principals esculls per a les entitats que s’hi dediquen. “Els recursos no creixen mai en correspondència amb les exigències que tenim. Per exemple amb el temps ha augmentat les ratios de les professionals per a la infància i l’adolescència que atenem”.

A això se li ha d’afegir el manteniment de les instal·lacions, o l’augment dels preus en els serveis bàsics com la llum, el gas o l’aigua i els extres per a la infància com els ordinadors perquè puguin estudiar. El finançament és pràcticament públic en la seva totalitat. Ens explica que en alguns casos les despeses es podrien evitar per exemple amb una escolarització que no els obligués a la infància que atenen a estudiar en escoles tan allunyades de les llars que fa que hagin de fer el dinar en els menjadors de les escoles.

Amb aquest panorama la Lali ens comenta que també han copsat un canvi en els i les professionals que entren al mercat laboral. “A mi m’agradaria que els educadors i les educadores estiguin motivats” ens diu.  Amb tot la Maria Aurora ens dona un exemple per l’esperança, un nen que hi va residir i que avui és educador social. Ens diu rient “fins i tot es va oferir per treballar aquí” i la Lali afirma “la majoria acaben sortint-se. Hi ha infància que treu molt partir d’haver estat aquí”.

Ens comenta que “els preocupa molt la situació dels entorns de molts infants i joves. L’impacte amb aquestes persones és molt important. En realitat estem acompanyant a aquesta infància en els molts conflictes que tenen. Moltes famílies que atenem en els programes socioeducatius són de persones que han hagut de marxar per desnonaments” . En aquesta tasca social fan programes socioeducatius que inclouen Centre Obert, reforç escolar, casals d’estiu i campaments. Però miren d’estar al dia i esmercen esforços en adaptar-se als canvis: “una de les parts importants és afrontar la bretxa digital amb les famílies, per això atenem moltes persones en competències digitals. Per nosaltres és bàsica” ens diu la Neus. Aquest any incorporen un programa de reforç educatiu online, perquè puguin fer aquesta activitat a casa seva. Fan un pilotatge entre infants que estan en els programes socioeducatius i voluntaris que farien de mentors.

En el projecte social també hi ha un programa d’atenció social orientat a persones migrades.

La seva tasca però no la fan soles. Amb el programa CaixaProinfància han creat xarxa amb quatre entitats més per treballar sobre el benestar emocional. “Intentem donar sempre un acompanyament integral tant intern com extern amb col·laboració amb entitats del territori per cobrir totes les necessitats de les persones”.

També fan programes per a joves, el que anomenen projectes de lideratge que inclouen orientació professional i vocacional, fomentar el voluntariat per joves a partir dels 18 anys que inclouen formació, orientació i inserció laboral amb col·laboracions amb empreses. També en aquests programes miren d’adaptar-se als nous temps i hi ha incorporat un programa en que se’ls fa a través d’eines digitals per apropar-se més als seus hàbits.

Quan els parlem del paper de les administracions en les polítiques socials la Neus és força clara “ la situació està empitjorant, cada vegada hi ha més necessitats i els recursos no augmenten. En moltes ocasions ens hem de fer càrrec les mateixes organitzacions socials i moltes vegades sense reconeixement. Ni tan sols hem rebut aquest reconeixement en el paper essencial que vam tenir durant la pandèmia sostenint una situació molt complexa” I conclou dient “sentim un cert abandonament sabent que des del sector social no direm mai prou per la nostra vocació de servei” .Una circumstància que afirmen és greu tenint en compte que cada vegada hi ha més persones amb necessitats d’acompanyament “els últims anys s’ha igualtat el nombre de famílies autòctones i de famílies migrades que atenem i això és un indicador”.