Posts in category: NOTÍCIES

Arribem a un paratge bucòlic a Sant Climent de Llobregat. Entre boscos de pins i vegetació mediterrània abundant, una casa de tres plantes acull la Llar Nova Esperança, una associació de treballadores socials que gestiona un Centre Residencial amb 23 nens i nenes. Acompanyen infància des dels 0 fins els 11 anys i ho fan amb una trentena de professionals entre educadores socials, manteniment i cuina. La casa disposa de terrasses amb unes vistes immillorables i espais diàfans i amb totes les comoditats per els residents. Ens reben la Ada, directora i la Begoña que fa de tresorera.

Avui és una associació que formen les educadores socials del centre i que té els seus orígens en un centre que va fundar una monja fa més de 30 anys. L’Ada ens recorda aquests orígens, ja hi treballava, i com es van haver de fer càrrec del centre quan la germana religiosa va deixar-lo. “Com que ho portava tot ella, no en sabíem res i vam haver de formar-nos a tota pressa per mantenir el centre i gestionar-lo”

Són un centre que acompanya infància molt primerenca. “Sempre havíem fet primera infància i avui, en funció de les necessitats de DGAIA, hem ampliat l’edat fins els 10 o 11 anys d’edat” La Begoña ens diu que aquesta situació també s’ha hagut d’adaptar per mirar de no separar germans i germanes. Ens expliquen que en ser centre de primera infància “De vegades, com que no hi ha prou places en els centres d’acollida, ens hem de fer càrrec d’infància que surt directament dels seus entorns familiars” ens diu l’Ada.

Avui ens desplacem al barri de Hostafrancs de Barcelona. Al costat d’un campanar trobem l’edifici que acull la seu central de la Fundació Acció Social i Infància, FASI, el centre d’oficines de l’entitat i el lloc on es treballa en la innovació social per aplicar noves metodologies a una acció que està sobretot enfocada en la prevenció i les famílies. Ens rep el seu comitè de direcció: Javier Martínez, director general, Araceli Reales directora d’administració, el Joan del Rio, director tècnic i Juan Carlos García, director de persones.

Seiem al voltant d’una taula en una còmode sala de reunions i ens expliquen els orígens de l’organització i quina és la seva especialitat. “L’objectiu principal és que l’usuari dels nostres serveis no sigui després un recurrent en altres espais dels serveis socials. Dediquem tots els nostres esforços a la prevenció” FASI es va crear al 2010 amb la creació del model de les Cases d’Infants amb el sector social, el públic i amb sector privat. “Avui som una fundació independent que treballa amb la perspectiva de la família, ens agrada dir que no treballem només amb l’infant sinó sempre amb les seves famílies. I a la vegada volem sempre intentar fer coses noves, estem abonats a la innovació”. Ara estan treballant en un projecte en el marc dels Next Generation que es basa en afrontar des d’un punt de vista comunitari les problemàtiques de les famílies amb infància i adolescència i que iniciaran amb un pilot a totes les demarcacions catalanes. “Es tracta que les decisions sobre aquestes famílies es prenguin amb les persones rellevants del seu entorn perquè les solucions estiguin dins del seu context” ens diu el Joan “volem mostrar que això pot tenir efectes beneficiosos. Es tracta d’involucrar la comunitat en les solucions” . El Joan afegeix “El repte és poder fer un bon diagnòstic de les situacions més enllà dels individus per tal de poder treballar en el seu context i que trobin la solució sense haver d’abandonar el seu entorn”.

Arribem a Sant Boi de Llobregat, la important població del Baix Llobregat que ha estat centre neuràlgic de moltes de les mobilitzacions ciutadanes de l’Àrea de Barcelona, signe d’un teixit social molt ric i actiu. L’entitat que visitem aquest cop és al barri més poblat de la ciutat, el barri de Marianao, que concentra una tercera part de la població del municipi, i concretament ens veiem amb les persones responsables de la Fundació que porta el nom del barri, un exemple d’activisme social i d’acció comunitària amb ànim transformador. Per aquesta entitat hi passen anualment més de 3.000 persones, i la majoria en programes en què tothom acaba participant en la configuració i les decisions que s’hi prenen. També els 60 professionals que hi treballen i les persones voluntàries que també participen i són protagonistes.

El naixement de la Fundació Marianao està en l’ADN de la seva filosofia. Van iniciar el seu camí a partir de l’ocupació d’un edifici abandonat per crear i reivindicar un espai socioeducatiu al servei dels ciutadans del barri. Avui és un centre neuràlgic d’activitat on es creen xarxes que milloren la qualitat de vida i el benestar de les famílies, i molt especialment, de la infància i l’adolescència. Amb els anys han anat adaptant la seva tasca a les demandes dels usuaris i les usuàries i de les noves necessitats socials. Ens reben en Josep Torrico, responsable del Programa de Noves Oportunitats que treballa en la vocació d’oferir respostes educatives als joves que es troben en risc d’abandonament dels seus estudis o joves que han deixat els estudis o la seva formació, i  Míriam Rodríguez, responsable de l’àrea d’atenció d’infància i famílies. Tots dos són veïns del barri.

“Vam començar oferint alternatives de lleure educatiu pels joves que estaven en una situació de fragilitat social al barri” ens explica la Míriam. . “Van ser uns anys de reivindicació i construcció col·lectiva del projecte per oferir opcions i alternatives que milloressin les condicions de vida del barri. Als anys 90 l’ajuntament fa una cessió de l’edifici a l’associació infantil i juvenil de Marianao, per poder desenvolupar el projecte global ”. Va ser a partir d’aquests anys que l’associació va passar a ampliar els serveis a la comunitat més enllà del lleure per a la infància i l’adolescència. El barri es  va poblar de les onades migratòries de la resta de l’Estat dels anys 50, i amb el temps ha anat acollint altres persones procedents d’altres indrets del món “Actualment en els nostres programes d’infància, el 40% dels infants atesos són fills i filles de famílies provinents del nord d’Àfrica i Sud-Amèrica” ens detalla la Míriam.

FEDAIA té nova Junta Directiva després de sortir elegida a l’Assemblea Extraordinària d’aquest mes de març celebrada al Convent de Sant Agustí de Barcelona. Ha estat elegida  amb més del 90 per cent dels vots. També més de 9 de cada 10 dels assistents han aprovar l’informe de gestió de l’exercici de 2022 i el Pla d’Acció pel 2023. La nova Junta, que es constituirà el 18 d’abril,  treballarà per donar continuïtat als objectius marcats fins ara intensificant els eixos d’incidència i enfortiment, accentuant la governança democràtica amb més participació de les entitats, cercant noves formes de finançament i adaptant en les seves pràctiques una visió territorialitzada.

Avui toca visita a la part alta del districte de Gràcia de Barcelona, el que es coneix com a barri de la Salut. Allà, en un carrer costerut trobem la Llar de Sant Josep de la Muntanya, en una finca formada per impressionants edificis modernistes que acull sis llars que fan de centre residencial per a infància i adolescència. Es propietat de la congregació religiosa Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, que s’hi va instal·lar fa més d’un segle i actualment acompanyen una seixantena de persones que van dels 3 als 18 anys. En total hi ha més de 60 professionals que hi dediquen les seves hores a vetllar pel seu benestar i el seu desenvolupament personal. Entre les quals la superiora de la congregació,  Maria Aurora Barrientos, i la treballadora social, Eulália Coll, que són qui ens reben i amb qui conversem.

La Maria Aurora és una dona que parla amb claredat amb el seu accent andalús i un gran sentit de l’humor. Ens explica com s’organitzen. A cada llar tenen una professional de referència i s’encarreguen de fer activitats per a els residents en funció de les seves edats “per mi és molt important que el cap de setmana puguin fer una sortida a l’exterior” ens diu. “Amb els adolescents és més difícil, de vegades els hem d’empènyer perquè surtin” La Lali ens diu que això depèn també de les èpoques i ens explica que hi ha una bona relació amb les escoles on estudien els nens i les nenes que hi resideixen i això permet una intervenció més favorable.

Ens comenten que els últims anys estan veient canvis que són difícils de gestionar “últimament ens venen més adolescents i quan arriben estan “molt trencats” i és més complicada la nostra feina” i explica que a ella, que hi va estar uns anys fora, li sobta que encara avui continuïn faltant recursos per fer front a l’acompanyament a infants i adolescents amb necessitats especials .”Aquí hem de fer-nos càrrec de joves amb alguna discapacitat fins els 21 anys perquè no troben plaça en centres especialitzats” La Lali afegeix que cada vegada arriben més adolescents directament de les seves famílies al centre sense passar per centres d’acolliment i això les obliga a elles a fer les feines de valoració i adaptació. Una situació que es complica quan arriben després de temps de desemparament en el entorn d’on procedeixen.

Ens desplacem a la vila de Gràcia, al carrer Jaén, un d’aquells carrerons estrets i per a vianants tan emblemàtics del barri on trobem la seu d’YMCA a Barcelona. Es tracta d’una organització internacional que té per objectiu promoure el benestar de la infància i l’adolescència i el seu desenvolupament personal. Ens reben la Neus Ribera, directora d’YMCA  i Laura Bosch, responsable de l’àrea d’intervenció social

Actualment treballa una quarantena de professionals entre l’equip tècnic i el socioeducatiu y unes 40 voluntàries que atenen unes 900 persones l’any. Treballen amb tot tipus de famílies per desenvolupar el potencial de la infància, adolescència i joventut, no només amb famílies en situació de risc. La Neus ens explica que algunes de les activitats que fan són les que serveixen per finançar la resta de serveis, els més adreçats a la vessant social. “La nostra vocació és transformar la vida de les persones i per a fer això ho fem a través d’uns indicadors que ens permeten seguir el seu itinerari” Gràcies aquests indicadors poden veure la situació en tots els territoris on treballen.

La Neus ens explica “Tenim molt clar el model d’intervenció i quins serveis podem oferir, sobretot en la vessant socioeducativa i d’oportunitats laborals”. Acompanyen infància i adolescència de 4 anys a 18 anys en els programes socioeducatius fonamentalment del barri “abordem tots els nivells d’intervenció, des de les educatives de la infància fins a les sociolaborals de les famílies. Ens trobem amb dificultats de tota mena, des de econòmiques fins les psicoemocionals” 

FEDAIA llança una campanya pel Dia Internacional de la Dona per reconèixer el treball de les cures en general, i en concret, les relatives a la infància i l’adolescència.
A més vol visibilitzar una feina que malgrat ser una feina majoritàriament femenina, necessàriament és una responsabilitat de tots i totes.

A la part alta de Teià, al Maresme, ens hem citat amb els responsables de la Fundació Privada Llar Santa Rosalia, en una casa entre el poble i la natura amb un espaiosa entrada, i una capella que corona un conjunt arquitectònic bucòlic. En aquest espai hi ha un centre residencial que acull 29 infants i adolescents i que s’ha convertit en un referent en l’acompanyament d’aquestes persones. Ens rep el sacerdot d’origen irlandès David Kelly i la subdirectora del centre, Lluïsa Romero, acompanyada de l’Eric, un dels nens que està al centre i que aquest matí té festa a l’escola. Afectuós ens fa de guia per les instal·lacions del centre mentre observem els espais diàfans i ben cuidats on viuen els residents, habitacions àmplies, cuines integrades amb els menjadors i els salons de cada sala i una organització per edats en cada planta de l’edifici. Tot en una casa rústica enmig d’un entorn natural que permet a la infància i l’adolescència poder desenvolupar-se en un  ambient sa i espaiós.

El David Kelly ens explica que el centre va néixer el 1985 després que les monges franciscanes que el portaven el cedissin a la Fundació. Des de 1989 van començar a treballar amb la infància derivada per DGAIA. I acollien infància i adolescència des dels 0 fins als 18 anys. La distribució de l’edifici està concebuda per plantes segons franges d’edat, dels 0 als 5 anys, dels 5 als 10, dels 10 als 14 i dels 14 fins els 18 anys. També les professionals que se n’ocupen estan dividides per plantes i hi ha 26 persones que se n’ocupen.

Actualment només rebem infància a partir dels tres anys, i mantenen la independència de les plantes en les mateixes franges d’edat. El David ens explica que la situació és complicada perquè “Tenim bastanta infància amb problemes psicològics. Més de la meitat necessita tractaments per aquesta mena de trastorns” I com ens hem trobat en moltes altres entitats, afirma que els serveis públics de salut mental són absolutament deficients,  “ l’any passat vam gastar de fons propis més de 12.000 euros per fer front aquesta mena de tractaments. En els serveis de salut pública hi ha llistes d’espera molt llargues i cada dos per tres canvien els professionals cosa que fa que els infants i adolescents no tinguin un seguiment adequat. Els nens i nenes que venen aquí arriben amb unes motxilles molt pesades i necessiten aquest tipus d’acompanyament”.