Signatura TTS-Gov

Signat el IV Pla de suport al tercer sector social 2023-2027

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

Signat el IV Pla de suport al tercer sector social 2023-2027
07/07/2023

7-juliol-2023 El Govern, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya es comprometen amb les entitats socials, per tal que puguin desenvolupar la seva tasca fonamental de donar suport a les persones en situació de vulnerabilitat.

Ha estat en un acte solemne encapçalat pel president de la Generalitat i en què hi havia la representació de tot el teixit social català, incloent-hi membres de FEDAIA.

Amb aquest Pla es vol millorar la fortalesa de les entitats davant dels canvis del context socioeconòmic, facilitar el desenvolupament de les seves tasques, fer més efectives les polítiques destinades als col·lectius en situació de vulnerabilitat i potenciar un estat del benestar fort, inclusiu i equitatiu. Inclou 84 mesures que s’estructuren al voltant de set àmbits d’actuació: informació, avaluació i transparència; participació del tercer sector social en les polítiques socials; contribució a l’enfortiment econòmic i a l’estabilitat financera del tercer sector social; millora del model de col·laboració publicosocial per facilitar la cooperació entre les administracions públiques i el tercer sector social; suport a la innovació, la internacionalització i la millora competitiva de les entitats del tercer sector social; reconeixement del tercer sector social i foment del suport ciutadà i empresarial, i millora de la qualitat de l’ocupació al tercer sector social.

Facebook
Twitter
LinkedIn
2Imagen2

FEDAIA en Ruta – Grup CHM Salut Mental

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

Fedaia en Ruta - Grup CHM Salut Mental
26/06/2023

Som al barri de les Corts de Barcelona on hi ha la seu central de la Fundació CHM Salut Mental, integrada al Grup CHM Salut Mental, que gestiona serveis i programes d’atenció a persones amb problemes de salut mental i emocional, des d’una perspectiva comunitària i integral. Van iniciar el seu camí el 1975 i des d’aleshores han dissenyat programes destinats a l’acompanyament de les persones afectades, no només des del punt de vista terapèutic sinó també des del punt de vista preventiu i de la inclusió social.  Actualment hi treballen en tot el Grup CHM més de 200 professionals i atenen milers de persones i famílies cada any. Tenen multiplicitat de serveis destinats a la salut mental, sobretot a Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, i especial incidència en la infància i l’adolescència en situació de risc. Parlem amb la Raquel Rubio, Cap de Secció SSAE i Espai Jove Servei de Suport i Atenció Emocional.

Des de la Fundació posem l’accent més en la prevenció que en la intervenció, treballem sobretot el benestar emocional” ens diu i afegeix “donem atenció a infància i adolescència quan des de la família o l’escola s’hi ha detectat un malestar i, per altra banda, acompanyem les famílies que normalment estan en situacions de vulnerabilitat o inestabilitat per diversos factors” . La majoria de persones i famílies els arriben derivades dels serveis socials, però també per mutu propi perquè ja els coneixen com a referent en aquest àmbit. “Estem atenent moltes noies que ens venen a demanar suport i les orientem en la criança de les seves criatures. De fet la nostra tasca està orientada a totes les etapes vitals de la persona en el terreny preventiu” ens diu la Raquel.

Parlem de la migració i els problemes que es deriven per la falta de recursos en moltes d’aquestes famílies. Ens diu la Raquel que això genera molt estrès i és un factor evident de risc Les mares amb fills i filles i situacions d’habitatge molt complexa és un perfil que creix. L’accés de l’habitatge és sens dubte una qüestió que genera molta angoixa i moltes vegades precisa d’acompanyament professional. Hi ha situacions de precarietat que generen depressió i malestar emocional. La incertesa és un factor que pot acabar derivant amb un trastorn i en això ens hi trobem molts casos”

La pandèmia ha acabat d’empitjorar la situació. La Raquel ens explica que ara hi ha més adolescents reticents a sortir de casa i que precisen d’acompanyament. “Això ho ha agreujat el fet que no hi hagi límits amb l’ús de les pantalles. Nosaltres ajudem a les escoles a intentar gestionar aquesta situació. Les famílies estan desbordades per aquest tema i els podem donar un cop de mà”.

Ara com entitat, en el seu departament de gestió del coneixement, estan fent un estudi de primers auxilis emocionals en el programa de salut i escoles “Es fan sessions anuals amb l’alumnat, les famílies i la docència. Els resultats d’aquestes sessions ens han de servir per tenir eines per atendre problemes de malestar emocional. Per exemple, ens hauria de servir per detectar els casos de pensaments suïcides en que hi hem notat un augment”. La Raquel diu que part d’aquest malestar està en la gestió de la frustració, que cada cop és més complicada “vivim un món en que les gratificacions són immediates i aquest canvi genera inèrcies molt complexes. Estem en una societat que podem sostenir molt poc la tristesa i el malestar i immediatament necessitem trobar-nos bé”. Ens explica que en aquests moments tenen un programa de benestar emocional a 44 escoles de tot Barcelona on professionals treballen amb la metodologia restaurativa i es troben que els adults necessitem eines per aturar aquesta aixeta oberta que és el consum dels continguts a través de les pantalles. “Això és també protegir la infància” ens diu la Raquel.

 

Acabem la conversa reflexionant sobre les situacions de vulnerabilitat extrema i convençudes que la feina que fan des de la Fundació CHM Salut Mental és una peça clau per pal·liar els efectes d’una emergència social que no acaba de trobar sortides. Gràcies a persones com la Raquel i tot l’equip de professionals que l’acompanyen, avui hi ha milers de persones que, malgrat les circumstàncies, aprenen a gestionar les seves vides i tenen l’oportunitat de mirar cap el futur amb certa esperança.

Facebook
Twitter
LinkedIn
IMG_8050

FEDAIA en Ruta – Fundació Privada Casa Caritat de Vic

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

Fedaia en Ruta - Fundació Privada Casa de Caritat de Vic
12/06/2023

“L’acció socioeducativa dels CRAE té efectes positius en la infància i l’adolescència”

Avui ens desplacem a Vic. En un dels barris que es va construir fa uns 50 anys, s’hi va aixecar una casa que serveix com a residència de 26 nens, nenes i adolescents i que ja és una institució a la capital d’Osona. La Llar està sota l’empara de la Fundació Privada Casa Caritat de Vic però l’acompanyament de les persones que si han acollit al llarg dels anys sempre ha estat al càrrec de les Carmelites de la Caritat , més conegudes com les “Vedruna. Ens rep a la porta la Marta Nosàs, que des de fa poc més de dos anys és la responsable de la Llar Juvenil. Actualment hi treballen 26 persones, la majoria educadores socials, al servei dels nens i nenes que acullen. També, gràcies a un conveni amb la Universitat de Vic, compten amb un servei de voluntariat per fer reforç escolar amb la infància i adolescència que hi viu.

Nosaltres som un centre vertical on en aquest moments hi resideixen 26 persones, el més petit té 8 anys i la més gran 18, que espera un recurs de centre residencial. De vegades fem pròrrogues més enllà de la majoria d’edat . Estem dividits en tres plantes que responen a tres grups funcionals: els petits, els mitjans i els grans”, ens explica la Marta, que porta treballant en el centre 23 anys. Per això ens pot relatar l’evolució que ha tingut en aquest temps: “La situació ha canviat força. Recordo que al principi els motius que feien que la infància arribés aquí tenia més a veure amb la manca de recursos de les famílies. En altres èpoques estava relacionat amb drogodependències i ara veiem molts caos que estan relacionats amb trastorns en la salut mental dels progenitors o progenitores” I ens explica que això fa més difícil la relació amb les famílies “Tenim bastants nens i nenes amb situacions bastant cronificades que no tenen cap alternativa de sortida en aquest moments. En molts casos estan proposats per a famílies d’acollida però amb edats de 8 o 9 anys és molt complicat

Ens explica que les persones que acompanyen passen com a mínim cinc anys al centre i que hi ha una taxa de retorn familiar molt baixa. “Nosaltres intentem crear un clima molt familiar, és segell de les Vedrunes, però un centre mai no és una família” afirma. Per això treballen amb l’ajuntament de la ciutat per mirar d’engegar campanyes de sensibilització respecte l’acolliment familiar.

Parlem de la salut emocional de la infància i adolescència que acompanyen i ens diu que en aquests moments gairebé totes les persones que acullen fan seguiment psicològic “sobretot arran de la pandèmia” ens diu. “Si ens va afectar a nosaltres, imagineu a aquestes nenes i nens

La Marta és optimista respecte la feina que fan “la cadena no s’arriba a trencar mai del tot, en moltes ocasions tornen als entorns familiars, no tenim una vareta màgica. Però penso que els donem prou recursos i eines perquè siguin més capaços i capaces d’assolir autonomia i fins i tot ser pares i mares amb més capacitats. Les activitats i l’acció socioeducativa sí que té efectes”  I això ho noten per les visites que reben de persones que en la infància i l’adolescència van passar per la Llar.

La Marta també és de les que creu que probablement falten recursos en els territoris per mirar d’acompanyar les famílies i que facin un tomb en la seva situació, malgrat que no sempre és fàcil. “Estaria bé que hi hagués escoles de pares i mares. Estaria bé que hi hagués equips que fessin seguiment de ls famílies però això és com la carta dels reis, caldria molts recursos. També és veritat que hi ha casos de tanta complexitat que es fa difícil pensar en aquesta possibilitat” Per això és important treballar l’autonomia dels i les adolescents. En aquest sentit a la Llar tenen un pis per a joves “és simular que viuen sols i s’ho han de fer tot. Tenen la nostra supervisió però evitem que facin un salt tan gran, entre el centre i l’emancipació. Necessiten un temps d’adaptació”.

Acabem la conversa parlant del reconeixement a la feina que fan i la Marta ens diu “som els invisibles. Durant la Covid es va parlar de metges, de serveis d’emergència, residències d’avis, dels distribuïdors d’alimentació, i de nosaltres res de res. I fem un servei de 24 hores durant els 365 dies de l’any”.

Abans de marxar, fem  una visita a les instal·lacions. Una casa àmplia amb les habitacions distribuïdes en tres plantes i una planta baixa amb els espais comuns. Ens impressiona molt la terrassa exterior, un gran espai que segons ens diu la Marta “va ser un bàlsam durant la pandèmia”. Ens acomiadem de la Marta i marxem amb la seguretat que potser, com ens ha explicat, no tenen la vareta màgica, però amb la vocació i la voluntat que ens ha mostrat, segur que els nens i nenes tindran un futur millor que si no haguessin tingut l’oportunitat de l’acompanyem que aquestes professionals els hi han donat.

Facebook
Twitter
LinkedIn
GRUP RECERCA FEDAIA

Tret de sortida de l’estudi de FEDAIA amb la UB i las Diputació de Barcelona

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

Tret de sortida de l'estudi de FEDAIA amb la UB i la Diputació de Barcelona
19/062023

S’ha iniciat la recerca “Indicadors mesurables pel desplegament de la guia d’estàndards del Servei d’Intervenció amb Famílies amb Infància i Adolescència en Situació de Risc” impulsada per FEDAIA.

Una vegada més compta amb l’equip del GRISIJ de la Universitat de Barcelona i el suport de la Diputació de Barcelona. Es realitzarà una sessió de treball reflexiu en la que participaran 25 professionals de les entitats membre. Treballarem diverses dinàmiques amb l’objectiu d’estimular l’intercanvi, la reflexió i la recerca entre els i les professionals del SIS per a generar una cultura de qualitat que permeti en un futur, contrastar les pràctiques professionals i incorporar innovacions metodològiques.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen6

FEDAIA en Ruta – Grup ABD

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

Fedaia en Ruta - Grup ABD
12/06/2023

“La inversió en petita infància és central i urgent”

Som a Gràcia (Barcelona), a la seu central de L’Associació Benestar i Desenvolupament – Grup ABD, una organització que fa més de 40 anys que treballa per reduir les desigualtats i la vulnerabilitat social i sanitària. Són una de les entitats que més serveis realitza a Catalunya però també a la resta de l’Estat i a nivell internacional. L’any passat van atendre 171.822 persones, un 10% més que l’any anterior. Això és possible gràcies a la tasca de 1.952 professionals i 652 persones voluntàries i col·laboradores.

Ens reben l’Àngels Guiteras, gerent, la Carme Calafat, directora de l’Àrea d’Infància, famílies i igualtat de gènere, la Nausica Castelló,  coordinadora dels programes Preinfant -acompanyament a dones en situació de vulnerabilitat des de l’embaràs fins als tres primers anys de vida de l’infant- i Laris -servei d’atenció, tractament i prevenció de la violència familiar- i l’Enric Guinart, director de comunicació.

Ens expliquen que el naixement de l’entitat va ser a principis dels anys 80 per acompanyar i atendre persones consumidores de drogues. D’aquesta tasca van començar a veure altres necessitats dels usuaris i les usuàries i van iniciar altres programes amb la idea de donar atenció a les seves demandes i posar l’accent en la prevenció. La infància en aquests entorns desafavorits va ser un dels seus punts d’atenció i avui actuen en totes les vessants possibles per acompanyar les famílies amb infants i garantir el seu benestar a través del treball comunitari i preventiu per aportar-los eines que les faci autònomes.

Tenen molt clar que han de treballar en xarxa i ens destaquen que en aquests moments la seva entitat està adherida a 133 plataformes tant nacionals com internacionals des d’on poden fer incidència i aprenentatges. L’Àngels ens explica els orígens de l’entitat i el que van aportar a la seva missió “aquesta mirada sobre les persones drogodependents ens ha enriquit molt per treballar totes les facetes de la persona. No podíem mirar només els efectes de les substàncies, sinó també els factors i tot el que les envoltava” i això també els va portar a implicar-se en totes les organitzacions relatives a aquestes persones. En aquesta àrea no els ha estat fàcil que les administracions entenguin l’enfoc psicosocial de l’entitat i en moltes ocasions s’han trobat que s’han prioritzat els criteris relacionats amb els serveis de salut. La Carme Calafat remata dient “la nostra mirada transversal no encaixa sempre en com s’organitzen els serveis, molt més especialitzats, i molts dels serveis, programes i actuacions que oferim ni tan sols entren en la cartera de serveis”.

Nosaltres fem creació de serveis, som innovació, com que estem on passen les coses som punta de llança perquè detectem les necessitats” ens explica l’Àngels i afegeix “fem prestació de serveis centrats en les persones amb un enfoc comunitari i des de l’inici sempre vam tenir molta cura en la professionalitat i la transparència”. Ara treballen en un total de 183 programes repartits en les àrees de pobresa i inclusió; infància, famílies i igualtat de gènere; drogues; i la unitat operativa sociosanitària, que engloba els serveis d’atenció domiciliària, de promoció de l’autonomia i l’envelliment digne i de discapacitat intel·lectual.

I és per això que es defineixen com una entitat singular “per aquesta transversalitat en la mirada que fem sobre les persones i perquè som una entitat plural, independent i apartidista. Això forma part de la nostra identitat” ens diu l’Àngels. I la Carme reitera que aquesta transversalitat no és fàcil perquè les polítiques no estan estructurades segons aquesta visió “i a més la piràmide està invertida, els serveis destinats a la infància, que són els que podrien aplicar criteris preventius, són els més infrafinançats”.

La Carme ens diu que hi ha problemes de base que es mantenen després dels anys i que dificulten molt la feina “malgrat que sabem que les drogodependències són un dels factors de risc per la infància, encara hi ha molt poca relació entre els serveis de l’administració que tracten aquest fenomen i els referents a la protecció de la infància. Per això des d’ABD vam començar a iniciar programes propis que pal·liessin aquestes mancances”. I així va néixer Preinfant “un projecte d’acompanyament a la maternitat i de prevenció del maltractament per a infants de 0 a 3 anys. Un equip molt especialitzat acompanya a les famílies per prevenir que les criatures acabin en el sistema de protecció. Vam aprendre de programes que es feien a Estats Units i el Canadà. Es va iniciar amb persones drogodependents i ara ja l’apliquem a altres realitats: noies adolescents, persones migrades, pobresa estructural, salut mental. Un programa que té com a eix principal la prevenció i que com diu l’Àngels això fa que sigui més difícil que tingui el reconeixement que mereix: “La prevenció és invisible. Estem lluny encara que es posi al centre perquè aquesta prevenció precisa de donar paper a tots els actors que treballen en el territori, i això implicaria una altra forma de governança”.  Per això la majoria d’aquest programes es financen amb subvencions. En aquest punt ens expliquen que el 80% del seu finançament és públic. Han diversificat aquestes fonts de finançament per mirar de fer front a tots els programes. També compten amb donacions i col·laboracions.

La Nausica intervé per dir que una de les feines més importants que fan és detectar persones que estan absolutament desaparegudes del sistema “moltes vegades són dones migrants que no tenen cap relació amb els recursos públics, i gràcies a la nostra feina les vinculem amb la xarxa social” i afegeix que la feina és intensiva perquè miren de desplaçar-se les vegades que calgui per acompanyar aquestes persones. L’Àngels afegeix “a més fem de termòmetre de la situació. Ara per exemple som qui estem alertant que hi ha una emergència social perquè ho vivim dia rere dia. Hem de proveir de bolquers o títols de transport a moltes de les nostres usuàries perquè no tenen recursos”. I l’Enric recorda que fins i tot van haver de posar en marxa diferents campanyes de captació de fons per poder subministrar aliments i productes de primera necessitat a diverses persones durant la pandèmia. Moltes famílies no podien mantenir-se sense el suport d’entitats com ABD i de persones solidàries i s’havia de fer un esforç per mantenir el màxim de persones a casa seva i amb les seves necessitats bàsiques cobertes i afavorir el seu procés d’autonomia i benestar.

I la Nausica ens aporta una dada més “tenim llista d’espera cada vegada més gran en els nostres serveis. Per exemple amb els pisos que tenim per a famílies o per a mares soles amb els seus fills i filles” I és en aquest sentit la Nausica conclou “nosaltres sostenim la pobresa gràcies a les molt bones professionals que hi ha al tercer sector social, la seva implicació i el seu compromís, i això tot i la precarietat en que treballen en moltes ocasions. Mereixerien molt més reconeixement”.

Acabem la visita en un espai polivalent, també a Barcelona, on tenen diverses sales per fer l’acompanyament a mares joves amb els seus nadons. En coneixem algunes que ens diuen que estan molt satisfetes d’haver trobat qui les escolti i atengui les seves necessitats. I sortim amb el convenciment que el compromís de les professionals d’aquesta entitat és innegociable i que és aquest un dels motors principals per mirar d’apropar-se a un ideal en que la igualtat d’oportunitats no sigui una quimera.

Facebook
Twitter
LinkedIn
IMG_7668

FEDAIA en Ruta – Fundació Maria Raventós

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

Fedaia en Ruta - Fundació Maria Raventós
06/06/2023

“Volem donar temps a que els processos que s’inicien a la Maternal s’acabin consolidant”

Al carrer Providència, al vell mig del barri de Gràcia, s’estan acabant les obres d’un magnífic edifici que és la seu del centre residencial de la Fundació Maria Raventós, dedicada a acollir mares adolescents amb els seus fills i filles. Es tracta d’un immoble dividit en dos blocs i diversos patis que acull un espai perfectament habilitat per a les seves residents i que tindrà altres espais per promoure la formació i el coneixement de les joves i oferiran espais de benestar emocional i atenció terapèutica.. Ens reben la Marta Bárbara, directora de la Fundació i la Tirsit Montserrat, directora de la residència maternal Maria Raventós.

Conversem sobre la tasca que fan i ens expliquen que el que fan és procurar un espai per a mares molt joves que no tenen entorns adequats ni xarxa per desenvolupar-se en la maternitat i alhora una feina preventiva amb els seus fills i filles en un entorn segur i saludable. “Busquem preservar la estabilitat i salut mental i emocional futura d’aquests nadons” ens diu la Marta. “Fem intervenció amb aquestes noies i prevenció amb els nounats” i la Tirsit ens explica “aquesta oportunitat que els oferim l’acaben elegint les noies. Els expliquem, quan ens venen a veure, que aquí no només faran de mares sinó que treballem pel seu empoderament com a dones, i que puguin recuperar la formació i el seu itinerari personal més enllà de la maternitat. La majoria d’aquestes noies han viscut en situacions de violència. Un equip d’educadores les acompanya per tal que també creixin en el seu desenvolupament personal, mirant de treballar perquè siguin capaces de generar xarxes pròpies i gestionar les relacions amb les persones significatives a les seves vides”.

La Fundació ha apostat per ampliar el programa residencial i incorporar altres línies d’actuació que permeten una atenció més integral en tots els aspectes vitals de les persones que acompanyen. En aquest sentit tenen un programa en pisos, concretament 15, en que donen continuïtat a l’acompanyament d’aquestes mares a partir del moment que ja no estan en tutela de l’administració. “Entenem que una persona no pot passar d’estar 24 hores atesa a no tenir cap mena d’acompanyament” ens diu la Marta. “Volem donar temps a que els processos que s’inicien a la Maternal s’acabin consolidant. Per això oferim un projecte residencial de 10 anys vista fins que assoleixen prou autonomia. Temíem que això generés una dependència d’aquestes dones, però no ha passat. Quan tu treus l’element d’estrès vinculat a la supervivència i les necessitats bàsiques i es poden centrar en el seu creixement personal, aconsegueixen prou consciència sobre elles mateixes i se’n surten. Aquest és un procés que només passen aquestes noies, això li passa a qualsevol adolescent. No podem demanar a aquestes persones coses que no demanaríem a cap altra. La mitjana d’emancipació entre les joves avui està en 29 anys, i aquestes noies amb 20 anys s’han de fer responsables de la seva vida i de la dels seus fills i filles”.

Per això treballen des de la dimensió individual però també des de la col·lectiva. Els plantegem que passa amb els pares d’aquests nadons i la Tirsit ens explica “som flexibles, i si veiem voluntat per part d’ells tenim un espai familiar perquè puguin participar en la criança sempre que tinguin un compromís i si la mare ho vol. També en activitats com l’acompanyament a les escoles bressol” El percentatge de nois que s’acaben implicant però són molt pocs. “Això té molt a veure amb una societat que és molt patriarcal, que no només afecta al paper dels progenitors, sinó a un model de societat que a aquestes mares els posa molt difícil desenvolupar-se, amb el tema de l’habitatge o en el terreny laboral és molt clar” ens diu la Marta.

A la Fundació estan establint aliances i creant xarxa per mirar de abordar totes les vessants possibles “hem de ser generoses en compartir experteses i coneixement i aquesta és una feina que farem a Gràcia i que ja hem experimentat a Santa Coloma de Gramenet amb molt bon resultat. Teixir aliances és crucial” I afegeix “Crec que entre totes hem de repensar que estem fent amb la joventut d’aquest país, quines són les polítiques socials, les d’habitatge, si veritablement som amics de la infància i que vol dir això exactament. Cal treballar amb mirada llarga per la igualtat d’oportunitats i entendre la diversitat” Actualment a la Fundació hi treballen 28 professionals, la majoria educadores que acompanyen aquestes mares adolescents en el seu creixement personal. I pel que hem vist en la visita a les instal·lacions i en la conversa que hem mantingut amb algunes de les residents fan una bona feina. Sortim de la Fundació amb la seguretat que amb persones com la Marta i la Tirsit està la base per a una societat més justa i que les mares que decideixen residir en aquest espai estan en molt bones mans.

Facebook
Twitter
LinkedIn
imagen_2023-05-29_164148609

FEDAIA en Ruta – Llar Santa Llúcia de Sobremunt

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

Fedaia en Ruta - Llar Santa Llúcia de Sobremunt
29/05/2023

“Les famílies de les noies que hi ha aquí saben que les cuidem molt”

Avui més que una visita és una excursió. Anem a Santa Llúcia de Sobremunt, a una llar al costat de una petita església en una muntanya que té una fantàstica vista panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. Es tracta d’un centre residencial peculiar que acompanya 10 adolescents, totes noies a partir dels 13 anys, i que és iniciativa d’una parella singular, el Juanjo i la Montse.

Van iniciar aquesta tasca ara fa 37 anys i pel centre hi ha passat més de 150 nens i nenes en un entorn idíl·lic envoltat de natura i en una edificació rústica plena d’encant.

Ens expliquen que tot va néixer quan el Juanjo va acollir quatre joves procedents de justícia juvenil i que des d’aleshores no han deixat una activitat que els entusiasma, donar una oportunitat a infància i adolescència en situació de desemparament. Durant molts anys ells van compartir residència en aquesta casa “van ser uns començaments durs perquè aquesta casa no hi havia ni aigua, ni calefacció, ni corrent elèctrica, ni telefon” ens diu la Montse. Però poc a poc han anat arreglant la casa i l’han convertit en un espai familiar i confortable que hem pogut contemplar admirats d’una reforma que ha mantingut l’esperit originari de la finca amb totes les comoditats. El més complicat avui són els trasllats “Ens hem d’organitzar amb les educadors i educadores socials perquè els desplaçaments aquí no són fàcils” ens remarca. I és que per accedir-hi cal conduir per una carretera estreta, la mateixa que porta a aquest petit poble osonenc, Sobremunt, a menys d’un quilòmetre del centre residencial. “Ens hem de fer un Planning setmanal, és tota una feinada” diu el Juanjo.

La Montse ens explica que el seu segell és “de centre petit, molt familiar i això fa que les nenes que arriben aquí tinguin un perfil tranquil, nenes amb un grau de vulnerabilitat que necessiten aquest clima de pausa i tranquil·litat” Això també explica que tinguin una relació estreta amb les famílies d’origen de les residents “ Saben que les cuidem molt” diu el Juanjo i afegeix “ tots i totes les educadores d’aquí estan al cas de les circumstàncies de totes les noies” La Montse afegeix que el fet de tenir força residents de la comarca facilita aquesta comunicació amb les famílies.

La Montse i El Juanjo estan satisfets de la feina que han fet “ encara que acabin retornat als seus entorns, sabem que el temps que han passat aquí ha estat una etapa de la vida de la que segur que en treuen alguna cosa. La majoria d’elles tenen bon record del seu pas per aquesta casa” ens diu el Juanjo. Recorden que han tingut etapes dures, com el confinament durant la pandèmia, i que malgrat que estan en un paratge sense veïns “als voltants hi ha cases, i algunes vegades hi hagut algun incident” ens expliquen. Després de la pandèmia precisament van decidir reorientar el projecte i dedicar-se només a noies “tenen altres complexitats però en general el seu comportament és més tranquil” ens diu la Montse “durant el confinament vam patir molt

Com moltes altres de les seves col·legues de centres residencials també lamenten la falta de reconeixement de la feina que fan “però no sempre és igual” ens diu el Juanjo “ hi ha eaies que valoren la nostra singularitat que és aquest projecte amb poques places i ambient familiar” i la Montse remarca “com que fa temps que ens coneixen crec que ens reconeixen el que fem força bé” I sí que fa temps, perquè de fet en Juanjo és una institució en l’àmbit de la infància. Va iniciar-se amb nens i nenes quan es començava a articular els departaments de la Generalitat. Es dedicava a fer activitats per a infància i adolescència que no podia seguir els estudis a la Plana de Vic. “Cada dia baixava amb una furgoneta vella des d’aquesta casa” Una casa que en poc temps va convertir en una llar per a adolescents amb litigis de justícia juvenil “era una prova pilot per a la seva reinserció” ens explica. La Montse va arribar després. Ella era professora i va conèixer el Juanjo amb qui va iniciar una història sentimental que la va portar a implicar-se en aquest projecte. I tot en uns inicis plens d’anècdotes lligades a la falta de serveis bàsics. Sopars amb espelmes, dutxes amb aigua escalfada a la cuina i un reguitzell d’aventures quotidianes. Eren temps passats que no tenen massa a veure amb com es viu avui a la casa. “Ara tot està molt més professionalitzat i tenim sort que els 10 educadors i educadores que hi treballen han entès molt bé la nostra filosofia” ens diu el Juanjo.

Per acabar ens fan saber quin és el seu desig. “Ja tenim una edat i ara el que volem és que aquest projecte es pugui mantenir més enllà de nosaltres I ja pensen en el relleu amb educadors i educadores que fa anys que hi treballen i entenen perfectament que vol dir aquest centre residencial i la seva singularitat”, un desig que diuen amb la mà al cor mentre ens ensenyen fotografies dels primers dies del centre i se’ls il·luminen els ulls veient la feina feta. Perquè el Centre Residencial de Santa Llúcia no és un només un centre per noies, és també una història d’amor, entre el Juanjo i la Montse, , que amb el suport d’un equip educatiu excepcional i la tolerància i la comprensió de veïns, amics i col·laboradors, han tirat endavant la voluntat de servir per donar oportunitats a una infància i una adolescència que sense persones com ells tindrien una vida molt més complicada. Davant d’unes vistes bucòliques marxem de la casa amb la sensació que hem conegut dues persones extraordinàries, per la vida que han construït i per la seva vocació innegociable amb la vida d’aquesta infància.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Fedaia a Ventijol

FEDAIA en Ruta – Ventijol

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

Fedaia en Ruta - Ventijol
22/05/2023

“Hem de fer més investigació per demostrar com és de positiva la prevenció”

Avui som a la Sagrera, a la frontera amb Sant Andreu, en un espai que va ser en el seu moment un centre de les reivindicacions de la classe treballadora a Barcelona, el parc de la Pegasus. Avui allà hi ha la seu de Ventijol, una entitat que es dedica a la teràpia familiar sistèmica i que fa 28 anys que s’hi dedica. Avui és un referent en teràpies per tractar amb famílies i treballar per assolir autonomia per desenvolupar-se en la parentalitat positiva i en el seu creixement vital. Ens reben la Conchita Vila, presidenta de la Junta de l’Associació i la Carme Navarro, directora de l’entitat.

La Conchita ens explica que la entitat es va constituir a partir d’un equip interdisciplinari de metges i treballadores socials que detecten que per treballar amb la infància cal un suport a les famílies, inspirats en el que es coneix com a teràpia familiar sistèmica. “Nosaltres veiem tot el sistema familiar i de l’entorn per veure com podem resoldre la problemàtica que afecta aquesta infància. Des dels inicis vam treballar amb la filosofia d’arribar a aquelles persones que segurament no podrien arribar a aquest tractament per falta de recursos”. Actualment es financen amb subvencions i petits contractes amb ajuntaments que sol·liciten els seus serveis.

Amb el temps s’han hagut d’adaptar als canvis socials. Ens expliquen que avui ja no podem parlar de família, sinó de famílies “hi ha molta diversitat Hem de tenir un concepte ampli de família” ens diu la Conchita i afegeix “estem aquí perquè hi creiem i perquè hem vist resultats. Nosaltres fem teràpia de relacions a través de la paraula i som un complement. Ataquem el problema en la seva complexitat amb la mirada en el context que pot causar les patologies que detectem. Es tracta de treballar en la vessant comunitària” I afegeix “Crec que falta investigació en relació a aquesta forma de treballar, perquè nosaltres sabem que hi ha resultats en el terreny de la prevenció i que això estalvia molt patiment, però falta donar-li forma acadèmica. Volem establir convenis amb universitats per poder demostrar aquesta feina preventiva perquè és demostrable. Ens falta un gran registre per poder validar tot allò que fem les entitats socials”.

En aquest sentit la Conchita explica que “el que està passant en aquest moments amb molta adolescència en temes de violència o en el debat del suïcidi és estructural, no és una cosa que li passi només a unes persones” . A aquesta entitat hi arriben persones derivades de diversos departaments de la Generalitat o els ajuntaments, des de serveis socials fins a salut, però també famílies a través de les escoles o per amics i coneguts interessades en millorar la seva situació. “El nostre segell com a entitat és que tots els nostres terapeutes són psicòlegs i psicòlogues amb formació amb teràpia familiar sistèmica”. I en aquest sentit assignen les tasques i les famílies en funció del perfil de la formació, competència i experiència de cada professional. La Carme ens explica que la intervenció terapèutica es du a terme, a banda del que detecta la o el terapeuta, amb el consens dels usuaris, de les famílies, per tal de que la seva veu i parer hi siguin al centre del procés psicoterapèutic. També procuren que els i les terapeutes estiguin acompanyades en la seva feina mercès a la supervisió periòdica de casos complexos per part d’una professional externa així com la possibilitat de consultar en tot moment a un psicòleg de l’entitat que actua com a coordinador terapèutic.

A l’entitat treballen a tot Catalunya amb 23 terapeutes i 4 persones en l’administració. La Conchita ens explica que “en aquest moments els casos que atenem són greus. Hi ha moltes separacions conflictives, amb violència vicària, i en aquest treball nosaltres no ens posicionem sinó que treballem amb la confiança i el respecte. Per això és la persona qui marca la teràpia, nosaltres els ajudem a decidir. Perquè la teràpia ha d’ empoderar”  i afegeix “avui l’adolescència i els joves tenen molta desesperança, temes com la pandèmia, l’emergència climàtica o les expectatives econòmiques fa que estiguin molt angoixades”. I ens diuen que s’han d’adaptar aquestes circumstàncies per mirar d’entendre’ls “com passa amb el fenomen migratori” remata la Conchita.

A Ventijol estan convençudes que el treball preventiu és la millor manera de prevenir que la infància acabi institucionalitzada i per això cal que els entorns estiguin atents a les circumstàncies de la infància en risc. “No podem rendir-nos davant les dificultats i de vegades ens situem en la tessitura de això no té solució, i això no és així. S’ha de treballar amb els entorns” I la Carme ens explica “treballem amb el tema de cronicitat de famílies que fa molts anys que estan vinculades a serveis socials, i això ens ha fet veure que en moltes ocasions hi ha problemes que tenen a veure amb falta de recursos bàsics que generen situacions molt estressants i tensions que es podrien evitar amb més justícia social” i per això posen límits a les teràpies amb l’objectiu que aquestes persones no siguin dependents dels i de les terapeutes sinó que aprenguin a resoldre els conflictes per elles mateixes. La Conchita acaba amb una conclusió prou aclaridora de la filosofia de l’entitat “hem de fer que la ciutadania entengui que estem fent i per això és necessari que fem aliances amb les universitats i les administracions perquè validin la feina que fem les entitats socials amb xifres que ho demostrin”.

Marxem de l’entitat amb el convenciment que l’espai que durant tants anys va ser un centre neuràlgic de la transformació social a favor dels drets dels treballadors i treballadores, és avui també un espai que sens dubte ajuda a la transformació social per garantir la igualtat de drets i oportunitats per a totes les famílies i la infància i l’adolescència gràcies a l’empenta de persones com la Conchita i la Carmen i de tot l’equip de terapeutes i professionals que es dediquen a diari a ajudar les persones en situacions de dificultat.

 

Facebook
Twitter
LinkedIn
imagen_2023-05-15_162246254

FEDAIA en Ruta – Complex Maricel

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

Fedaia en Ruta - Complex Maricel
15/05/2023

“El focus ha de ser la infància, no ho podem perdre de vista”

Entre el mar i el cel, a la part alta d’Arenys de Mar ens hem citat avui amb les responsables de Maricel, un complex que acull una escola bressol de l’ajuntament i un centre residencial que gestionen les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul.  Entrem en el complex, format per diverses edificacions, entre les quals quatre cases que fan de llars per a una trentena de nens, nenes i adolescents com a centre residencial. Entre unes terrasses àmplies, amb el so dels ocells que omplen els boscos pròxims, trobem unes instal·lacions perfectament adaptades per a la vida diària. Ens reben les germanes Isabel Bugés, consellera d’infància i adolescència en risc social de Les Filles de la Caritat i María Luisa Pascual, entitat titular del complex Maricel, la directora tècnica del Centre Residencial, Núria Jaumandreu i Ricardo Torregrosa, director executiu d’acció social.

El primer que fem és un recorregut per les quatre llars, cadascuna amb els seu nom relacionat amb vegetació mediterrània i amb unes habitacions acollidores a més d’àmplies sales menjador i cuines on cada dia esmorzen, dinen i sopen els residents. Una trentena de professionals treballen per donar atenció a aquesta infància i adolescència conjuntament amb les germanes de l’ordre que encara fan algunes tasques de suport. Al llarg del recorregut ens van explicant anècdotes que han passat en aquells espais, com festes de comiats per a nens i nenes que deixaven el centre o les visites d’alguns joves  que hi havia passat part de la seva infància en aquest centre i encara tenen bons records de la seva estada. En aquest centre hi viuen nens i nenes des de 2 anys fins als 18.

Aquest centre és ja una institució reconeguda al municipi després d’anys d’integració tan amb el veïnat com amb els centres educatius de la localitat. “Mirem que tots s’escolaritzin aquí, perquè per a molts serà el seu espai de socialització” ens diu la directora. Parlem del reton d’algunes d’aquestes persones en els seus entorns familiars i admeten que la principal carència és que no hi ha prou recursos per acompanyar aquestes famílies “i les situacions es cronifiquen” ens diu sor Isabel, “els nens van avançant però les famílies moltes vegades no” afegeix. El Ricardo recorda que centres com aquest haurien de ser una mesura provisional “però la realitat és que no és així” I ens explica que en moltes ocasions els retorns es fan una vegada arriben a l’adolescència ”Moltes vegades es confia més en les eines i recursos que té l’adolescent per retornar al seu entorn familiar que no pas en la millora de les circumstàncies que els van dur al centre”.

Sor Maria Luisa explica la relació que estableixen les germanes de la comunitat amb la infància i l’adolescència del centre “Nosaltres els donem un afecte que necessiten, i els nens i les nenes ens aporten molta vida” i sor Isabel recorda “que totes elles tenen experiència perquè en aquest camp hi ha dedicat part de la seva vida”  En moltes ocasions les germanes també aporten una experiència necessària per les noves professionals que s’incorporen al centre “tenim rotació de personal perquè la societat ha canviat i arriben amb unes expectatives que han variat els últims anys. Els horaris laborals en un centre residencial avui són un inconvenient per a moltes professionals” ens explica la Núria. I sor Maria Luisa ens explica que “el problema és trobar personal que s’identifiqui en el projecte”. La Núria opina que “les primeres generacions d’educadors i educadores socials proveníem del camp social i del lleure i moltes de nosaltres ens vam treure el titulació quan se’ns va exigir per poder continuar treballant en aquest camp” .

Quan parlem de finançament la conversa es torna més seriosa “els diners que rebem no arriben per a tot. Cobreixen les necessitats bàsiques de la infància i l’adolescència, però no les despeses que suposa un recinte com el nosotre” ens explica sor Maria Luisa. “Si La Companyia de les filles de la Caritat no fessin front aquestes despeses aquest centre no seria viable” ens diu la Núria.

Altres aspectes que apareixen en el col·loqui, és la dificultat que tenen amb la tramitació de la documentació personal, sobretot amb la infància que no té la nacionalitat espanyola. “Perdem molt de temps amb una burocràcia que no entenem perquè hem de fer nosaltres. L’administració ens delega unes tasques que ens treuen temps en la que ha de ser la nostra tasca principal que és la cura i  l’acompanyament dels nens i nenes que resideixen aquí” diu la Núria.

Per la Núria la pandèmia de la Covid ha marcat un abans i un després en les relacions amb l’administració. I per això demana “recuperar el focus, posant la mirada en els nens i les nenes. I això va per a tothom. Aquesta infància i adolescència són responsabilitat de tota la societat, no podem escatimar recursos i esforços en la seva cura”.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Imagen2

Eleccions 28M| Demanem compromís amb la infància i l’adolescència

Notícies

Inici » NOTÍCIES » Page 7

FEDAIA demana un compromís amb la infància i l’adolescència a les alcaldies sorgides de les urnes
09/05/2023

Proposa deu mesures per evitar que es cronifiquin les situacions de vulnerabilitat en què viu una tercera part dels infants i adolescents de Catalunya.

9-maig-2023 Davant la imminent constitució de les pròximes corporacions municipals, FEDAIA demana als nous ajuntaments, consells comarcals i diputacions que es comprometin a fer front a la situació d’emergència social que viu una tercera part de la població infantil i adolescent de Catalunya. Més d’un milió i mig de famílies viuen en risc d’exclusió social i no totes tenen tots els serveis garantits. Per això, des de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència es fan una sèrie de demandes que pugui revertir una situació anòmala en un país desenvolupat.

1. Augmentar els recursos que es destinen a les polítiques públiques destinades a millorar el benestar de tota la infància i l’adolescència i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a una alimentació equilibrada i saludable a un habitatge amb condicions dignes (climatització adequada, espais de privacitat, de jocs o d’estudi, etc. i a l’accés a activitats esportives, de lleure, d’oci, de cultura, etc.

2. Incrementar les polítiques preventives d’acompanyament socioeducatiu, empoderament i mentoria a les famílies amb infància a càrrec per garantir la igualtat d’oportunitats de totes les persones.

3. Fer programes d’accés a les eines digitals per garantir el dret digital de tota la infància i adolescència.

4. Accelerar el decret d’educació inclusiva des dels municipis perquè cap persona en quedi exclosa en la seva formació i educació, així com garantir l’atenció educativa o socioeducativa en la franja 0-3 anys en aquelles famílies en situació de més vulnerabilitat. 

5. Suport a les entitats socials en els programes de salut mental més enllà de les teràpies clíniques.

6. Posar en marxa mecanismes de participació real de la infància i l’adolescència per tal que tinguin veu i participin en la coproducció de les polítiques públiques que els afecten.

7. Crear oportunitats per l’emancipació i autonomia de les persones extutelades en matèria d’accés a la inserció laboral i a l’habitatge.

8. Fer polítiques per implementar la llei de protecció davant qualsevol tipus de violència (LOPIVI), especialment a grups amb més risc de victimització.

9. Generar municipis inclusius que enforteixin les xarxes relacionals i socials per fomentar la cohesió social per evitar situacions d’aïllament social i exclusió. .

10.  Millorar l’eficàcia de les polítiques públiques amb una major transversalitat que ens facilitin poder treballar de forma integral i amb la cerca de mètodes més àgils per desenvolupar solucions i respostes adequades a les necessitats de les persones i posant-les al centre

FEDAIA creu que mesures com aquestes són imprescindibles per a la cohesió i desenvolupament just dels nostres municipis i ajudarien a evitar la cronificació de precarietat en què moltes persones hi estan immerses.

Facebook
Twitter
LinkedIn