Posts in category: NOTÍCIES

7-juliol-2023 El Govern, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya es comprometen amb les entitats socials, per tal que puguin desenvolupar la seva tasca fonamental de donar suport a les persones en situació de vulnerabilitat.

Ha estat en un acte solemne encapçalat pel president de la Generalitat i en què hi havia la representació de tot el teixit social català, incloent-hi membres de FEDAIA.

Amb aquest Pla es vol millorar la fortalesa de les entitats davant dels canvis del context socioeconòmic, facilitar el desenvolupament de les seves tasques, fer més efectives les polítiques destinades als col·lectius en situació de vulnerabilitat i potenciar un estat del benestar fort, inclusiu i equitatiu. Inclou 84 mesures que s’estructuren al voltant de set àmbits d’actuació: informació, avaluació i transparència; participació del tercer sector social en les polítiques socials; contribució a l’enfortiment econòmic i a l’estabilitat financera del tercer sector social; millora del model de col·laboració publicosocial per facilitar la cooperació entre les administracions públiques i el tercer sector social; suport a la innovació, la internacionalització i la millora competitiva de les entitats del tercer sector social; reconeixement del tercer sector social i foment del suport ciutadà i empresarial, i millora de la qualitat de l’ocupació al tercer sector social.

Som al barri de les Corts de Barcelona on hi ha la seu central de la Fundació CHM Salut Mental, integrada al Grup CHM Salut Mental, que gestiona serveis i programes d’atenció a persones amb problemes de salut mental i emocional, des d’una perspectiva comunitària i integral. Van iniciar el seu camí el 1975 i des d’aleshores han dissenyat programes destinats a l’acompanyament de les persones afectades, no només des del punt de vista terapèutic sinó també des del punt de vista preventiu i de la inclusió social.  Actualment hi treballen en tot el Grup CHM més de 200 professionals i atenen milers de persones i famílies cada any. Tenen multiplicitat de serveis destinats a la salut mental, sobretot a Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, i especial incidència en la infància i l’adolescència en situació de risc. Parlem amb la Raquel Rubio, Cap de Secció SSAE i Espai Jove Servei de Suport i Atenció Emocional.

“Des de la Fundació posem l’accent més en la prevenció que en la intervenció, treballem sobretot el benestar emocional” ens diu i afegeix “donem atenció a infància i adolescència quan des de la família o l’escola s’hi ha detectat un malestar i, per altra banda, acompanyem les famílies que normalment estan en situacions de vulnerabilitat o inestabilitat per diversos factors” . La majoria de persones i famílies els arriben derivades dels serveis socials, però també per mutu propi perquè ja els coneixen com a referent en aquest àmbit. “Estem atenent moltes noies que ens venen a demanar suport i les orientem en la criança de les seves criatures. De fet la nostra tasca està orientada a totes les etapes vitals de la persona en el terreny preventiu” ens diu la Raquel.

Avui ens desplacem a Vic. En un dels barris que es va construir fa uns 50 anys, s’hi va aixecar una casa que serveix com a residència de 26 nens, nenes i adolescents i que ja és una institució a la capital d’Osona. La Llar està sota l’empara de la Fundació Privada Casa Caritat de Vic però l’acompanyament de les persones que si han acollit al llarg dels anys sempre ha estat al càrrec de les Carmelites de la Caritat , més conegudes com les “Vedruna. Ens rep a la porta la Marta Nosàs, que des de fa poc més de dos anys és la responsable de la Llar Juvenil. Actualment hi treballen 26 persones, la majoria educadores socials, al servei dels nens i nenes que acullen. També, gràcies a un conveni amb la Universitat de Vic, compten amb un servei de voluntariat per fer reforç escolar amb la infància i adolescència que hi viu.

“Nosaltres som un centre vertical on en aquest moments hi resideixen 26 persones, el més petit té 8 anys i la més gran 18, que espera un recurs de centre residencial. De vegades fem pròrrogues més enllà de la majoria d’edat . Estem dividits en tres plantes que responen a tres grups funcionals: els petits, els mitjans i els grans”, ens explica la Marta, que porta treballant en el centre 23 anys. Per això ens pot relatar l’evolució que ha tingut en aquest temps: “La situació ha canviat força. Recordo que al principi els motius que feien que la infància arribés aquí tenia més a veure amb la manca de recursos de les famílies. En altres èpoques estava relacionat amb drogodependències i ara veiem molts caos que estan relacionats amb trastorns en la salut mental dels progenitors o progenitores” I ens explica que això fa més difícil la relació amb les famílies “Tenim bastants nens i nenes amb situacions bastant cronificades que no tenen cap alternativa de sortida en aquest moments. En molts casos estan proposats per a famílies d’acollida però amb edats de 8 o 9 anys és molt complicat”

Som a Gràcia (Barcelona), a la seu central de L’Associació Benestar i Desenvolupament – Grup ABD, una organització que fa més de 40 anys que treballa per reduir les desigualtats i la vulnerabilitat social i sanitària. Són una de les entitats que més serveis realitza a Catalunya però també a la resta de l’Estat i a nivell internacional. L’any passat van atendre 171.822 persones, un 10% més que l’any anterior. Això és possible gràcies a la tasca de 1.952 professionals i 652 persones voluntàries i col·laboradores.

Ens reben l’Àngels Guiteras, gerent, la Carme Calafat, directora de l’Àrea d’Infància, famílies i igualtat de gènere, la Nausica Castelló,  coordinadora dels programes Preinfant -acompanyament a dones en situació de vulnerabilitat des de l’embaràs fins als tres primers anys de vida de l’infant- i Laris -servei d’atenció, tractament i prevenció de la violència familiar- i l’Enric Guinart, director de comunicació.

Ens expliquen que el naixement de l’entitat va ser a principis dels anys 80 per acompanyar i atendre persones consumidores de drogues. D’aquesta tasca van començar a veure altres necessitats dels usuaris i les usuàries i van iniciar altres programes amb la idea de donar atenció a les seves demandes i posar l’accent en la prevenció. La infància en aquests entorns desafavorits va ser un dels seus punts d’atenció i avui actuen en totes les vessants possibles per acompanyar les famílies amb infants i garantir el seu benestar a través del treball comunitari i preventiu per aportar-los eines que les faci autònomes.

Al carrer Providència, al vell mig del barri de Gràcia, s’estan acabant les obres d’un magnífic edifici que és la seu del centre residencial de la Fundació Maria Raventós, dedicada a acollir mares adolescents amb els seus fills i filles. Es tracta d’un immoble dividit en dos blocs i diversos patis que acull un espai perfectament habilitat per a les seves residents i que tindrà altres espais per promoure la formació i el coneixement de les joves i oferiran espais de benestar emocional i atenció terapèutica.. Ens reben la Marta Bárbara, directora de la Fundació i la Tirsit Montserrat, directora de la residència maternal Maria Raventós.

Conversem sobre la tasca que fan i ens expliquen que el que fan és procurar un espai per a mares molt joves que no tenen entorns adequats ni xarxa per desenvolupar-se en la maternitat i alhora una feina preventiva amb els seus fills i filles en un entorn segur i saludable. “Busquem preservar la estabilitat i salut mental i emocional futura d’aquests nadons” ens diu la Marta. “Fem intervenció amb aquestes noies i prevenció amb els nounats” i la Tirsit ens explica “aquesta oportunitat que els oferim l’acaben elegint les noies. Els expliquem, quan ens venen a veure, que aquí no només faran de mares sinó que treballem pel seu empoderament com a dones, i que puguin recuperar la formació i el seu itinerari personal més enllà de la maternitat. La majoria d’aquestes noies han viscut en situacions de violència. Un equip d’educadores les acompanya per tal que també creixin en el seu desenvolupament personal, mirant de treballar perquè siguin capaces de generar xarxes pròpies i gestionar les relacions amb les persones significatives a les seves vides”.

Avui més que una visita és una excursió. Anem a Santa Llúcia de Sobremunt, a una llar al costat de una petita església en una muntanya que té una fantàstica vista panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. Es tracta d’un centre residencial peculiar que acompanya 10 adolescents, totes noies a partir dels 13 anys, i que és iniciativa d’una parella singular, el Juanjo i la Montse.

Van iniciar aquesta tasca ara fa 37 anys i pel centre hi ha passat més de 150 nens i nenes en un entorn idíl·lic envoltat de natura i en una edificació rústica plena d’encant.

Avui som a la Sagrera, a la frontera amb Sant Andreu, en un espai que va ser en el seu moment un centre de les reivindicacions de la classe treballadora a Barcelona, el parc de la Pegasus. Avui allà hi ha la seu de Ventijol, una entitat que es dedica a la teràpia familiar sistèmica i que fa 28 anys que s’hi dedica. Avui és un referent en teràpies per tractar amb famílies i treballar per assolir autonomia per desenvolupar-se en la parentalitat positiva i en el seu creixement vital. Ens reben la Conchita Vila, presidenta de la Junta de l’Associació i la Carme Navarro, directora de l’entitat.

La Conchita ens explica que la entitat es va constituir a partir d’un equip interdisciplinari de metges i treballadores socials que detecten que per treballar amb la infància cal un suport a les famílies, inspirats en el que es coneix com a teràpia familiar sistèmica. “Nosaltres veiem tot el sistema familiar i de l’entorn per veure com podem resoldre la problemàtica que afecta aquesta infància. Des dels inicis vam treballar amb la filosofia d’arribar a aquelles persones que segurament no podrien arribar a aquest tractament per falta de recursos”. Actualment es financen amb subvencions i petits contractes amb ajuntaments que sol·liciten els seus serveis.

Amb el temps s’han hagut d’adaptar als canvis socials. Ens expliquen que avui ja no podem parlar de família, sinó de famílies “hi ha molta diversitat Hem de tenir un concepte ampli de família” ens diu la Conchita i afegeix “estem aquí perquè hi creiem i perquè hem vist resultats. Nosaltres fem teràpia de relacions a través de la paraula i som un complement. Ataquem el problema en la seva complexitat amb la mirada en el context que pot causar les patologies que detectem. Es tracta de treballar en la vessant comunitària” I afegeix “Crec que falta investigació en relació a aquesta forma de treballar, perquè nosaltres sabem que hi ha resultats en el terreny de la prevenció i que això estalvia molt patiment, però falta donar-li forma acadèmica. Volem establir convenis amb universitats per poder demostrar aquesta feina preventiva perquè és demostrable. Ens falta un gran registre per poder validar tot allò que fem les entitats socials”.

Entre el mar i el cel, a la part alta d’Arenys de Mar ens hem citat avui amb les responsables de Maricel, un complex que acull una escola bressol de l’ajuntament i un centre residencial que gestionen les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul.  Entrem en el complex, format per diverses edificacions, entre les quals quatre cases que fan de llars per a una trentena de nens, nenes i adolescents com a centre residencial. Entre unes terrasses àmplies, amb el so dels ocells que omplen els boscos pròxims, trobem unes instal·lacions perfectament adaptades per a la vida diària. Ens reben les germanes Isabel Bugés, consellera d’infància i adolescència en risc social de Les Filles de la Caritat i María Luisa Pascual, entitat titular del complex Maricel, la directora tècnica del Centre Residencial, Núria Jaumandreu i Ricardo Torregrosa, director executiu d’acció social.

El primer que fem és un recorregut per les quatre llars, cadascuna amb els seu nom relacionat amb vegetació mediterrània i amb unes habitacions acollidores a més d’àmplies sales menjador i cuines on cada dia esmorzen, dinen i sopen els residents. Una trentena de professionals treballen per donar atenció a aquesta infància i adolescència conjuntament amb les germanes de l’ordre que encara fan algunes tasques de suport. Al llarg del recorregut ens van explicant anècdotes que han passat en aquells espais, com festes de comiats per a nens i nenes que deixaven el centre o les visites d’alguns joves  que hi havia passat part de la seva infància en aquest centre i encara tenen bons records de la seva estada. En aquest centre hi viuen nens i nenes des de 2 anys fins als 18.

9-maig-2023 Davant la imminent constitució de les pròximes corporacions municipals, FEDAIA demana als nous ajuntaments, consells comarcals i diputacions que es comprometin a fer front a la situació d’emergència social que viu una tercera part de la població infantil i adolescent de Catalunya. Més d’un milió i mig de famílies viuen en risc d’exclusió social i no totes tenen tots els serveis garantits. Per això, des de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència es fan una sèrie de demandes que pugui revertir una situació anòmala en un país desenvolupat.

1. Augmentar els recursos que es destinen a les polítiques públiques destinades a millorar el benestar de tota la infància i l’adolescència i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a una alimentació equilibrada i saludable a un habitatge amb condicions dignes (climatització adequada, espais de privacitat, de jocs o d’estudi, etc. i a l’accés a activitats esportives, de lleure, d’oci, de cultura, etc.

2. Incrementar les polítiques preventives d’acompanyament socioeducatiu, empoderament i mentoria a les famílies amb infància a càrrec per garantir la igualtat d’oportunitats de totes les persones.

3. Fer programes d’accés a les eines digitals per garantir el dret digital de tota la infància i adolescència.

4. Accelerar el decret d’educació inclusiva des dels municipis perquè cap persona en quedi exclosa en la seva formació i educació, així com garantir l’atenció educativa o socioeducativa en la franja 0-3 anys en aquelles famílies en situació de més vulnerabilitat. 

5. Suport a les entitats socials en els programes de salut mental més enllà de les teràpies clíniques.

6. Posar en marxa mecanismes de participació real de la infància i l’adolescència per tal que tinguin veu i participin en la coproducció de les polítiques públiques que els afecten.

7. Crear oportunitats per l’emancipació i autonomia de les persones extutelades en matèria d’accés a la inserció laboral i a l’habitatge.

8. Fer polítiques per implementar la llei de protecció davant qualsevol tipus de violència (LOPIVI), especialment a grups amb més risc de victimització.

9. Generar municipis inclusius que enforteixin les xarxes relacionals i socials per fomentar la cohesió social per evitar situacions d’aïllament social i exclusió. .

10.  Millorar l’eficàcia de les polítiques públiques amb una major transversalitat que ens facilitin poder treballar de forma integral i amb la cerca de mètodes més àgils per desenvolupar solucions i respostes adequades a les necessitats de les persones i posant-les al centre

FEDAIA creu que mesures com aquestes són imprescindibles per a la cohesió i desenvolupament just dels nostres municipis i ajudarien a evitar la cronificació de precarietat en què moltes persones hi estan immerses.