Posts in category: NOTÍCIES

        Entre grans extensions de cultius de cereals i en un conjunt de tres masies, trobem la Fundació Privada Obra Tutelar Agrària a Lliçà de Vall. Arribar a aquest escenari és envoltar-se de les vistes, les olors i els sons d’una mena d’estampa bucòlica que ens remet a les millors qualitats de l’àmbit rural. Ens reben a l’entrada rústica d’una de les masies de l’entitat, Martín Berini, president de la Fundació i la Marta Angrill, que és directora d’un dels centres residencials que la Fundació té a la Colònia dels Gimenells a les comarques lleidatanes.

         Mantenen l’esperit inicial de la Fundació a principis del segle passat quan el magistrat Ramon Albó la va fundar amb la idea que la infància desemparada i en risc d’exclusió social tingués un espai en contacte amb la natura i que els permetés formar-se en l’àmbit rural. Conversem en una masia de finals del segle XVI, a la colònia agrícola de Santa Maria del Vallès, que avui fa de centre residencial i al costat dels habitatges tutelats per a joves. Ens explica com es va esglaià Ramon Albó quan va conèixer “la gàbia dels micos” ens explica en Martín i afegeix “era el lloc on tenien tancats el que anomenaven els trinxeraires, criatures desemparades que vivien al carrer. Es tractava de treure aquests nens i nenes dels baixos fons de la gran ciutat i oferir-los vida sana i un futur en el camp”

         Avui la Fundació continua donant formació agrícola als adolescents que atenen. Es tracta de 28 adolescents d’entre 14 i 18 anys al centre residencial i 8 més al programa Cultiva i Educa per a majors d’edat als quals paguen un salari per treballar en els terrenys de la colònia.

         La Marta ens explica que en els centres territorials fan el possible per què aquesta adolescència mantingui la vinculació amb la família “treballem amb la DGAIA en aquesta feina, malgrat que en la majoria de casos el retorn a l’àmbit familiar no es dona”.

         Per això segons en Martín “és tan important treballar l’autonomia personal. Donar-los eines perquè puguin desenvolupar-se per ells mateixos quan abandonin els serveis de protecció. Aquesta és la segona oportunitat que els podem oferir. Gairebé tota l’adolescència que surt d’aquí acaba trobant sortides laborals, i no només al camp”.

         L’entitat, i això els fa diferents a la majoria de les associades a FEDAIA, té una part important del seu finançament en el patrimoni agrícola: “amb la seva explotació aconseguim anivellar el dèficit ja que l’administració no acaba de cobrir tot el que volem per donar un servei digne a aquesta adolescència. A més això ens proporciona un entorn paradisíac que, no només dona l’oportunitat als usuaris de formar-se en l’activitat agrícola, sinó que el fet d’estar aquí els dona una serenor que no troben a la ciutat” ens diu el Martín.

Durant dos dies, Elisenda Xifre, presidenta de FEDAIA,  junt amb altres entitats del tercer sector social,  han viatjat a Brussel·les com a membres de la delegació organitzada per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, per mantenir diverses trobades amb representants de les principals institucions europees.

FEDAIA ha participat a les reunions amb eurodiputats i eurodiputades catalans com Ernest Urtasun, Diana Riba i Toni Comín on, entre d’altres qüestions, ha traslladat la nostra preocupació pel creixent índex de pobresa infantil a Catalunya, així com la realitat i efectivitat dels Serveis Socioeducatius per ajustar-nos a les recomanacions europees en matèria de desinstitucionalització i treball preventiu.   

Una altra de les trobades mantingudes ha estat amb una representació d’Eurochild amb qui han compartit reflexions i estratègies comunes referents a la Garantia Infantil.

Altres reunions celebrades han estat amb la Direcció General de Treball i Assumptes Socials de la CE i xarxes europees del tercer sector.

Al vell mig de Barcelona, a molts pocs metres de l’Ajuntament i del Palau de la Generalitat hi ha una entitat que treballa per garantir la igualtat d’oportunitats i per atendre  les necessitats de la infància, l‘adolescència i les seves famílies en un barri admirat pel turisme, però que  amaga també la cara del risc i de la vulnerabilitat. Ens desplacem a la Fundació de l’Esperança i ens reben la Núria Danés, directora, Berta Boadas, coordinadora d’Acció Social i Jalal El Aamri, educador social del grup de joves.

Parlar amb responsables d’aquesta entitat és parlar amb la història de la ciutat. El seu origen es remunta al 1740 a partir de la Casa de Recés, un centre residencial que acull a dones joves en situació de vulnerabilitat, tot i que la Fundació és relativament jove, va néixer el 2013. Quan entres a l’edifici s’ensuma història. Estan a un edifici de l’antic Mont de Pietat, que està construït a sobre de la capella de l’Esperança.

Una referència pels veïns i veïnes, ara per les persones que tenen menys recursos. “És molt important que les famílies en situació de vulnerabilitat sàpiguen que tenen un lloc de referència al barri” ens diu la Núria.

Atenen uns 150 infants i adolescents que participen a les activitats de centre obert, reforç i lleure educatiu i hi treballen 28 professionals. La seva filosofia la resumeix amb poques paraules la directora: “Nosaltres acompanyem persones i generem oportunitats”.

   En els costeruts carrers d’El Carmel i sota el Turo de la  Rovira trobem un dels centres residencials referents a Barcelona. Són les instal·lacions que la Fundació Fàtima té en aquest indret i on habiten una trentena d’infants i adolescents acompanyats per una quarantena de professionals, socioeducadors i socioeducadores i auxiliars. És un centre peculiar, tan per la seva ubicació com per les seves metodologies que tenen en l’educació la pedra angular del projecte.

  Ens rep l’Anna Marín, gerent de la Fundació. “L’atenció està centrada en què l’educació que es doni el nen o nena li permeti tenir un projecte de vida quan marxi del centre” ens diu. Actualment atenen infància des dels 0 als 16 anys. “Els grans han de poder marxar almenys amb una titulació. Per això fem un programa de reforç escolar, amb tres mentors, que també es fa durant l’estiu per solventar les dificultats que tenen en les 11 escoles en què treballem”.

  L’objectiu és superar l’estigma i per això reparteixen els infants per diversos centres del barri i els inscriuen en activitats extraescolars perquè reforcin la seva vida comunitària.   “Procurem que els infants que atenem tinguin recursos per tractar problemes conductuals.  Sempre busquem les solucions terapèutiques més adequades per cada infant. Arran del confinament els infants que arriben tenen situacions més complicades des del punt de vista de la salut emocional i mental” ens diu l’Anna i ens recorda que els contextos familiars són cada vegada més complicats “avui no n’hi ha prou amb un salari per sortir del cercle d’exclusió social”.

        La gerent de la Fundació Fàtima ens explica que una part important dels programes que fan els financien aportacions privades perquè amb els diners que cobreix la plaça amb diner públic no hi arribarien. L’Anna apostaria per una feina en xarxa en què es posés les famílies en el centre, però ara per ara no funciona.

08 setembre 2022- Article de la FEDAIA per a Social.cat.

Els últims anys, sobretot des de 2017, amb l’auge de les mobilitzacions vinculades al 8M i moviments a les xarxes socials com el Me too, la discriminació per raons de gènere han estat un dels temes centrals en les agendes públiques a Catalunya i Espanya. Les administracions han iniciat una cursa per reduir les desigualtats en aquest terreny amb la implementació de plans d’igualtat als sectors públics i privats, amb legislacions específiques i amb l’alliberament de recursos en la lluita contra les violències masclistes.

Amb tot hi ha terrenys que queden a l’ombra d’aquestes polítiques, especialment en els àmbits de relacions socials i sexo afectives. La infància i l’adolescència són, sense cap mena de dubte, els sectors poblacionals on més es pot treballar per mirar de reduir discriminacions que durant dècades han estat normalitzades.

Que infants i adolescents prenguin consciència hauria de ser, doncs, una prioritat, i per això cal que totes treballem plegades. No serà fàcil veient els índexs que revelen algunes enquestes recents A l’estudi “Percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut”, publicat el setembre de 2021 per Save The Children, es constatava que només un terç dels nois i les noies joves de 15 a 29 anys identifica com a violència les pràctiques de submissió digital, mentre que un altre terç considera “inevitable o acceptable” controlar els horaris de la parella, impedir-li que contacti amb familiars o amistats o dir-li què pot o no pot fer. I en l’estudi publicat per la Fundación FAD Juventud revelava que un de cada cinc adolescents i homes joves creu que la violència de gènere és només un “invent ideològic” creat pel moviment feminista.

És per això que es fa més necessari que mai que les entitats i organitzacions que acompanyem la infància i l’adolescència reflexionem i compartim coneixement i aprenentatges per revertir aquesta situació. Aquest és precisament l’objectiu del 26 Fòrum FEDAIA que se celebrarà els dies 5,6 i 7 d’octubre amb el títol “Avancem en la perspectiva de gènere en la infància i l’adolescència”.

Serà un punt de trobada de professionals i expertes que debatran i dialogaran, des de diverses vessants i sensibilitats, sobre la perspectiva de gènere en l’educació, l’atenció i acció socioeducativa adreçada a la infància i l’adolescència. S’abordaran temes com les masculinitats crítiques, l’abordatge de la igualtat de gènere en el dia a dia d’infants i adolescents, coeducació, diversitat, les violències i abús. També s’abordarà fins a quin punt les professionals ens hem de reeducar per superar el patriarcat, com a sistema atàvic i com a origen de la discriminació de gènere, que ha travessat tots els marcs de pensament i acció durant molt de temps.

A través de ponències, tallers i xerrades, i amb l’acompanyament de noms propis com el d’Isabel Duque, Psicowoman, o Lucia Ortiz, advocada, entre moltes altres, amb l’objectiu d’abordar totes aquestes qüestions.

L’augment de les formes de consum cultural i informatiu que permeten les tecnologies estan comportant un retorn en alguns aspectes a una concepció arcaica pel que fa a la distinció i rols dels gèneres en indústries tan populars com els videojocs, alguns productes audiovisuals i l’accés a continguts per a adults que refermen formes de masculinitat crítica. Un retrocés que també s’està produint en un marc polític amb opcions que representen una involució en el camí cap a la igualtat i que representen esculls als quals s’hi haurà de fer front.

FEDAIA a través del seu Fòrum vol posar el seu granet de sorra en el camí per generar dinàmiques capaces de sobreposar-se a les amenaces que posen en perill la igualtat de totes i per extensió la igualtat d’oportunitats per a tothom. Perquè treballar per una perspectiva de gènere no és una opció, és una obligació si volem societats més justes.

Article publicat a Social.cat

Avui toca visita a Granollers, i parlar a la capital del Vallès Oriental del sector social és parlar de l’Associació REIR, Recursos Educatius per la Infància en Risc . Aquesta entitat s’ha convertit en un referent en l’atenció integral de les persones i en especial en l’acompanyament en processos de recuperació de la infància en risc de vulnerabilitat. Ens hi desplacem a la seva seu iens reben el Daniel Julià, director general de REIR  i la Carol Gesa, cap de projectes.

Arribar a la seu és arribar a una oficina diàfana que permet la relació entre totes les persones que hi treballen i que dona una sensació de professionalitat. És una de les idees principals del Daniel, fundador de l’entitat.

Van néixer ara fa 15 anys en l’àmbit de la protecció de la infància, amb el centre residencial de Santa Agnès. Però per l’extensa experiència del Daniel “teníem clar que la protecció és l’últim esglaó perquè és molt difícil fer un treball integral només amb la infància quan t’arriba a un centre amb 14 o 15 anys”. Per això van considerar que havien de posar l’accent en la prevenció. “Vam ser pioners amb iniciar un model que no es basa en un espai físic. Nosaltres volíem arribar on eren les persones amb necessitats. Jo era educador de carrer a Barcelona i això em va marcar”.

REIR tenen molt clar que els projectes s’han d’adaptar a les realitats territorials i aquesta és el seu principal eix d’actuació. “La nostra funció és capacitar les persones perquè es valguin per si mateixes, treballant en la seva formació i sobretot posant la família en el centre d’actuació, perquè protegir l’infant sense capacitació de les famílies és molt complicat. La clau és treballar en processos preventius abans que les famílies hagin de recórrer a serveis socials. No té cap sentit treballar només amb la infància sense garantir que tindrà un ecosistema saludable” I el Daniel ofereix una possible solució: “El problema és que anem fent accions puntuals. Cal fer atenció universal a tota la població per tal que puguem detectar ràpidament els processos de deteriorament en les estructures familiars i engegar programes per evitar mals majors”.

A Sant Andreu de la Barca hi ha un dels centres residencials de referència, La Immaculada ho és per les seves instal·lacions, però sobretot per la seva història de la Fundació OBA que la gestiona, vinculada al religiós Pere Tarrés. El que es va iniciar com un centre sanitari per a infants amb tuberculosi ha acabat sent un espai per a infància i adolescència tutelada per l’administració arran de complexos processos familiars. En aquest centre atenen una quarantena de persones en quatre llars diferents. Es tracta d’un espai en què nens i nenes estan en permanent contacte amb la natura amb una vista de tot el poble. És una de les accions d’OBA, Organisme Benèfic Assistencial i ens reben Enric Vendrell, gerent de la Fundació, i el director de la Immaculada, Jordi Usurruaga i la subdirectora Mireia Castelló.

Ens expliquen que cada vegada es troben amb més casos d’infants i adolescents amb problemes de salut mental, i es fan creus dels pocs recursos públics que hi ha per atendre aquestes persones sense recursos. Al centre atenen fills i flles de famílies que han passat processos molt complicats i per això en Jordi assegura que “per definició totes les persones que atenem haurien de tenir suport psicològic professional. Són nens i nenes que s’han vist separats de les seves famílies”.

La Mireia afegeix que “per això una de les nostre prioritats és que aquesta infància estigui de forma puntual amb nosaltres i retornin a les seves famílies, però no és gens fàcil. Nosaltres treballem amb els i les progenitores però el sistema no té prou eines per treballar amb aquestes famílies”. En Jordi hi afegeix un problema estructural: “No queda clar qui ha de treballar amb les famílies. La nostra funció és donar atenció a aquestes criatures. Ens trobem que depèn de l’EAIA es pot fer un treball en xarxa que està força bé, però de vegades no tenim cap contacte periòdic de seguiment d’aquestes criatures”.

En la mateixa línia la Mireia fa un diagnòstic: “No hi ha un sistema per recuperar les famílies i això pot abocar aquestes persones a situacions molt complicades. Pel que fa a teràpies amb famílies només hi ha ajuts per a 10 sessions, per exemple” I afegeix “aquest és un problema immens perquè un cop aquestes criatures acaben el seu periple de tutela, a partir dels 18 anys, no tenen protecció i en moltes ocasions tornen a les famílies”.

    Al costat del mercat de Santa Caterina i a pocs metres de la Catedral de Barcelona, el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de, entre carrerons estrets i places emblemàtiques de la capital catalana, es troba la seu i els espais de l’Associació l’Esquitx Barcelona. Es tracta d’una entitat que des de fa dècades dona servei a la infància, l’adolescència i la joventut d’un barri amb moltes necessitats per a moltes famílies de persones nouvingudes i en situacions molt complexes. Arribem amb la plaça Pons i Clerc a migdia, just quan els turistes admiren les pedres plenes d’història d’una zona de la ciutat plena de contrastos. Atrafegades per la feina ens reben l’Anna Capdevila, coordinadora, i el Jordi Fluvià, de comunicació i recursos.

    Ens expliquen que des de 1985 donen servei al barri i a mesura que han passat els anys i han crescut les necessitats han anat adaptant els serveis: “La idea és fer un acompanyament integral de 0 a 18 anys i enfocat amb el treball amb famílies”, per això tenen tres espais: la caseta de barri de 0 a 3 anys, on van els infants amb família; el Centre Obert a partir de quatre anys i fins els 14, que venen a les tardes a fer reforç educatiu i es treballen els hàbits saludables i tallers i activitats, i que és un espai de joc i relació que es treballa des de la quotidianitat; i finalment l’espai jove per a adolescents des dels 14 fins el 18 anys amb un model que potencia més la seva autonomia. “També fem suport familiar des de 2007 en tràmits amb l’administració, sobre l’educació dels fills i filles, en temes de vida intrafamiliar i com a tractament psicoterapèutic”, ens explica en Jordi, i destaca ”la nostra intervenció és basa en la vinculació afectiva”.

   En aquest temps s’han convertit en una referència per les famílies del barri, en alguns casos amb resultats no massa desitjables: “Des que va començar hem atès fins a quatre generacions d’una mateixa família, i això vol dir que són persones que no han pogut sortir del cercle de la pobresa. Moltes vegades ens plantegem que no acabem de fer bé i ens adonem que l’entorn determina molt” ens diu l’Anna

    Actualment acompanyen més de 100 famílies, i en el cas de les mares estan aconseguint crear una xarxa de suport entre elles. Hi ha 14 professionals de l’àmbit de l’educació, la psicologia, comunicació i administració contractats a través del Conveni d’Acció Social de Catalunya, així com persones voluntàries i estudiants en pràctiques, malgrat que trobar personal qualificat que vulgui treballar en aquests serveis és cada vegada més difícil:  “És molt difícil viure de la feina social” ens expliquen, constatant que les condicions laborals del sector provoquen una rotació que dificulta els projectes a llarg termini.

Avui ens hem apropat a un dels barris amb més història de Barcelona, però també amb una reputació força controvertida. És un dels espais de la ciutat que més ha viscut l’arribada migratòria els últims 30 anys i això l’ha transformat. Treballar al Raval és treballar al centre d’una de les ciutats més admirades del món i alhora fer front a una demanda creixent de serveis per part de famílies que viuen en un risc extrem de vulnerabilitat.

Visitem una de les entitats, la Fundació Gavina, que des de fa 1979 treballa en aquests carrers mirant d’oferir serveis i activitats a la infància, adolescència i les seves famílies amb la idea de defensar la igualtat d’oportunitats. Tenen l’honor d’haver estat el primer centre obert a Catalunya. Ens reben en Celso Pérez, director, la Mireia Salietti, responsable comunicació i l’Olga Cobides, responsable de gestió interna.

 La Mireia ens explica l’origen de l’entitat i que mantenen l’esperit “Va néixer com una entitat de voluntaris, en una època en què l’escolarització no era obligatòria i hi havia un munt de nens i nenes als carrers. Per nosaltres el voluntariat continua sent important”